Clarice Lispector, aquesta escriptora indomable

Tal vegada ¨¦s la pand¨¨mia, els seus estralls, la visi¨® aguditzada que procura, ho he comprovat. Hi veiem m¨¦s: el que passa, el que don¨¤vem per fet, el que no estava previst, el que no sab¨ªem que pens¨¤vem, ni que sent¨ªem. Per¨° sovint girem la vista. Un exc¨¦s de realitat atordeix. A una cosa aix¨ª t¡¯enfronta Clarice Lispector, aquesta escriptora estranya i indomable nascuda fa 100 anys, efem¨¨ride que torna a avivar la seva obra. Ho penso llegint Restes de carnaval, primera traducci¨® catalana dels seus contes, relats estranys. O no. Tan estranys com el que estem vivint. Una estranyesa ins¨°lita i desconcertant, i a la vegada molt propera, que, per l¡¯acollida que est¨¤ tenint el volum, els lectors reconeixen. No ¨¦s aix¨ª el que vivim, ins¨°lit i desconcertant?

L¡¯estrany ¨¦s viure, deia una altra escriptora diferent i a la vegada no gaire llunyana, Carmen Mart¨ªn Gaite, i aix¨ª va titular la seva novel¡¤la. L¡¯estrany pot ser all¨° que surt b¨¦ quan tot pot anar malament. Aquest sembla el cas de Restes de carnaval: un editor, Jordi Puig, que es posa ell mateix a escollir els relats de Lispector que vol publicar i es diria que el confinament de mar? li va anar la mar de b¨¦ per acabar de composar el llibre (llavors els editors van poder llegir tant com els cal, sense estar sotmesos a les pressions de la promoci¨®). Dos traductors,?Josep Dom¨¨nech Ponsat¨ª i Pere Comellas Casanova, que traslladen a quatre mans aquesta escriptora de culte que escriu com una poeta i prosista enganxada a la seva pr¨°pia pell, en una llengua, el portugu¨¨s del Brasil, que de tan senzilla et submergeix en un mar de dubtes i ja no saps si ets franc¨¨s o brasiler o catal¨¤. Ho dec haver ent¨¨s? ?s aix¨° el que vol dir? Cada frase de Lispector ressona, ¨¦s un univers, adverteix la sempre subtil Tina Vall¨¨s a l¡¯ep¨ªleg, ¡°o si ho voleu una capsa, una unitat que funciona sola i que unida a d¡¯altres confegeix un conte teixit i no cosit, sense costures, una sola pe?a¡±. Comences a llegir, en efecte, i no pots parar fins al final, al mateix ritme que Lispector, seguint les frases, que de manera org¨¤nica, com si fos la respiraci¨® del cos de l¡¯escriptora i la teva pr¨°pia, t¡¯arriben sense m¨¦s. I per si aix¨° fos poc, la senyora t¨¦ un humor hilarant.

Austera en l¡¯¨²s de les paraules, de temes quotidianament avorrits i sense al?ar la veu, el seu humor ¨¦s tan fi com una brisa. Com ara a ¡°La dona m¨¦s petita del m¨®n¡±, ironia sobre l¡¯exotisme ¨¨tnic en la literatura i en la vida. Al cap i a la fi, Lispector publica en els anys del boom i les seves selves. Aix¨ª parla la Petita Flor de la selva, en paraules d¡¯aquesta traducci¨® excel¡¤lent: ¡°Hi ha un vell equ¨ªvoc sobre la paraula amor, i, si molts fills neixen d¡¯aquest equ¨ªvoc, molts altres han perdut l¡¯¨²nic instant de n¨¦ixer nom¨¦s per culpa d¡¯una susceptibilitat que exigeix que sigui jo, jo!, qui agradi, i no els meus diners. Per¨° en la humitat de la selva no n¡¯hi ha, de refinaments cruels d¡¯aquests, i l¡¯amor ¨¦s no ser menjat, amor ¨¦s trobar bonica una bota, amor ¨¦s que t¡¯agradi el color rar d¡¯un home que no ¨¦s negre, amor ¨¦s riure d¡¯amor a un anell que brilla¡±. Perqu¨¨: ¡°No ser devorat ¨¦s el sentiment m¨¦s perfecte. No ser devorat ¨¦s l¡¯objectiu secret de tota vida¡±. Oi que s¨ª?

Lispector sembla que escrigui ballant, en tr¨¤nsit. Al protagonista d¡¯una de les seves novel¡¤les li fa dir: ¡°Escric amb el cos¡±. I en una de les proses breus incloses en aquest volum, ¡°Aventura¡±, rebla el clau: escriure ¨¦s ¡°una manera de no mentir el sentiment¡±. A partir d¡¯aqu¨ª aixeca el seu misteri: no mentir el sentiment. Fa pensar en Merc¨¨ Rodoreda, totes dues tenen aquests tra?os. El que escrius surt de dins, com les teves pintures, sembla que es diguin l¡¯una a l¡¯altra, ja que les dues, escriptores extremament originals, pintaven. ?s potser aquest llenguatge del cos quan es pinta el que converteix les hist¨°ries de Lispector en una dansa. Sobretot els contes. No s¨¦ si ¨¦s millor en conte que en novel¡¤la (tamb¨¦ en aix¨° les semblances amb Rodoreda hi s¨®n) per¨° en el conte es copsa b¨¦ la seva dansa escrita per dins. Deia Virginia Woolf, antecessora de les dues, que escriure no surt nom¨¦s dels dits: ¡°Sembla que escrivim amb tot el nostre ¨¦sser. El nervi que governa la ploma s¡¯enreda en cada fibra del nostre ¨¦sser, entra al cor, traspassa el fetge¡±. Fins a arribar al cos del lector.

Clarice Lispector sap el que diu amb una estranya precisi¨®, l¡¯¨²ltim que pret¨¦n ¨¦s domar la seva raresa. Pot ser que avui l¡¯entenguem millor, ella que va acceptar el ¡°do de no entendre¡±. En les seves frases i relats reconeixem m¨¦s i m¨¦s el que ens passa, sobretot ara.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural