El codi de colors amb qu¨¨ Barcelona ha comen?at a treure cotxes de la ciutat

Ja fa tres mesos que Barcelona s'ha comen?at a moure d'una altra manera. La fi del confinament ha portat a un redisseny parcial del paisatge urb¨¤ que s'ha anat consolidant i ha plantat arrels s¨°lides, malgrat la resist¨¨ncia inicial d'una part dels ciutadans i l'oposici¨® de col¡¤lectius professionals. No ha estat una operaci¨® a cor obert, sin¨® m¨¦s aviat un acte de cirurgia no invasiva. Una humil laparosc¨°pia per sanejar les art¨¨ries d'una ciutat que comen?ava a recuperar-se d'una pand¨¨mia.

A mitjans de juny, l'Ajuntament presentava un paquet d'intervencions urban¨ªstiques urgents ¨Cl'encariment del preu de la zona blava d'aparcament, nous carrils bici i pacificacions o talls de tr¨¤nsit puntuals com el de Via Laietana, una de les principals vies de la ciutat¨C que, en ess¨¨ncia, pretenien ampliar l'espai disponible per a vianants, ciclistes, comer?os i serveis en detriment de l'espai que ocupaven els cotxes (una idea que ja va plantejar Jos¨¦ Mar¨ªa Ezquiaga per a la ciutat de Madrid, tot i que amb poc ¨¨xit). I encara que s'hagi d'atribuir el m¨¨rit a un pand¨¨mia mundial, ¨¦s la primera Setmana Europea de la Mobilitat ¨Cdel 16 al 22 de setembre¨C que les ciutats reben amb una transformaci¨® tan radical de l'espai urb¨¤ compartit, un cam¨ª que s'ha de celebrar.

A Barcelona el van descriure com un pla provisional de mobilitat postcovid, per¨° ja es va plantejar des del principi com alguna cosa m¨¦s, com un projecte de transformaci¨® a mitj¨¤ termini. En molt pocs dies, d'una manera senzilla i per un preu modest en termes d'urbanisme (4.400.000 euros, segons fonts municipals), la ciutat es va dotar de nous corredors exclusius per a bicicletes, va incrementar la xarxa de carrils bus, va convertir part de les cal?ades en ampliacions provisionals de les voreres i va pacificar o convertir en zones de vianants de manera parcial diversos trams de carrers.

El nou ¨²s d'espais es va senyalitzar amb solucions ef¨ªmeres com pivots, barreres de pl¨¤stic, blocs de formig¨® i senyal¨ªstica horitzontal pintada sobre el paviment (de blau les zones per pedalejar, de groc les de caminar). La capital catalana va adoptar aix¨ª un nou paisatge urb¨¤, atape?t i conf¨²s, en opini¨® d'alguns, per¨° amb tr¨¤nsit rodat menys intens, m¨¦s lent i menys soroll¨®s. I amb un espai extra perqu¨¨ els vianants puguin respectar m¨¦s f¨¤cilment les dist¨¤ncies de seguretat i perqu¨¨ bars i restaurants ampli?n les terrasses.

Mesos despr¨¦s de la intervenci¨®, l'arquitecte i periodista Juli Capella la descriu com ¡°una iniciativa fant¨¤stica, un intent d'humanitzar la ciutat i retornar-la als seus habitants¡±. Un conjunt d'accions ¡°conceptualment clares i rotundes, tot i que amb errors d'execuci¨® puntuals i crec que molt comprensibles¡±.

La seva principal objecci¨® ¨¦s de tipus est¨¨tic: ¡°Tinc ulls a la cara i no puc no adonar-me que els nous elements de mobiliari urb¨¤ utilitzats no s¨®n bonics, no s¨®n harm¨°nics. Per¨° insistir gaire en la seva lletjor em sembla una mica fr¨ªvol, sobretot si tenim en compte que s¨®n recursos urban¨ªstics de guerrilla que, a m¨¦s, es retiraran aviat. L'Ajuntament els acabar¨¤ substituint per solucions permanents m¨¦s pr¨¤ctiques, m¨¦s ben pensades i espero que molt m¨¦s est¨¨tiques¡±. El m¨¦s important, en la seva opini¨®, ¡°¨¦s que s'ha fet un pas decisiu cap a un model de ciutat diferent i molt millor¡±. La pintura i els pivots s¨®n provisionals, ¡°per¨° l'aposta per una ciutat m¨¦s sostenible i menys entregada a la dictadura del cotxe ¨¦s permanent¡±.

En conversa amb Icon Design a EL PA?S, Janet Sanz, segona tinenta d'alcalde i regidora d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona descriu les actuacions com ¡°un exemple d'urbanisme t¨¤ctic¡±. ?s a dir, ¡°una resposta ef¨ªmera a una s¨¨rie de problemes molt concrets que exigien una intervenci¨® r¨¤pida i, si pot ser, barata¡±. No obstant aix¨°, assegura que es tracta tamb¨¦ ¡°d'un avan? cap a un objectiu estrat¨¨gic que aquest equip municipal ha estat impulsant des que vam arribar a l'Ajuntament¡±.

No ¨¦s una ¡°croada¡± contra el cotxe, explica la tinenta d'alcalde, ¡°per¨° s¨ª un intent de distribuir l'espai urb¨¤ d'una manera m¨¦s l¨°gica, m¨¦s saludable i m¨¦s justa: fins ara destin¨¤vem als autom¨°bils privats un 60% de la superf¨ªcie de la ciutat¡±. Al seu parer, ¡°cal reduir aquest percentatge dr¨¤sticament¡±. Sobretot ¡°a barris com el de l'Eixample, que ¨¦s el m¨¦s congestionat i el m¨¦s procliu a patir les conseq¨¹¨¨ncies adverses del canvi clim¨¤tic. Per aix¨° hi hem centrat part d'aquestes accions transformadores, que s¨®n un assaig general del nostre pla de mobilitat a mitj¨¤ i llarg termini¡±.

Capella coincideix amb Sanz en el fet que ha arribat l'hora de plantar cara d'una manera molt m¨¦s decidida a ¡°la cultura del cotxe¡±, a aquesta tend¨¨ncia barcelonina ¨Cextensible a altres ciutats¨C, i ¡°caricaturitzada en ocasions, per¨° molt real, a fer ¨²s del vehicle privat fins i tot per anar a comprar el pa¡±. L'arquitecte considera que ¡°s'ha hagut de rec¨®rrer a l'anomenat urbanisme t¨¤ctic per donar resposta al deteriorament i el frac¨¤s de l'urbanisme convencional¡±. En la seva opini¨®, fins fa molt poc ¡°Barcelona no tenia un veritable pla de mobilitat, sin¨® nom¨¦s un pla de tr¨¤nsit rodat. S'intentava satisfer les necessitats dels automobilistes, no la mobilitat dels vianants, les persones en cadira de rodes, les bicicletes, els patinets, els autobusos i els tramvies¡±.

I si pago el tiquet de l¡¯hora per estar una estona sense cotxe?

Capella explica una an¨¨cdota que li sembla molt significativa: ¡°Fa uns mesos, en una iniciativa francament divertida, un petit grup de ciutadans es va asseure en una taula i va muntar una partida de cartes en una de les places d'una zona blava d'aparcament, pagant, aix¨° s¨ª, la tarifa corresponent. Els van fer fora al cap d'un parell de minuts, perqu¨¨ all¨° no ¨¦s un espai municipal de pagament, sin¨® un espai exclusiu per a cotxes, un de tants privilegis que els concedeix la ciutat i que fins ara gaireb¨¦ no es discutien¡±.

Segons l'arquitecte, ¡°posar obstacles al cotxe equival ara mateix a donar facilitats als ciutadans. No podem seguir subordinant el nostre model de ciutat a un aparell soroll¨®s i invasiu que va monopolitzant l'espai p¨²blic i cremant petroli¡±. Tampoc es tracta de bandejar-lo, per¨° s¨ª de ¡°donar-li el valor que t¨¦, com a opci¨® adequada per a despla?aments llargs, r¨¤pids i segurs, no trajectes curts i continus pel cor dels nuclis urbans¡±.

Esteve Almirall, coordinador del centre d'innovaci¨® urbana de l'Escola d'Administraci¨® i Direcci¨® d'Empreses (ESADE) de Barcelona, no comparteix l'entusiasme de Capella pel pla municipal. Li sembla un exemple d'¡°urbanisme reticent i m¨¦s aviat covard, que potser va en la direcci¨® correcta, per¨° que no tindr¨¤ un impacte positiu en la vida dels ciutadans i, a m¨¦s, no s'est¨¤ explicant b¨¦¡±. Almirall ho veu com ¡°un pas molt tebi i una oportunitat perduda¡±, atribu?ble tal vegada ¡°a la fragilitat de la majoria d'Ada Colau al Consistori barcelon¨ª i a les difer¨¨ncies de sensibilitat urban¨ªstica entre el seu partit i els seus aliats del PSC¡±.

L'acad¨¨mic creu que l'Ajuntament ¡°ha volgut seguir el model de Janette Sadik-Khan¡±, la regidora de Nova York que, entre el 2007 i el 2013, va aplicar el concepte d'urbanisme t¨¤ctic al centre de Manhattan, descongestionant parcialment entorns tan transitats com Times Square. Almirall descriu l'urbanisme t¨¤ctic com a ¡°accions a petita escala en punts molt concrets que serveixen com a experiments d'intervenci¨® controlada que alhora et permeten treure conclusions¡±.

Per exemple, ¡°qu¨¨ passa si canvies per uns dies el sentit del tr¨¤nsit en un carrer tan dens com Broadway o si instal¡¤les un carril bici en una gran art¨¨ria com Park Avenue¡±. Despr¨¦s del seu pas per l'Ajuntament novaiorqu¨¨s, Sadik-Khan va escriure un assaig molt influent, Streetfight: Handbook for an urban revolution ("La baralla del carrer: manual per a una revoluci¨® urbana"). A Almirall li resulta evident que ¡°Janet Sanz i el seu equip se l'han llegit i el tenen molt en compte¡±, d'aqu¨ª ve la seva ¡°voluntat d'experimentar amb la ciutat, posant pegats i assajant solucions temptatives a molt curt termini¡±, quan, segons Almirall, ¡°ja no ¨¦s temps d'experiments¡±.

Menys Nova York i m¨¦s Par¨ªs

Segons l'expert, ¡°Barcelona s'hauria d'oblidar de Nova York, que ¨¦s un model molt lluny¨¤ i molt espec¨ªfic, i fixar-se m¨¦s en el que estan fent ciutats del nostre entorn, com Amsterdam, Munic, Copenhagen o, sobretot, Par¨ªs¡±. Almirall aposta per un urbanisme convencional ambici¨®s que abordi, d'una vegada per totes, plans transformadors de gran magnitud, com ¡°una reconversi¨® integral en zona de vianants del barri de Gr¨¤cia, el tancament al tr¨¤nsit de totes les Rambles o la transformaci¨® en microboscos d'alguns entorns estrat¨¨gics de la ciutat, com podria ser el de la pla?a Catalunya¡±.

Per aix¨°, convida el Consistori barcelon¨ª a seguir l'exemple de Carlos Moreno, assessor de l'Ajuntament de Par¨ªs i principal impulsor del projecte de la ciutat dels 15 minuts presentat en les darreres eleccions municipals per l'alcaldessa Anne Hidalgo: ¡°Les imatges fetes amb r¨¦nder d'una torre Eiffel envoltada d'arbres van il¡¤lusionar molts parisencs, perqu¨¨ hi van veure la promesa d'una ciutat millor, una utopia urbana realitzable¡±. Segons Almirall, l'Ajuntament de Barcelona ¡°hauria d'esfor?ar-se a proposar un model ideal de ciutat i fer passos decisius per encaminar-s'hi, en lloc de perdre el temps amb intervencions rutin¨¤ries i confuses que ni resolen problemes de fons ni il¡¤lusionen els ciutadans¡±.

¡°?s cert que es podria anar molt m¨¦s enll¨¤", reconeix Juli Capella, "per¨° aquest argument no em sembla v¨¤lid per desqualificar accions concretes que potser resulten t¨¨bies, per¨° van en l'¨²nica direcci¨® raonable¡±. L'arquitecte elogia ¡°la fermesa i la coher¨¨ncia de l'equip de Janet Sanz¡±, que ha seguit endavant amb les seves iniciatives ¡°malgrat el rebuig bel¡¤ligerant d'una part de la ciutadania que, responent a determinats interessos pol¨ªtics i medi¨¤tics, s'est¨¤ enrocant en la resist¨¨ncia al canvi¡±. Fins i tot iniciatives tan elogiades fora de la ciutat com les c¨¨lebres superilles han topat amb resist¨¨ncies internes d'aquest tipus.

Segons Capella, ¡°el m¨¦s f¨¤cil i, alhora, el que ¨¦s profundament irresponsable, seria no fer res, resignar-se al fet que seguim sent una ciutat rendida al cotxe, amb una de les pitjors qualitats de l'aire i m¨¦s d¨¨ficit de zones verdes de la Uni¨® Europea¡±. L'ideal, en la seva opini¨®, seria que els passos endavant poguessin fer-se amb una interlocuci¨® flu?da amb la ciutadania que busqui generar consensos, ¡°per¨° no podem ambrancar-nos en un debat etern i paralitzant, promogut, a m¨¦s, de manera una mica c¨ªnica, pels qui no volen que Barcelona canvi? perqu¨¨ a ells, en concret, ja els va b¨¦ que continu? tal com est¨¤¡±. Quedar-se quiets en plena alerta clim¨¤tica, amb els problemes estructurals que arrossega la ciutat, equivaldria a ¡°un su?cidi col¡¤lectiu¡±.

Per aix¨°, Capella ent¨¦n i dona suport que l'Ajuntament aprofiti circumst¨¤ncies excepcionals com la nova normalitat postcovid per ¡°avan?ar en la seva agenda de canvi, encara que aix¨° impliqui en ocasions rec¨®rrer als fets consumats¡±.

No hi ha marxa enrere, nom¨¦s donar una volta al com

Janet Sanz assumeix, segons ens explica, la necessitat de ¡°provar de consensuar i, especialment, d'explicar de la millor manera possible¡± les mesures urban¨ªstiques que impulsa el seu equip. No obstant aix¨°, insisteix que les accions que es van fer al juny ¡°eren imprescindibles, eren urgents i s¨®n encara insuficients, perqu¨¨ cal adoptar-ne moltes altres¡±. L'Ajuntament no podia permetre que, despr¨¦s de la fi del confinament, ¡°es recuperessin de manera immediata els nivells, profundament insalubres, de contaminaci¨® que registrava la ciutat abans de la covid-19¡±. Calia actuar ¡°de manera resolta i efica?¡±, i es va fer recorrent a ¡°solucions provisionals que ara, en la segona fase en qu¨¨ hem entrat, cal consolidar¡±.

Sanz vol deixar clar que el pla de facilitar la mobilitat ciutadana i l'¨²s cada vegada m¨¦s divers dels espais p¨²blics en detriment del cotxe ¨¦s ¡°estructural¡± i, per tant, no reversible: ¡°Aquest Ajuntament no far¨¤ passos enrere¡±. S¨ª que s'esfor?ar¨¤, en canvi, a corregir problemes d'execuci¨® recorrent ¡°a un concurs p¨²blic d'idees per consolidar aquests canvis d'una manera ¨°ptima¡±. La responsable d'Urbanisme accepta que la senyalitzaci¨® ha de ser ¡°m¨¦s clara i intu?tiva¡± i que pivots, barreres i blocs de formig¨® s'han de substituir per elements permanents ¡°m¨¦s funcionals, m¨¦s ben dissenyats i, per qu¨¨ no, m¨¦s atractius¡±.

En aquest concurs d'idees es vol prioritzar ¡°la ren¨²ncia a materials com el ciment, el pl¨¤stic o el formig¨® en benefici d'alternatives m¨¦s sostenibles, aix¨ª com l'¨²s de paviment m¨¦s permeable¡±. Per¨° l'essencial ¨¦s que els trams per a vianants i els carrils rescatats del tr¨¤nsit automobil¨ªstic ¡°seguiran servint per facilitar la mobilitat p¨²blica i no contaminant¡± i tamb¨¦, segons circumst¨¤ncies concretes, ¡°per a usos recreatius i d'interacci¨® social, aix¨ª com per pal¡¤liar el d¨¨ficit de zones verdes¡±.

L'urbanisme t¨¤ctic, tal com Sanz l'ent¨¦n, ¨¦s ¡°una eina¡± a la qual es recorre en circumst¨¤ncies concretes, ¡°quan cal obtenir resultats significatius a molt curt termini¡±. Un pla de mobilitat urban¨ªstica ambici¨®s ¡°triga un m¨ªnim de 18 mesos a implementar-se, mentre que el nostre pla de conting¨¨ncia va estar a punt en dues setmanes i va costar, en comparaci¨®, molt pocs diners¡±. El primer pas ¨¦s plantar un bloc de formig¨® i pintar una ratlla a terra. Despr¨¦s arriba el moment de consolidar la idea de ciutat impl¨ªcita en aquestes accions concretes.

¡°Alguns dels projectes de transformaci¨® urban¨ªstica m¨¦s ambiciosos van comen?ar sent accions d'urbanisme t¨¤ctic¡±, remata Sanz. Fins i tot les superilles barcelonines del barri del Poblenou o el mercat de Sant Antoni, van ser al principi ¡°un senyal acabat de pintar al paviment que prohibia el pas als autom¨°bils i avui s¨®n un exemple eloq¨¹ent de la ciutat en qu¨¨ creiem i que estem construint¡±.