Nova normalitat

Comencem a aprendre a conviure amb limitacions. Les autoritats procuren combatre la covid-19 amb recomanacions d¡¯autoprotecci¨® que, realment, s¨®n crides a la desconfian?a sanit¨¤ria rec¨ªproca. Si els cl¨¤ssics definien la desconfian?a amb la f¨®rmula homo homini lupus (l¡¯home ¨¦s un llop per a l¡¯home, ¨¦s a dir, qualsevol em pot atacar), ara podr¨ªem parafrasejar els cl¨¤ssics: homo homini virus, qualsevol em pot contagiar. Per¨° com que la ciutadania no sempre accedeix a acceptar de bon grat recomanacions d¡¯autolimitaci¨®, ha estat necessari, a m¨¦s, dictar disposicions normatives limitadores de drets, que s¨®n incompatibles amb la normalitat normal d¡¯abans de la pand¨¨mia. Per evitar els possibles contagis ¨¦s obligatori dur mascareta, se suprimeix el p¨²blic al futbol, es prohibeixen les corrides de toros, es limita el nombre d¡¯assistents als casaments i enterraments, es tanquen els locals d¡¯oci nocturn, els prost¨ªbuls, i a m¨¦s es prohibeix fumar. Aquestes mesures generen, l¨°gicament, malestar a empresaris i usuaris d¡¯aquestes activitats que eren la manifestaci¨® de la pr¨¤ctica quotidiana de la normalitat normal.

Ja estem inevitablement immersos en el que s¡¯ha volgut anomenar la nova normalitat. L¡¯anomenen nova per distingir-la del mode de conviv¨¨ncia que hi havia abans de l¡¯arribada de la covid-19. La nostra conviv¨¨ncia fins llavors no era, precisament, un desider¨¤tum, per¨° ara enyorem aquella forma de conviv¨¨ncia, de relacions interpersonals, de feina i de lleure. La pand¨¨mia est¨¤ sent un cataclisme interminable amb desenes de milers de morts i una ru?na econ¨°mica insuportable. El confinament ha deixat ferides grav¨ªssimes en el nostre teixit laboral, empresarial, social, que trigaran molt a cicatritzar. Sobre aquest erm comencem a construir l¡¯anomenada nova normalitat.

A les autoritats els correspon dictar recomanacions i prohibicions quan les estimen imprescindibles per protegir la salut p¨²blica, tot i que amb aix¨° limitin drets de les persones, fins i tot drets fonamentals. Per¨° no est¨¤ assegurat que aquestes autoritats l¡¯encertin sempre en les seves decisions, o que, de vegades, no s¡¯excedeixin en l¡¯exercici de la seva autoritat. Per aquesta ra¨® la llei estableix un control judicial que correspon als tribunals contenciosos administratius. Aquests han d¡¯autoritzar o ratificar les mesures de les autoritats sanit¨¤ries que impliquin privaci¨® o restricci¨® de la llibertat o d¡¯algun altre dret fonamental, aplicant en el seu judici criteris de necessitat i proporcionalitat. A diverses comunitats aut¨°nomes han proliferat resolucions judicials, unes autoritzant o ratificant les decisions de les autoritats sanit¨¤ries, i d¡¯altres desautoritzant-les. I ¨¦s normal, perqu¨¨ els casos jutjats eren diferents, tot i que tamb¨¦ perqu¨¨ els jutges s¨®n diferents i tenen un criteri diferent de la necessitat i la proporcionalitat. Trigaran a posar-se d¡¯acord entre tots i a consolidar una doctrina homog¨¨nia. Hem de recon¨¨ixer que el nostre sistema de control judicial, davant d¡¯aquest problema, no funciona amb la promptitud, certesa i seguretat jur¨ªdica que caldrien. A m¨¦s, hi ha un debat interminable de pol¨ªtics i juristes sobre si n¡¯hi ha prou o no amb l¡¯estat d¡¯alarma per dictar ordres prohibitives, si les lleis sanit¨¤ries vigents s¨®n clares i suficients, o si fan falta altres lleis. ?s raonable que la gent expressi el seu desconcert i insatisfacci¨®. No sap, amb seguretat, quan pot obrir el seu local, com funcionar¨¤ l¡¯escola dels seus fills, o on pot fumar.

El desconcert deriva f¨¤cilment cap a la desconfian?a i l¡¯hostilitat davant de les prohibicions, les normes i les institucions. Els desconcertats, els perjudicats econ¨°micament, els incomodats per no poder gaudir de l¡¯antiga normalitat, a m¨¦s dels negacionistes de tota mena, s¨®n un caldo de cultiu ¨°ptim en el qual les ultradretes pesquen les seves hosts. A Berl¨ªn gaireb¨¦ 30.000 i a Madrid escassament 3.000 antidem¨°crates van exercir el seu dret de manifestaci¨® democr¨¤ticament, per¨° amb un provocador menyspreu vers les disposicions sanit¨¤ries obligat¨°ries.

El delegat del Govern espanyol a Madrid no podia prohibir aquella manifestaci¨® anticipadament, i quan es va fer evident l¡¯incompliment calculat i massiu de la legalitat sanit¨¤ria no va estimar convenient dissoldre-la amb la Policia Nacional, amb l¡¯argument que l¡¯¨²s massiu de la for?a p¨²blica no hauria estat proporcionat ni necessari. ?s un argument que no s'allunya del que, recordem, va esgrimir el major Trapero a Barcelona. A m¨¦s, hi havia el precedent del mateix delegat, que no va prohibir ni dissoldre la manifestaci¨® feminista del 8-M, cosa que el va col¡¤locar en situaci¨® d¡¯investigat en una causa penal. Els denunciants van disposar del suport d¡¯un estrany informe amb intenci¨® incriminat¨°ria, carregat d¡¯afirmacions i suposicions infundades, distorsionant la realitat, impropi d¡¯un informe t¨¨cnic de policia judicial, tramat per la Gu¨¤rdia Civil, dirigida pel coronel Diego P¨¦rez de los Cobos. Ja en tenia experi¨¨ncia. Nihil novum sub sole.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena ¨¦s exfiscal en cap de Catalunya.