Llengua i paisatge dels espectres

A Isaac Bashevis Singer, premi Nobel de 1978, solien preguntar-li per qu¨¨ escrivia en ¨ªdix, i una de les respostes que donava era: ¡°M¡¯agrada escriure hist¨°ries de fantasmes i res no escau m¨¦s a un fantasma que una llengua moribunda¡±. A molts llocs del m¨®n hi ha escriptors que tamb¨¦ poden tenir la sensaci¨® d¡¯haver comen?at a treballar en la dimensi¨® dels espectres; a casa nostra mateix, si hom aconsegueix sostreure¡¯s a les estad¨ªstiques oficials i al triomfalisme de les administracions auton¨°miques.

Pon? Pons (Alaior, Menorca, 1956) n¡¯¨¦s un bon exemple. Ha dedicat bona part de la seva obra a reflexionar sobre el fet d¡¯escriure en catal¨¤ i de ser menorqu¨ª, i ¨¦s molt sensible al fet evident que tant la llengua com l¡¯illa corren el risc de desnaturalitzar-se i d¡¯esvair-se en una globalitzaci¨® sobre la qual ning¨² ha reivindicat mai el dret a decidir. Els ullastres de Manhattan reincideix en la mateixa preocupaci¨®: ¡°Pens en la nostra petita illa mediterr¨¤nia i tenc por que ens la massifiquin i corrompin, que acabem perdent la llengua i ens destrossin el paisatge, el territori que estim tant¡±.

Aquesta vegada s¨®n dos llibres en un, que el t¨ªtol intenta sintetitzar. L¡¯ullastre ¨¦s l¡¯olivera salvatge, molt caracter¨ªstic a Menorca, i Manhattan, com tothom sap, el districte m¨¦s conegut de Nova York. Els ullastres de Manhattan cont¨¦ un relat en forma de dietari sobre un viatge a la gran capital del m¨®n, i un poema narratiu, en versos hexas¨ªl¡¤labs blancs, que intenta resumir la hist¨°ria de Menorca. Els diferents cap¨ªtols de cada un, uns seixanta en total, se¡¯ns presenten intercalats per¨° sense cap relaci¨® entre ells: s¨®n dues seq¨¹¨¨ncies paral¡¤leles.

En la hist¨°ria de Menorca en vers hi ha un gran esfor? de s¨ªntesi, per¨° no satisfar¨¤ els qui hi estiguin familiaritzats i resultar¨¤ insuficient als qui la ignorin del tot. Pot tenir una certa utilitat did¨¤ctica, per¨° l¡¯inter¨¨s po¨¨tic ¨¦s esc¨¤s i el vers es fa carreg¨®s. Li falta al¨¨ ¨¨pic i li sobra complaen?a.

El dietari, en prosa, ¨¦s el m¨¦s interessant: les sensacions d¡¯alg¨² que ve d¡¯una illa de 90.000 habitants i es troba de cop a Nova York, que en t¨¦ m¨¦s de vuit milions. El contrast a vegades es manifesta d¡¯una manera que voreja el rid¨ªcul: ¡°L¡¯Empire State ¨¦s m¨¦s alt que la nostra santu¨¤ria muntanya central de Toro (358 metres)¡±, el White Horse Tavern ¡°em recorda el Peri, d¡¯Es Migjorn¡±; afirmacions inq¨¹estionables, per¨° calia fer-les?

El m¨¦s important no s¨®n les descripcions, telegr¨¤fiques, dels llocs per on passa, sin¨® veure com li serveixen de pretext per reflexionar sobre aquell estil de vida i les seves conseq¨¹¨¨ncies d¡¯ordre global: ¡°Contempl aquest paisatge urb¨¤ i em preocupa el concepte est¨¨tic de bellesa que estan venent i ens volen imposar¡±. Potser s¨ª que Nova York cont¨¦ la imatge del nostre futur, per¨° convindria reflexionar tamb¨¦ sobre quant hi ha d¡¯imposici¨® i quant hi ha de ganes per part nostra d¡¯arribar-hi.

Pons no va tan lluny, per¨° s¨ª s¡¯adona que ¡°la tan lloada i babil¨°nica multiculturalitat t¨¦ com a nexe d¡¯uni¨® una llengua referencial que li fa de lingua franca i la cohesiona: l¡¯angl¨¨s¡±. Cal afegir que no ¨¦s l¡¯angl¨¨s d¡¯Anglaterra ni d¡¯Am¨¨rica, sin¨® l¡¯angl¨¨s del m¨®n, el de les xarxes socials i els algoritmes, que va de cam¨ª de tornar sup¨¨rflues les altres lleng¨¹es.

Tamb¨¦ s¡¯adona que ¡°els moviments migratoris s¨®n imparables i aniran formant nous tipus de societats¡±; aix¨° ho accepta com si fos un fenomen meteorol¨°gic inevitable, i no n¡¯analitza tota la complexitat. El final era previsible: les coses que ha vist a Nova York no li han desagradat, per¨° ¡°m¡¯han refor?at les arrels i la illenca identitat¡±.