El Picasso de Tarradellas

En comen?ar 1961, la desesperaci¨® va emp¨¨nyer Josep Tarradellas a desprendre¡¯s del seu picasso. Sis anys i mig despr¨¦s de ser elegit president de la Generalitat a l¡¯exili, la seva economia feia aig¨¹es. Per surar, havia decidit vendre la casa que en comen?ar els anys trenta havia regalat a la seva mare, Casilda Joan, a Cervell¨®. Entrebancs legals i familiars, per¨°, ho demoraven. A finals de 1960 havia optat tamb¨¦ per vendre¡¯s la pe?a m¨¦s important de la seva pinacoteca, l¡¯Eco antropom¨°rfic de Salvador Dal¨ª, que havia enviat a Nova York perqu¨¨ Jaume Miravitlles, ¨ªntim seu i del pintor, trob¨¦s comprador.

A partir de la tardor de 1937, quan havia intu?t que la Guerra Civil es perdria, Tarradellas havia comen?at a comprar art com a inversi¨® futura, conscient que els diners republicans perdrien valor i la pintura podia ser una salvaguarda. Havia gastat m¨¦s de 115.000 pessetes en quadres, molts dels quals adquirits en galeries barcelonines com Syra i La Pinacoteca, o la parisenca Castelucho, amb vincles catalans. Eren obres d¡¯Eliseu Maifr¨¨n, Mari¨¤ Pidelaserra, Iu Pascual, Francesc Labarta, Ramon Casas, Isidre Nonell, Pere Pruna o Anglada Camarasa.Dibuix per a ¡®El Liberal¡¯Tamb¨¦, com a m¨ªnim, dos dal¨ªs, l¡¯enviat a Miravitlles i un altre, Noia de Figueres, que tal com va explicar Quadern (20 de juny de 2019), el 1947 el va regalar al seu amic Joan Casanelles.

El present era tamb¨¦ una manera d¡¯agrair ajuts econ¨°mics i garantir-ne de futurs. Tal com consta a la documentaci¨® de l¡¯Arxiu Montserrat Tarradellas i Maci¨¤, en un moment indeterminat de 1937-1938, per mitj¨¤ del seu col¡¤laborador i amic escriptor Melcior Font, que era qui li feia totes aquestes gestions a Par¨ªs, va adquirir per valor de 6.000 francs un dibuix de Pablo Picasso a Castelucho. La galeria la regentava Rosita, esposa del periodista Just Cabot. El pintor n¡¯era client habitual. Hi comprava teles, pintura i pinzells.Fins ara es desconeixia de quina obra del pintor malagueny es tractava. La recerca d¡¯aquest suplement a l¡¯Arxiu Tarradellas i a l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya i la col¡¤laboraci¨® de la responsable de la biblioteca del Museu Picasso de Barcelona, Margarida Cortadella, han perm¨¨s treure¡¯n l¡¯entrellat.

El picasso de Tarradellas ¨¦s un dibuix poc conegut, que no apareix al Zervos, el cat¨¤leg raonat de l¡¯obra pintada de m¨¦s abast de l¡¯artista, de mides 30,5 x 23,5 cent¨ªmetres. Ploma sobre paper, el va pintar a Barcelona el 1902. Josep Palau i Fabre, estudi¨®s del pintor ¡ªque ignorava que havia pertangut a Tarradellas¡ª, el va titular Figura de la cavalcada de Barcelona.

Mal¨¦n Gual, conservadora del Museu Picasso, explica a Quadern que Picasso ¡°despr¨¦s de passar uns mesos a Par¨ªs, on comen?a un nou estil que anomenem ¨¨poca blava, va tornar a Barcelona el gener de 1902 i hi va romandre fins a l¡¯octubre del mateix any. En aquest per¨ªode es reunia amb els seus amics al Quatre Gats o al Guayaba i sovintejava la merceria dels germans Ju?er Vidal al carrer Argenteria¡±. Precisament, va ser Carles Ju?er Vidal, aleshores responsable art¨ªstic d¡¯El Liberal, ¡°qui li va encarregar la il¡¤lustraci¨® de la coberta del diari per commemorar la cavalcada de les festes de la Merc¨¨¡±, que es van fer amb retard. El dibuix va apar¨¨ixer a l¡¯edici¨® vespertina del diari del 5 d¡¯octubre de 1902.

Moltes poblacions catalanes van enviar representants amb motius particulars a la cavalcada, com explica Palau i Fabre a Picasso i els seus amics catalans (1971). L¡¯estudi¨®s considerava que aquest fet podia haver inspirat el pintor, barrejant-hi motius d¡¯indument¨¤ria de les seves estades per la comarca de la Terra Alta o de Mallorca. L¡¯hi havia preguntat, per¨° l¡¯artista no ho recordava, tal com explica Palau a Picasso Vivent (1881-1907) (1980). I ¨¦s que, segons Gual, el dibuix que tenia Tarradellas ¡°i uns altres dos en qu¨¨ trobem estudis de cavall i d¡¯espardenyes i estudi de dona amb nen sobre un cavall guarnit, s¨®n probablement estudis preparatoris per al dibuix de la coberta del diari, realitzats durant el setembre de 1902¡±.

Joan Alavedra, al rescat

A mitjan gener de 1961 l¡¯escriptor, periodista i exsecretari de Francesc Maci¨¤, Joan Alavedra, i la seva esposa, Montserrat Moner, van visitar el seu amic Tarradellas a Saint-Martin-le-Beau. Retornaven de M¨¨xic, on, a finals de desembre, havien assistit a l¡¯estrena mundial del poema d¡¯Alavedra El Pessebre, musicat pel violoncel¡¤lista Pau Casals. El 25 de gener, despr¨¦s de passar-hi uns dies, el matrimoni va deixar Clos Mosny per anar al Clos Saint Jean d¡¯Aiguallonga, a Montpeller, per visitar la seva filla i el gendre. L¡¯escriptor cercava un lloc tranquil per donar una empenta definitiva a la seva biografia de Casals.Durant les converses, el president va exposar la seva situaci¨® pecuni¨¤ria. Aquells dies, tal com queda pal¨¨s en la correspond¨¨ncia creuada que es conserva a l¡¯Arxiu Tarradellas, el president va donar a Alavedra un Joaquim Mir, un Hermen Anglada Camarasa i un petit quadre de Ramon Casas per tal que els vengu¨¦s a Barcelona, i van acordar que li enviaria una fotografia del dibuix de Picasso perqu¨¨ tamb¨¦ li cerqu¨¦s comprador.Continuava preocupat perqu¨¨ no tenia not¨ªcies del dal¨ª. ¡°Cada dia que passa soc m¨¦s pessimista ¡ªva expressar l¡¯1 de febrer de 1961¡ª i tant que ens refi¨¤vem del resultat de la venta del dal¨ª¡±. Cinc dies despr¨¦s, Alavedra li va reiterar que sabia a qui podia interessar de Par¨ªs, Londres o Barcelona. El 8 de febrer, Tarradellas va anar a l¡¯encontre d¡¯Alavedra aprofitant un dels seus viatges pel migdia franc¨¨s. El 23 d¡¯aquell mes hi va tornar en el marc d¡¯un viatge a Tolosa de Llenguadoc i Marsella.

Van passar la nit en vetlla, conversant ¨¤ b?tons rompus, com solien dir. El president va explicar, tal com va anotar el periodista al dietari que es conserva al seu fons a l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya, que havia comprat el dibuix de Picasso a Jaume Sabart¨¦s ¡ªque feia de mitjancer amb l¡¯artista¡ª a trav¨¦s de Melcior Font. El secretari del pintor des de 1935 era un gran amic d¡¯aquest darrer, per¨° no sembla que sab¨¦s per a qui l¡¯adquiria. Al dibuix, la firma de Picasso no es veia gaire clara i Font va demanar a Sabart¨¦s que l¡¯artista el torn¨¦s a firmar.El 25 de febrer d¡¯aquell 1961 va morir Just Cabot a Par¨ªs. El president va anar a l¡¯enterrament. Poc despr¨¦s va enviar a Alavedra una reproducci¨® del dibuix i la doble p¨¤gina del n¨²mero del 25 de desembre de 1948 de La Humanitat, portaveu parisenc d¡¯Esquerra Republicana de Catalunya, en qu¨¨ apareixia el dibuix per il¡¤lustrar poemes de Nadal de Joan Maragall, ?ngel Guimer¨¤, Antoni Rovira i Virgili, M¨¤rius Torres i Josep Maria de Sagarra, entre altres. Nom¨¦s s¡¯esmentava al peu que era un dibuix de Picasso de l¡¯¨¨poca barcelonina, sense fer esment que qui havia cedit la reproducci¨® era Tarradellas, aleshores secretari general del partit i director a l¡¯ombra del diari.Barcelona, Par¨ªs, Londres

El temps corria

A mitjans d¡¯abril, Tarradellas tenia ¡°una gran urg¨¨ncia¡± per vendre el picasso i els altres quadres ¡ªque l¡¯esposa d¡¯Alavedra va entrar a Catalunya de sotam¨¤¡ª. Continuava sense not¨ªcies de la venda del dal¨ª. Fins i tot li demanava si seria possible obtenir algun avan?ament d¡¯un possible comprador. ¡°Pensa que quan ara et demano aix¨° ¡ªafegia Tarradellas¡ª ¨¦s que en tenim una gran necessitat¡±.Alavedra va fer sis c¨°pies de la p¨¤gina de La Humanitat. En va donar una a Tarradellas, que encara es conserva al seu arxiu. Tres m¨¦s les va enviar a una galeria francesa, a la londinenca Sotheby¡¯s i a un tal Lloberas (ignorem a qui es refereix), a Barcelona. L¡¯escriptor, ara convertit en marxant, el 22 d¡¯abril, encara a Montpeller, volia saber quant en volia treure el president. Considerava que el dibuix ¡°no t¨¦ les caracter¨ªstiques d¡¯estil que la gent cerca en aquest artista¡± i veia dif¨ªcil saber qu¨¨ se¡¯n podia demana; a m¨¦s, manifestar un preu elevat per correspond¨¨ncia li feia t¨¦mer que pogu¨¦s malbaratar l¡¯operaci¨®. ¡°Els compradors ¡ªdeia¡ª, aix¨ª que endevinen que portes pressa, miren d¡¯escanyar-te. Aix¨°, tu que, com jo, has fet comer? ho saps¡±.

Aquell mateix dia va rebre resposta de Sotheby¡¯s. Interessava, per¨° ¡°com sigui que no figura en cap cat¨¤leg de l¡¯obra de Picasso, ¨¦s a dir, en cap llibre ni en cap recull de la seva obra¡±, la casa de subhastes demanava si podien enviar la p¨¤gina de La Humanitat al cr¨ªtic d¡¯art Christian Zervos per tal que en verifiqu¨¦s l¡¯autenticitat. Alavedra no expressava estranyesa pel fet. ¡°Jo s¨¦ de molts dibuixos de Picasso, a Barcelona, que no consten enlloc¡±, i tampoc era rara la petici¨® at¨¨s que era ¡°un pintor del qual s¡¯han fet tantes falsificacions¡±.De tota manera, va demanar al president dades que en garantissin l¡¯autenticitat, bo i pensant que, si no, sempre podien acudir al mateix Picasso. Tarradellas, tres dies despr¨¦s, li va tornar a explicar la compra via Sabart¨¦s. Va admetre que la pe?a no entrava en el que ¡°la gent busca de Picasso¡±, per¨° tanmateix considerava que tenia ¡°una determinada posici¨® dintre l¡¯evoluci¨® d¡¯aquest, que al meu entendre ¨¦s ben interessant, car de l¡¯infantilisme o d¡¯un cert esperit na?f que hi batega fins a arribar a la posici¨® que avui dia t¨¦ en el mon de les arts, ¨¦s una evoluci¨® que no te¡¯n parlo perqu¨¨ tu la veus m¨¦s clara i curiosa que jo mateix¡±.

Tarradellas va reiterar que, a difer¨¨ncia de Miravitlles, li feia confian?a en el preu i que volia que es qued¨¦s la comissi¨® corresponent. ¡°Soc formal, ¨¦s a dir, per damunt de la nostra amistat hi ha que el que es fa ¨¦s una operaci¨® comercial i per tant uns beneficis clars per a tu¡±. Era tamb¨¦ la manera d¡¯aconseguir que Alavedra s¡¯esmerc¨¦s en la venda.La venda i el dest¨ªDurant tot el maig el president va mostrar-se intranquil. Del dal¨ª no en sabia res. Del picasso tampoc. ¡°No et parlo avui de les altres coses doncs no dubto que far¨¤s tots els possibles per a resoldre-les al m¨¦s aviat possible¡±, expressava a Alavedra. ¡°Confio que has tingut una mica de temps per tal de veure si hi ha possibilitats positives per a resoldre els enc¨¤rrecs que em vaig permetre donar-te¡±, reiterava en una nova carta aquell mes.

L¡¯escriptor va tornar finalment a Barcelona a mitjan mes de maig. En aquest moment ni la correspond¨¨ncia ni el dietari d¡¯Alavedra detallen quan va fer els m¨²ltiples contactes per vendre el dibuix. Hi va anotar, per exemple: ¡°veure Junyer (Picasso)¡±. Es referia a algun dels germans Junyer-Vidal. En el dietari va escriure tamb¨¦ que Leiry li oferia 15.000 francs, per¨° que esperava resposta de Londres. Cortadella explica a Quadern que es referia ¡°segurament als Leiris, Michel i Louise. Aquesta regentava a Par¨ªs la galeria que portava el seu nom i que havia inaugurat Daniel-Henri Kahnweiler (Galerie Simon). Louise era filla adoptiva de Kahnweiler, el gran marxant de Picasso¡±.El dia 29 de maig, Alavedra va anunciar que tenia de Par¨ªs una oferta de 13.000 francs i que de Barcelona esperava dues respostes en breu. A Tarradellas, despr¨¦s de parlar-ne amb la seva esposa, Ant¨°nia Maci¨¤, li semblava b¨¦, malgrat que volia saber si podrien rebre ofertes millors. El 2 de juny constatava: ¡°Estem enfonsats cada vegada que pensem en New York, doncs continuem sense noves concretes del nostre amic. Quin error v¨¤rem cometre de no pensar en el moment oport¨² en tu [per vendre el dal¨ª]¡±.

Alavedra es va moure, i a finals de maig va viatjar fins i tot a Madrid per millorar el preu. All¨ª va entrevistar-se amb uns estrangers i, a darrera hora, l¡¯operaci¨® va fallar per culpa d¡¯un intermediari. No queda clar amb qui es va reunir. En el seu dietari va anotar tamb¨¦ que es va entrevistar amb l¡¯artista Joan Vidal Ventosa i amb Mr. Delefebre [ignorem qui ¨¦s]. Els va donar una de les c¨°pies del dibuix i en va demanar 300.000 pessetes.El 8 de juny al dietari Alavedra certificava: ¡°he venut el Picasso¡±. I el 17 de juny va anunciar a Tarradellas que a Barcelona havia aconseguit ¡°signar un comprom¨ªs magn¨ªfic segons el qual, ¨¤dhuc descomptant les despeses del meu viatge a Madrid, he aconseguit treure¡¯n m¨¦s d¡¯all¨° que tu saps¡±. Per ¡°no crear noves despeses¡±, per¨°, volia vendre¡¯l a Fran?a. Considerava que el preu, que no va esmentar en cap carta, era el millor que podien esperar. ¡°He temptejat tres mercats ¡ªi, a trav¨¦s d¡¯un d¡¯ells, ¨¤dhuc el d¡¯Am¨¨rica¡ª i m¡¯he quedat amb el millor¡±. Tarradellas el va felicitar el 22 de juny ¡°de tot cor¡±.

El dia 25 Alavedra va reiterar al dietari: ¡°he venut el Picasso¡± i el 28 de juny que ¡°els Gaspar de Par¨ªs¡± havien de deixar 15.000 francs a Perpiny¨¤ pel dibuix. Gr¨¤cies a l¡¯amistat amb Sabart¨¦s, els Gaspar havien esdevingut galeristes de Picasso a Espanya a partir del 1956. Anaven sovint a Par¨ªs, a negociar amb Kahnweiler. En l¡¯adquisici¨®, per tant, potser hi van intervenir diversos galeristes. Cortadella explica a Quadern que ¡°sovint ¨¦s molt complex seguir el rastre d¡¯algunes obres de Picasso¡±.

L¡¯1 de juliol Tarradellas es va despla?ar a Montpeller per cobrar. ?s probable que aquesta fos nom¨¦s una part del pagament, perqu¨¨ en comen?ar l¡¯agost Alavedra va tornar a Saint-Martin-le-Beau i va anotar: ¡°he vist i venut el Picasso¡±. Aquell va ser un gran estiu per a Tarradellas. Miravitlles va aconseguir vendre el dal¨ª per 8.000 d¨°lars, dels quals el president en va rebre poc m¨¦s de 6.000. Tamb¨¦ es va encarrilar la venda de la casa de Cervell¨®.Pel que fa al dest¨ª del picasso, ¨¦s incert. Segons la informaci¨® que en dona en l¡¯actualitat la sala des subhastes Christie¡¯s, el dibuix va formar part de la col¡¤lecci¨® dels germans Sebasti¨¤ i Carles Junyer-Vidal, molt amics i grans col¡¤leccionistes de l¡¯obra de Picasso. En tot cas, no ¨¦s clar quan van fer aquesta adquisici¨®. Despr¨¦s el dibuix s¡¯hauria venut a trav¨¦s de la galeria M. Knoedler & Co, de Nova York, a la filantropa i col¡¤leccionista novaiorquesa Joan Whitney Payson. Els seus hereus el van vendre al col¡¤leccionista Sidney F. Brody en una data indeterminada. A la mort de l¡¯esposa de Sidney F. Brody, Frances Lasker Brody, el 2009, els hereus van organitzar la venda de la seva col¡¤lecci¨® a trav¨¦s de Christie¡¯s el maig de 2010. L¡¯obra va ser valorada en 150.000-200.000 d¨°lars, per¨° no es va vendre.

Un altre 'Picasso'?