Mor l¡¯hist¨°ric humorista gr¨¤fic Fer als 71 anys

Eren tots molt baixets, amb el cap gros, amb una n¨¤pia descomunal, normalment es movien en massa i acostumaven a defensar i atacar un castell o b¨¦ a protagonitzar hist¨°ries d'un poble que tenia com a epicentre un puticlub. Aix¨ª florien, segons les tem¨¤tiques, soldats medievals de valentia dubitativa, pagesos directes, capellans libidinosos, falangistes de borla i fins i tot els temibles policies grisos dels anys setanta, amb porra, casc amb visera protectora i escut¡­ Aquests eren principalment els grans personatges del dibuixant Jos¨¦ Antonio Fern¨¢ndez, Fer per a l'ofici, un hist¨°ric des de la d¨¨cada dels setanta de l'humor gr¨¤fic catal¨¤ i un fix al diari El Punt Avui, que ha mort aquest dilluns als 71 anys.

El nom art¨ªstic de Fer l'hi va posar un altre gran nom del gremi, Perich, quan va saber que aquell professor d'Hist¨°ria d'institut, nascut en un poble de Lle¨® (Mansillas de les Mulas, 1949), per¨° establert a Barcelona, ciutat a la qual va arribar amb els seus pares quan tenia quatre anys, i que dibuixava aquells ninotets, duplicava cognom: Jos¨¦ Antonio Fern¨¢ndez Fern¨¢ndez. Era a principis dels setanta i estava encara lluny de ser el gran humorista que seria i que els seus or¨ªgens prometien: un estudiant universitari amb tend¨¨ncia a fer acudits gr¨¤fics de tipus sociopol¨ªtic que acabava malvenent. ¡°Mai m'ho vaig agafar seriosament; ho feia per poder pagar-me els llibres¡±, recordava ell mateix al cap d'uns anys. Aix¨ª, quan era alumne de la Facultat de Filosofia, es va iniciar en revistes com la renascuda Patufet, Oriflama i Matarratos, i va saltar posteriorment a la tira de premsa di¨¤ria en cap?aleres com La Prensa, El Correo Catal¨¢n o l'esportiu 4-2-4.

Un altre nom il¡¤lustre del sector, Jordi Gin¨¦s, Gin, el va reclutar per a l'encara notable, a mitjans anys setanta, El Papus, on va consolidar la seva primera s¨¨rie iconogr¨¤fica: El castillo. Potser el ress¨° que va tenir amb les seves historietes (en part nodrides amb els seus coneixements d'Hist¨°ria) el va portar a la direcci¨® de la publicaci¨® durant uns quants anys, per¨° ja eren mals temps per a El Papus: ¡°No va saber adaptar-se; a finals dels setanta la teta ja era al carrer i el palau d'hivern pol¨ªtic que com una piconadora havia insistit a prendre havia quedat desfasat¡±, reflexionaria temps despr¨¦s. Aqu¨ª ja va comprovar, no obstant aix¨°, una cosa que havia defensat sempre, que ¡°l'humor ¨¦s una arma de combat¡±: va tenir diverses den¨²ncies i fins i tot alguna amena?a de l'extrema dreta. Amb els anys, ni l'avui rei em¨¨rit Joan Carles I (¡°si no s¨®n dibuixos molt maldestres, no hi ha problema, t¨¦ sentit de l'humor; l'incomoda m¨¦s que es fiquin amb els seus fills¡±), ni l'Esgl¨¦sia es van lliurar de les seves invectives.

Aquella precarietat i aquells temps incerts de canvi a Espanya el van fer entrar i sortir de l'ofici, per refugiar-se al final en la seguretat del professor d'institut. Per¨° el rumb de la seva vida va comen?ar a canviar el 1981, quan va saltar com a col¡¤laborador fix a El Jueves, del qual es convertiria en un referent cl¨¤ssic en triomfar amb dues s¨¨ries que el van fer enormement popular: Historias fermosas (segons els experts, potser el seu millor treball) i Puti-club (1982), que s'acabaria convertint en una mena de cr¨°nica d'un poble a partir d'un sospit¨®s bar de carretera, amb perip¨¨cies rescatades tant de la vida real com d'hist¨°ries inventades, per¨° sempre amb un deix simp¨¤tic i emotiu, de quan aquells llocs ¡°els regentaven senyores amb cert afecte¡±, va definir. Al poble passava, en el fons, el que passava al poble major, la complexa Espanya dels vuitanta.

Els diumenges a la tarda, escoltant a la r¨¤dio els partits del Bar?a (va arribar, amb els anys, a fer alguna intervenci¨® en La transmissi¨® d¡¯en Puyal), o, entre setmana, fins ben entrada la nit, despr¨¦s de la correcci¨® de treballs i ex¨¤mens, Fer constru?a les seves historietes, compaginant com podia la feina de docent i la de dibuixant, multiplicant com bolets les col¡¤laboracions (Barrab¨¢s, Don Bal¨®n¡­). Admetia que les idees dels guions li venien ¡°sobre la marxa; si ¨¦s abans, les apunto en un paper i vaig fent¡±, un m¨¨tode que es reflectia en l'espontane?tat de les seves tires, una producci¨® que, ateses les circumst¨¤ncies de doble professi¨®, l'atabalava. La situaci¨® va canviar el 1987, quan va entrar a col¡¤laborar al diari Avui, en el qual ha seguit, via El Punt Avui, cada dia fins avui mateix, en qu¨¨ ha aparegut la seva ¨²ltima vinyeta.

Admirador del gran historietista franc¨¨s Jean-Marc Reiser i, a Espanya, de col¡¤legues com Iv¨¤ i el duo Gallego-Rey, va rebre el 2005 el premi El Gat Perich que ell mateix, el 1996, va crear en noble record de qui l'havia batejat art¨ªsticament. Un any despr¨¦s, el 1997, la Universitat d'Alcal¨¢ de Henares el va declarar Catedr¨¤tic d'Humor. Ja feia temps que havia assaltat el castell de l'humorisme gr¨¤fic. Una heroica proesa per a qui nom¨¦s dibuixava per pagar-se els llibres d'estudiant.