La pand¨¨mia emocional de Catalunya

Els nacionalistes catalans han buscat amb insist¨¨ncia que succeeixin totes les desgr¨¤cies possibles a la seva idealitzada Catalunya i sembla que, finalment, ho han aconseguit: hem entrat en decad¨¨ncia, tots els indicadors confirmen aquest diagn¨°stic.

?El 1933, Josep Casals i Ramon Arrufat, membres d¡¯Estat Catal¨¤, un partit independentista d¡¯ideologia semblant a l¡¯actual ERC, van publicar un llibre amb el t¨ªtol de Catalunya, poble dissortat, poble sense sort, desgraciat, malaurat. Consideraven que aquest trist dest¨ª era conseq¨¹¨¨ncia del fet que els seus dirigents no havien aconseguit encara la indipend¨¨ncia de Catalunya. Jo coincideixo en el t¨ªtol per¨° les meves motivacions s¨®n les contr¨¤ries: Catalunya ¨¦s dissortada per l¡¯afany d¡¯alguns perqu¨¨ sigui independent. Vegem dos d¡¯aquests ¨²ltims indicadors i traiem-ne conseq¨¹¨¨ncies.

La jugada d¡¯Isidre Fain¨¦ ha estat magistral i estic conven?ut que acabar¨¤ aviat i b¨¦

El recent estudi de dos economistes de la London School ha reafirmat moltes de les q¨¹estions que ja se sabien per¨° ha donat a les seves conclusions la p¨¤tina del seu prestigi. Potser la nota m¨¦s rellevant ¨¦s que en els darrers dos anys el PIB de Madrid ha superat el de Catalunya, tot i que aquesta t¨¦ m¨¦s poblaci¨®. Cal tenir en compte que ja es veia venir des de fa anys: el 1975 el PIB de Catalunya superava en un 25% el de Madrid, amb un sistema r¨ªgidament centralitzat i amb la capital on encara ¨¦s ara.

A tot plegat cal afegir-hi que en aquests ¨²ltims temps les inversions estrangeres s¡¯orienten priorit¨¤riament a Madrid, que atreu m¨¦s talent. El clientelisme que exerceix la Generalitat sobre les empreses ¨¦s una de les causes d¡¯aquest declivi. No ho ¨¦s, en canvi, assenyala l¡¯estudi, el suposat centralisme de Madrid, at¨¨s que Espanya ¨¦s un dels pa?sos m¨¦s descentralitzats del m¨®n.

En un excel¡¤lent comentari a aquest estudi, Francesc Moreno, al mitj¨¤ digital El Liberal, hi afegeix altres causes d¡¯aquesta decad¨¨ncia catalana, entre les quals: m¨¦s pressi¨® fiscal, la corrupci¨®, la barrera ¨Cgaireb¨¦ aranzel¨¤ria¨C que suposen les normes ling¨¹¨ªstiques que afavoreixen desmesuradament el catal¨¤ (per cert, sense cap ¨¨xit) i la inseguretat jur¨ªdica que crea la situaci¨® d¡¯incertesa pol¨ªtica amb l¡¯inici el 2012 de la fase final del proc¨¦s.

Catalunya est¨¤ seguint la via del Quebec. Tamb¨¦ all¨¤ va comen?ar la decad¨¨ncia a partir del primer refer¨¨ndum el 1980 i aix¨ª ha continuat fins avui: Mont-r¨¦al es va anar descapitalitzant progressivament i avui no passa de ser una ciutat provinciana quan abans compartia capitalitat econ¨°mica, social i cultural amb Toronto, Ottawa i Vancouver. Tamb¨¦ all¨¤ hi ha un problema nacionalista i ling¨¹¨ªstic, tamb¨¦ all¨¤ estan patint les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯un nacionalisme virulent.

El ciutad¨¤ no s¡¯adona de la magnitud de la trag¨¨dia perqu¨¨ els declivis s¨®n sempre molt lents

El segon indicador ¨¦s la situaci¨® banc¨¤ria. CaixaBank (l¡¯antiga i tradicional Caixa de Pensions) ha absorbit Bankia (abans Caja Madrid) per¨° el centre d¡¯operacions del nou banc ¨Cque es converteix en el primer d¡¯Espanya¨C ser¨¤ a Madrid, com passa amb tantes empreses importants des de fa uns anys. Barcelona ¨¦s una ciutat que s¡¯est¨¤ quedant petita, endarrerida i trista. A m¨¦s de la incerta situaci¨® pol¨ªtica catalana, l¡¯actual Ajuntament, encap?alat pels Comuns i el PSC, tamb¨¦ hi contribueix per la seva falta de projecte per a la ciutat i el seu entorn metropolit¨¤, aix¨ª com per la seva ineptitud i incapacitat general en mat¨¨ria de govern ¨Cespecialment en seguretat ciutadana¨C i les seves estramb¨°tiques i pelegrines idees sobre els serveis viaris i l'urbanisme.

La jugada d¡¯Isidre Fain¨¦ ha estat magistral i estic conven?ut que acabar¨¤ aviat i b¨¦, per¨° un altre centre de poder econ¨°mic s¡¯allunya de Catalunya per raons incontestables. En efecte, la culpa no ¨¦s de CaixaBank, que hauria desitjat no abandonar Barcelona com a seu central sin¨® de la incompet¨¨ncia dels dirigents de la Generalitat, de la passivitat de les elits econ¨°miques i culturals catalanes, dels complaents amb el poder auton¨°mic dels mitjans de comunicaci¨® i del sector educatiu a tots els nivells que, amb la seva obsessi¨® nacionalista identit¨¤ria, aquest virus emocional que s¡¯ha est¨¨s per Catalunya des de fa 40 anys fins a arribar al car¨¤cter de pand¨¨mia, i del qual encara no hem trobat la vacuna que el curi, est¨¤ inclinant aquest pa¨ªs pel pendent de la decad¨¨ncia.

El ciutad¨¤ no s¡¯adona de la magnitud de la trag¨¨dia perqu¨¨ els declivis s¨®n sempre molt lents, per¨° quan el fred et porta cap avall ¨¦s molt dif¨ªcil remuntar. En sortirem m¨¦s forts? Ni parlar-ne, ja som m¨¦s febles.