Venusianes sexis i altres fantasies del m¨®n germ¨¤

Si hi ha vida a Venus no s'assemblar¨¤ a Zsa Zsa Gabor, desgraciadament. En realitat, pel que anem intuint, ser¨¤ insignificant i pudent, una mica m¨¦s semblant al que se't pot enganxar a una sabata que no pas a la voluptuosa actriu que va encarnar la cortesana venusiana Talleah a Reina del espacio exterior (1958). A la pel¡¤l¨ªcula Venus apareixia com un planeta regit per dones que no s'avenien gens i al qual arribava una expedici¨® de terr¨ªcoles per viure aventures que la Lliga Nacional de Dec¨¨ncia dels Estats Units va trobar moralment objectables i plenes d'¡°innecess¨¤ria picardia¡±.

La ci¨¨ncia-ficci¨® ha imaginat tradicionalment el planeta m¨¦s proper al nostre com una mena de m¨®n germ¨¤ (un 82% de la massa de la Terra) per¨° m¨¦s exuberant, tropical, fecund, ple de vegetaci¨® i aigua i amb ocupants sovint d'acord amb aquestes caracter¨ªstiques. El g¨¨nere s'ha equivocat molt amb Venus. Abans que les sondes espacials sovi¨¨tiques Venera (1961-1984) i la Mariner II nord-americana (1962) revelessin la veritable naturalesa del planeta, un m¨®n decididament inh¨°spit, infernal (475 graus de temperatura), un forn on fins i tot es fondria el plom, i no cal dir que tamb¨¦ Zsa Zsa Gabor, que a m¨¦s quedaria plana (!) per la pressi¨® de l'atmosfera, el fet que el planeta estigu¨¦s cobert per n¨²vols (es pensava que de vapor d'aigua) i m¨¦s a prop del Sol convidava a imaginar un escenari canicular amb mars i pantans d'aspecte c¨¤mbric i criatures dinosauroformes. H. G. Welles esmenta a l'ep¨ªleg de La guerra dels mons que es creu que els marcians van marxar cap a Venus despr¨¦s de fallar en la conquesta de la Terra: tampoc els deu haver anat gaire b¨¦.

L'element sensual i luxuri¨®s tamb¨¦ ha estat present en moltes fabulacions (sobretot en el pulp, la literatura barata), i ¨¦s que el planeta porta el nom de la deessa de l'amor carnal i el desig, i es pot dir que en for?a ocasions Venus ha estat de les dones. Hi ha un altre film cl¨¤ssic, Viaje al planeta de las mujeres prehist¨®ricas (1968), que va adaptar d'una novel¡¤la sovi¨¨tica i va dirigir per Roger Corman el gran Peter Bogdanovich (sota nom fals). De nou una expedici¨® terr¨ªcola masculina arribava, el 1998!, a Venus i es topava amb una poblaci¨® femenina encap?alada per la suggeridora Mamie van Doren (ex-Miss Palm Springs). Aqu¨ª, ¨¦s a dir, a Venus, les dones eren boniques sirenes rosses que duien pantalons de pota d'elefant i sostenidors de petxines i adoraven un pterod¨¤ctil (tremoleu Sagan i DeGrasse Tyson!) i que s'emprenyaven quan els viatgers el mataven. La pel¡¤l¨ªcula, que inclo?a un di¨¤leg inoblidable (¡°Ho has sentit?, gaireb¨¦ sona com una noia¡±, ¡°s¨ª, una noia o un monstre¡±), mostrava diversos elements cl¨¤ssics de la manera en qu¨¨ bona part de la ci¨¨ncia-ficci¨® ha vist Venus: un m¨®n misteri¨®s, calent i humit, cobert en gran mesura per oceans (panthalassa), amb pantans, plantes gegants, una atmosfera pesant, t¨¨rbola, verdosa, i amb una fauna prehist¨°rica. El pitjor que la Terra ha enviat a Venus ¨¦s Abbott i Costello, que es van equivocar de direcci¨® cam¨ª de Mart el 1953.

A Piratas de Venus (1934), primer t¨ªtol de la s¨¨rie d'Edgar Rice Burroughs sobre les aventures de Carson Napier al planeta ¡ªsimilars a les del seu John Carter a Mart¡ª, aquest ¨¦s un frond¨®s m¨®n arbori on creixen estranyes b¨¨sties i diferents races d'¨¦ssers humans ¡°com nosaltres mateixos¡±. Les perip¨¨cies de Napier no s¨®n gaire diferents de les de Flash Gordon, que tamb¨¦ va visitar sovint Venus (Cat¨¢strofe en Venus, Destino: Venus, Oc¨¦anos de Venus), o les de Buck Rogers, un altre assidu.

Significativament, un autor devot de la ci¨¨ncia com Isaac Asimov t¨¦ tamb¨¦ en la seva producci¨® liter¨¤ria descripcions de Venus subjectes al clix¨¦. A Lucky Starr y los oc¨¦anos de Venus (1953), una de les aventures del seu heroi que persegueix malfactors pel Sistema Solar, el planeta est¨¤ del tot cobert pel mar, sota la turbulenta capa nuvolosa d'un blanc radiant que ho amaga tot (i que paradoxalment, en reflectir la llum del Sol, ¨¦s el que fa que Venus brilli tant al nostre cel). Els colons terr¨ªcoles d'Asimov (sis milions) viuen en ciutats submarines dedicats a l'exportaci¨® d'algues i amenitzats per trobades amb la fauna aqu¨¤tica local, incloent-hi granotes mentalistes i una criatura de la grand¨¤ria d'innombrables balenes. Asimov es va disculpar despr¨¦s adduint que va escriure la hist¨°ria quan encara es considerava la possibilitat que el planeta contingu¨¦s grans quantitats d'aigua. Des de les dades de la Mariner II sabem que la superf¨ªcie de Venus ¨¦s ¨¤rida i abrasadora.

De fet, Asimov va cometre un altre error important: dir que no hi havia muntanyes, quan el planeta t¨¦ els monts Maxwell, que s'eleven 11 quil¨°metres, m¨¦s alts que l'Everest i tot. Els Maxwell, segons el f¨ªsic James Clerk Maxwell, s¨®n, per cert, l'¨²nic lloc de Venus amb nom mascul¨ª. Tots els altres (altipl¨¤ Lakshmi, plan¨ªcia Ginebra, continents Ishtar i Afrodita¡­) s¨®n noms femenins, amb predilecci¨® per la forma en qu¨¨ s'ha anomenat el planeta en altres cultures. Potser ¨¦s un infern, per¨° no es pot negar que hi ha paritat.

C. S. Lewis a Perelandra (1943), el nom que li donen a Venus a la novel¡¤la, va imaginar-hi tamb¨¦ oceans, com Olaf Stapledon, i onades alt¨ªssimes, mentre que Robert A. Heinlein va fer del planeta una col¨°nia esclavista a L¨®gica del imperio, un dels seus diversos acostaments a aquest m¨®n. Arthur C. Clarke va preferir Mart (i m¨¦s enll¨¤, J¨²piter), un planeta que ha interessat molt m¨¦s a la ci¨¨ncia-ficci¨® i que ha donat novel¡¤les i pel¡¤l¨ªcules amb especulacions m¨¦s consistents i una mitologia m¨¦s potent. Tot i aix¨ª, Clarke (que t¨¦ un relat commovedor, Antes del Ed¨¦n, sobre com la incipient vida a Venus sucumbeix a causa de la porqueria que hi han deixat astronautes humans) tamb¨¦ va sucumbir a la veu de sirena del nostre ve¨ª i, en descobrir-se que no hi havia mars, va lamentar no poder anar-hi a practicar el seu esport preferit, el busseig. A 3001: odisea final (1997), va fer que la humanitat llanc¨¦s trossos de cometa sobre Venus per refredar-lo i convertir-lo en un lloc habitable.

Una de les plasmacions m¨¦s inoblidables de Venus en la ci¨¨ncia-ficci¨® ¨¦s, sens dubte, encara que sempre el vincularem m¨¦s a Mart, la de Ray Bradbury en el seu omin¨®s relat La pluja (1950), incl¨°s a L'home il¡¤lustrat. En aquesta hist¨°ria, un grup d'astronautes prova d'arribar a un refugi sec i calent al planeta mentre els embogeix la pluja, que cau de manera continuada. Al Venus de Bradbury hi ha un sol continent petit envoltat del mar ?nic. En aquesta porci¨® de terra selv¨¤tica la pluja ho ha destenyit tot fins a deixar-ho d'un blanc espectral. Els venusians ¡ªque no hi apareixen¡ª esperen els terr¨ªcoles per arrossegar-los al mar i donar-los mort lentament. El relat era un dels que es va escollir del llibre per a la versi¨® cinematogr¨¤fica del 1969 de L'home il¡¤lustrat i va tenir una adaptaci¨® per a la televisi¨® el 1992 en la qual es van treure les extempor¨¤nies refer¨¨ncies a Venus. En realitat, si a Venus plou ¨¤cid sulf¨²ric (la pluja ¨¤cida anomenada virga), Bradbury no anava tan desencaminat amb la seva pluja embogidora i punyent, aquesta pluja ¡°que ofegava totes les pluges i fins i tot el record d'altres pluges¡±. Hi ha un altre conte de Bradbury ambientat en un Venus pluj¨®s, el malenconi¨®s Tot l'estiu en un dia, sobre una nena que es perd l'¨²nic moment de cada set anys en qu¨¨ surt el sol al planeta.

A Astronautas (1951), d'un altre mestre, Stanislaw Lem, es troben el 2003 indicis que l'explosi¨® de Tunguska (1908) va ser provocada no per un meteorit sin¨® per la caiguda d'una nau procedent de Venus que venia amb males intencions; una expedici¨® viatja llavors al planeta i troba que l'agressiva civilitzaci¨® que hi havia s'ha autodestru?t en una guerra nuclear. La novel¡¤la va tenir versi¨® cinematogr¨¤fica, First spaceship on Venus (1962). Venus apareix en l'espl¨¨ndida i tan divertida Mercaderes del espacio (1953), de Frederik Pohl i Cyril K. Kornbluth. El protagonista, un publicista, ha d'aconseguir fer atractiva l'emigraci¨® al planeta, on la vida en realitat ¨¦s un espant. En la seq¨¹ela La guerra de los mercaderes, el 1984, Pohl va tornar al seu Venus, on, malgrat la terraformaci¨® (el proc¨¦s per fer-lo habitable), la calor fora dels refugis encara pot fondre els queixals empastats i l'aire continua sent verin¨®s. No ¨¦s estrany que entre els colons imperi un rancor cap als qui els van induir a anar cap all¨¤. Clifford Simak t¨¦ un relat, Muerte por hambre, en el qual un metge investiga una comunitat en una col¨°nia de Venus que s¨®n les ¨²niques persones immunes a un virus.

En general, l'inter¨¨s de la ci¨¨ncia-ficci¨® per Venus va decaure for?a quan es va saber que era com era, capa? de fondre les sondes i les princeses, i descobrir-se l'extrema dificultat de colonitzar-lo o simplement visitar-lo un dia. Malgrat tot, Larry Niven es va apropar a aquest nou Venus a Encalmado en el infierno (1965) i Ben Bova en Venus (2000), mentre que Frank Herbert, l'autor de Dune, va fer que la Legi¨® Estrangera lluit¨¦s sobre la seva infernal superf¨ªcie amb vestits superresistents (Hombre de dos mundos, 1986). En un gir molt suggeridor, Garnett Elliott, batejat com el nou mestre del pulp, ha convertit Venus en escenari d'enfrontament de la Guerra Freda (Red Venus, 2015).

Altres autors com Pamela Sargent (en la s¨¨rie iniciada amb Sue?os de Venus, 1986) i el mateix Kim Stanley Robinson, que ja va adaptar Mart, han imaginat la seva terraformaci¨® sobre la base d'idees cient¨ªfiques. Tamb¨¦ hi ha els que segueixen descrivint nost¨¤lgicament un Venus fant¨¤stic, de bellesa salvatge, on la pudor f¨¨tida de la fosfina no dissol l'aroma de roses blanques i c¨ªtrics de Zig Zag, el vell perfum vintage de Zsa Zsa Gabor.