Un f¨°ssil robat al Pirineu canvia la hist¨°ria evolutiva dels cocodrils

El juny del 2013 els investigadors de l'Institut Catal¨¤ de Paleontologia van rebre una trucada d'un grup de joves de Coll de Narg¨®, un petit municipi del Pirineu de Lleida, fam¨®s per albergar a la seva terra d'argila rogenca espectaculars jaciments de dinosaures. Els habitants de la zona, que a c¨°pia de trobar f¨°ssils prop de casa seva han apr¨¨s a distingir la roca dels ossos, van avisar els cient¨ªfics que hi havia restes d'un animal desconegut molt a prop d'un niu d'ous de titanosaure. El paleont¨°leg Albert G. Sell¨¦s explica que quan va despenjar el tel¨¨fon i va sentir la not¨ªcia es va quedar ¡°de pedra¡±. ¡°El primer que vaig pensar era que havien trobat una cria de dinosaure¡±, admet.

Emocionat amb la idea, Sell¨¦s va parlar amb el seu equip i l'endem¨¤ van anar al lloc de la troballa per fer-hi una primera inspecci¨®. ¡°Immediatament ens vam adonar que era una altra cosa, un animal que no coneix¨ªem¡±. L'esquelet ¨Cexplica Sell¨¦s¨C estava sencer. Tenia tots els ossos ben conservats i a lloc. Els investigadors van demanar perm¨ªs per excavar i al cap de pocs dies van tornar al lloc amb cisells i martells. El paleont¨°leg explica que una excavaci¨® com aquesta pot durar aproximadament cinc dies. ¡°Vam comen?ar un dilluns i el dijous ja ten¨ªem gaireb¨¦ tot l'esquelet a punt per extreure, per¨° va comen?ar a ploure i amb pluja no es recomana treure res de la terra, perqu¨¨ l'argila es torna m¨¦s tova, perd consist¨¨ncia i aix¨° pot afectar el f¨°ssil¡±.

Sell¨¦s va decidir tapar l'esquelet amb una lona especial per treure'l l'endem¨¤ al mat¨ª. El problema va ser que, en tornar, el f¨°ssil ja no hi era. ¡°Jo vaig ser l'encarregat de treure la lona. Se'm va quedar la cara de ximple en veure que no hi havia res¡±, diu el paleont¨°leg. Els ossos havien desaparegut. L'¨²nica cosa que en quedava eren marques de guix a la terra i el rastre de les rodes d'una estranya furgoneta. Els investigadors, experts en fauna del mesozoic, especialment en els dinosaures que habitaven la zona nord de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica fa 70 milions d'anys, van trucar als Mossos d'Esquadra per demanar ajuda. Van acordonar la zona, van investigar, van recollir proves, van parlar amb testimonis i van determinar que havia estat un robatori.

Les investigacions per trobar el culpable van durar m¨¦s d'un mes. El lladre, un ve¨ª de 60 anys de la localitat, va retornar el f¨°ssil en un ¡°estat extremadament lamentable¡±, explica Sell¨¦s. Els ossos de l'estrany animal estaven manipulats i trencats. ¡°El que al principi era un bloc sencer va quedar fragmentat en set o vuit trossos diferents¡±, lamenta l'investigador en recordar la impot¨¨ncia que ell i el seu equip van sentir durant aquells dies. ¡°No enten¨ªem per qu¨¨ alg¨² havia de venir a robar un esquelet que no t¨¦ cap valor econ¨°mic¡±. La llei catalana prohibeix la venda i la comercialitzaci¨® d'aquests f¨°ssils, subratlla el paleont¨°leg.

El f¨°ssil va estar dos anys embargat mentre es resolia el proc¨¦s jur¨ªdic. Una vegada va acabar la cust¨°dia, l'esquelet va arribar per fi als laboratoris de l'Institut Catal¨¤ de Paleontologia. Els investigadors van trigar gaireb¨¦ dos anys a reparar-lo i, el 2017, van comen?ar a estudiar les seves caracter¨ªstiques taxon¨°miques i morfol¨°giques en alian?a amb el Museu de la Conca Dell¨¤, la Universitat de la Corunya i la Universitat de Barcelona. Les troballes de la investigaci¨®, publicades la setmana passada a la revista Scientific Reports, revelen que l'esquelet era d'un petit cocodril terrestre desconegut fins ara i batejat amb el nom llat¨ª d'Ogresuchus furatus, que significa ¡°cocodril-ogre robat¡±.

La nova esp¨¨cie forma part de la fam¨ªlia dels seb¨¨cids, un llinatge de cocodrils terrestres abundants entre el paleoc¨¨ i el mioc¨¨ mitj¨¤, fa entre 66 i 15 milions d'anys. Segons Sell¨¦s, un dels aspectes m¨¦s interessants del treball ¨¦s que el f¨°ssil t¨¦ 71,5 milions d'anys i representa l'esp¨¨cimen m¨¦s antic descobert. ¡°L'Ogresuchus ¨¦s 10 milions d'anys m¨¦s antic que qualsevol altre seb¨¨cid conegut fins avui, per la qual cosa la troballa ens obliga a redefinir la hist¨°ria evolutiva d'aquesta fam¨ªlia¡±, assenyala l'investigador.

El paleont¨°leg Francisco Ortega, del grup de Biologia Evolutiva de la Universitat Nacional d'Educaci¨® a Dist¨¤ncia (UNED), afirma que l'esquelet de Coll de Narg¨® destaca perqu¨¨ ¨¦s un exemplar complet que servir¨¤ per entendre el comportament d'aquest llinatge de cocodrils a Europa. ¡°Aquest cocodril terrestre ¨¦s potser el m¨¦s ben caracteritzat del nostre continent, perqu¨¨ t¨¦ el coll, la columna i la cua sencers, parts del bra?, de les cames i del crani. Per a les persones que treballem en aquest camp ¨¦s un descobriment important que ajuda a mostrar com ha estat la hist¨°ria evolutiva del grup¡±, conclou Ortega.

La caracter¨ªstica principal dels seb¨¨cids ¨¦s que, a difer¨¨ncia dels cocodrils actuals, tenien les potes situades sota el cos. ¡°Aquesta particularitat anat¨°mica els permetia moure's d'una manera semblant als mam¨ªfers actuals i ser depredadors molt actius¡±, explica Sell¨¦s. Un altre dels aspectes sorprenents d'aquest cocodril ¨¦s la mida. ¡°Mesurava 80 cent¨ªmetres de longitud. Era molt petit¨®, en comparaci¨® dels altres esp¨¨cimens de la fam¨ªlia de seb¨¨cids que s'han trobat, per exemple, al sud de Llatinoam¨¨rica, al Brasil i a l'Argentina, que podien arribar a fer quatre o cinc metres de llarg¡±. Sell¨¦s explica que tots els indicis trobats apunten al fet que el f¨°ssil era d'un cocodril adult. ¡°Ho podem saber per la fusi¨® de les v¨¨rtebres, quan un animal ¨¦s jove les v¨¨rtebres de la columna no estan unides. Quan creix, es fusionen per donar robustesa i estabilitat. En el nostre cas estan aix¨ª, fusionades¡±, detalla.

La paleont¨°loga ?ngela Delgado, de la Universitat Aut¨°noma de Madrid, reconeix que ¨¦s un descobriment molt interessant per aclarir ¡°com van arribar aquestes bestioles a Europa¡±. ¡°Aquesta troballa ajuda a confirmar que la pen¨ªnsula Ib¨¨rica actuava com un pont de connexi¨® entre els continents del sud i els del nord. El que ¨¦s interessant del nou cocodril ¨¦s que revela que aquesta connexi¨® ja hi era molts milions d'anys abans del que la gent es pensava¡±. Delgado afirma que l'¨²nica cr¨ªtica que t¨¦ sobre el treball ¨¦s que els investigadors ¡°descarten sense justificar-ho la relaci¨® de l'Ogresuchus amb una altra esp¨¨cie similar i de la mateixa ¨¨poca anomenada Doratodon¡±. ¡°No n'estudien les similituds i les difer¨¨ncies, ho esmenten en la introducci¨®, per¨° ho descarten de seguida. Deixen el dubte obert. Jo no dic que siguin la mateixa esp¨¨cie, per¨° era una oportunitat per revelar quina ¨¦s la relaci¨® entre l'un i l'altre, tenint en compte que s¨®n del mateix llinatge i tenen caracter¨ªstiques morfol¨°giques semblants¡±, opina.

Delgado, no obstant aix¨°, coincideix amb Sell¨¦s a l'hora de recon¨¨ixer que el f¨°ssil trobat als camps de Coll de Narg¨® pertany al cocodril seb¨¨cid m¨¦s antic i m¨¦s petit i el primer que va arribar al territori avui conegut com a Europa. Tres caracter¨ªstiques que fan que aquesta troballa sigui una de les m¨¦s rellevants dels ¨²ltims anys en aquest camp. L'¨²ltim tret que va sorprendre els investigadors ¨¦s que l'esquelet de cocodril va apar¨¨ixer a menys de 50 cent¨ªmetres d'un niu d'ous de titanosaure. ¡°El primer que ens vam preguntar va ser com havia arribat fins a aquell punt. Vam fer un estudi especialitzat i els resultats van mostrar que l'animal va morir aqu¨ª, no va ser transportat per cap riu, sin¨® que va quedar al costat del niu, a un pas de dist¨¤ncia¡±, assenyala Sell¨¦s.

A partir d'aquesta troballa, s'obre una hip¨°tesi: aquest petit r¨¨ptil terrestre carn¨ªvor i amb dents en forma de ganivet es podria alimentar de les cries de dinosaure. ¡°Un titanosaure adult ¨¦s un animal que mesurava 15 metres de longitud, per¨° les seves cries nounades nom¨¦s feien 30 cent¨ªmetres, eren una presa relativament f¨¤cil de ca?ar per a un depredador com aquest¡±, diu Sell¨¦s. El paleont¨°leg Ortega, no obstant aix¨°, ¨¦s una mica m¨¦s esc¨¨ptic en aquest punt: ¡°Podria haver-hi algun tipus de relaci¨® biol¨°gica, per¨° la investigaci¨® no aporta una hip¨°tesi gaire s¨°lida perqu¨¨ es basa nom¨¦s en una relaci¨® casual¡±.