El fill de pagesos que va arribar a patr¨® bancari

Gaireb¨¦ fa mitja vida que Isidre Fain¨¦ (Manresa, 78 anys) ¨¦s a La Caixa. L'any que ve far¨¤ 40 anys de que va arribar a l'entitat. Ho va fer de la m¨¤ de Josep Vilarasau per encarregar-se de la xarxa comercial, i des de llavors ha anat enlla?ant diferents c¨¤rrecs executius, sempre ascendents. Fins al 2016, quan es va acomiadar de la presid¨¨ncia obligat per la normativa espanyola i en comptes de mirar cap avall es va erigir en un patr¨® de l'entitat ¡ªsense limitaci¨® de mandat¡ª com a nou president de la Fundaci¨® Banc¨¤ria La Caixa, la propiet¨¤ria del 40% de les accions del banc catal¨¤. Des d'aquesta posici¨®, sense ning¨² que li faci ombra, acaba d'aconseguir el seu ¨²ltim gran somni: absorbir Bankia i crear el principal banc per volum de negoci a Espanya.

Reconegut fill de fam¨ªlia humil ¡ªde ¡°pagesos¡±, en les seves pr¨°pies paraules¡ª, el respecte cap a la seva figura i la seva agenda s'han convertit en el millor fons de comer? d'aquest directiu. Gaireb¨¦ sempre des de la discreci¨®, ha bregat amb crisis econ¨°miques, corporatives i fins i tot pol¨ªtiques. El final de l'¨²ltima ¨¦s coneguda: la seva decisi¨® que tot el conglomerat de La Caixa don¨¦s un cop de porta a l'independentisme traslladant les seus fora de Catalunya arran del refer¨¨ndum il¡¤legal del 2017. Aquella decisi¨® ¨C¡°no va ser f¨¤cil¡±, va admetre al Parlament, per¨° va argumentar que ho va fer per evitar una ¡°crisi banc¨¤ria¡±¨C ¨¦s una de les que m¨¦s ha perjudicat la imatge d'aquest executiu a la seva terra natal. Com si fos premonitori, en una entrevista a la r¨¤dio auton¨°mica catalana el 2014, Fain¨¦ ho va deixar clar: ¡°Jo no soc de cap partit pol¨ªtic, nom¨¦s en tinc un i ¨¦s La Caixa¡±.

Ha explicat que treballa des dels 13 anys i que va passar per 17 empreses abans d'arribar a La Caixa. L'¨²ltima abans d'aquesta nova etapa va ser Bankuni¨®n, on va triomfar amb la seva estrat¨¨gia d'obrir oficines, motiu pel qual el va fitxar Vilarasau. Des de llavors ha participat activament en les diferents reestructuracions que ha patit el sector bancari a Espanya des de La Caixa i des de la CECA, la confederaci¨® de caixes, que tamb¨¦ presideix. Va estar en primera l¨ªnia de la fusi¨® de La Caixa de Pensions amb Caixa de Barcelona (1990), i durant la passada crisi financera va haver de liderar l'adquisici¨® d'algunes entitats amb problemes. I pel cam¨ª va ser l'ide¨°leg d'estendre el negoci bancari fora d'Espanya a trav¨¦s de l'adquisici¨® d'accions de l'austr¨ªac Erste Bank, el hongkongu¨¨s Bank of East Asia, el mexic¨¤ Inbursa ¨Cdel seu amic Carlos Slim¨C o el portugu¨¨s BPI, amb escassos irregulars.

Per¨° Fain¨¦ no nom¨¦s ha jugat les seves cartes en el sector financer. Tamb¨¦ ha apostat activament per la cartera industrial de l'entitat i la creaci¨® dels anomenats campions nacionals. I no sempre amb sort: el 2005 va fracassar la sonada opa de Gas Natural sobre Endesa, que es va redirigir amb la posterior absorci¨® d'Uni¨®n Fenosa; i tampoc va aconseguir que una de les participades m¨¦s rendibles per La Caixa, Abertis, es convert¨ªs en un referent europeu de les infraestructures fusionant-la amb la italiana Atlantia, una operaci¨® que anys m¨¦s tard s¨ª que aconseguiria Florentino P¨¦rez.

En la seva carrera no hi han faltat tampoc els enfrontaments personals. El m¨¦s greu, el que el 2014 va suposar la marxa de Juan Mar¨ªa Nin del banc despr¨¦s d'haver-l'hi pispat al Sabadell, per¨° tamb¨¦ s¨®n conegudes les antigues picabaralles que va mantenir amb Antoni Brufau, que va acabar centrifugat a la cartera industrial de La Caixa. En les travesses de la nova CaixaBank no figura de moment l'actual president, l'economista Jordi Gual, que ell mateix va captar per al c¨¤rrec quan era el cap del servei d'estudis del banc.

Diu Fain¨¦ que l'estructura actual, encara que no s'hi assembli gens, recull els fruits originals de La Caixa: garantir recursos per portar-los a causes socials a trav¨¦s de la Fundaci¨® La Caixa. L'entitat ha passat d'apostar per la cultura en l'etapa de Vilarasau a les causes m¨¦s socials des de la presid¨¨ncia de Ricardo Fornesa, despr¨¦s continuada per Fain¨¦. Parlant d'aquests temes ¨¦s quan l'executiu ha ofert les seves ¨²niques mostres de debilitat.