Mor Hermann Bonn¨ªn, un home que ho va ser tot al teatre

Ha mort Hermann Bonn¨ªn i el m¨®n del teatre es queda m¨¦s petit. No el tornarem a veure ja en les estrenes sempre tan elegant, amb barrets, embolicat en fulards, amb el somriure amable, la seva veu pausada i la seva s¨¤via conversa digna d¡¯alg¨² que com el replicant de Blade Runner en versi¨® arts esc¨¨niques, havia ho vist de tot. Agent actiu i alhora mem¨°ria viva de la professi¨®, el director, actor i gestor teatral que ha mort divendres a Barcelona, la seva ciutat, als 84 anys despr¨¦s d¡¯un proc¨¦s degeneratiu que el va anar minvant en un proc¨¦s tan trist com irreversible, era un home vital, refinat, apassionat, extraordin¨¤riament culte i emp¨¤tic.

Ha ocupat durant d¨¨cades un lloc insubstitu?ble en el panorama esc¨¨nic catal¨¤ i de retruc en el de tot l¡¯Estat. Cada generaci¨® teatral ha tingut el seu Hermann Bonn¨ªn. Els que el vam con¨¨ixer com a director de l¡¯Institut del Teatre de Barcelona (1971-1981), on pr¨¨viament havia estudiat, el recordem com l¡¯home que va desplegar amb energia totes les possibilitats de l¡¯escola, va reunir un professorat d¡¯excepci¨®, i va posar la casa, reinventant-la, al centre de l¡¯activitat teatral del pa¨ªs. Aquest Bonn¨ªn m¨¦s administrador i gestor, m¨¦s funcionari si es vol (encara que aquesta mai va ser una paraula que li defin¨ªs) contrasta amb el Bonn¨ªn artista, que munta obres de Tx¨¦khov, Strindberg, Pirandelo, De Filipo, Albee, o el de despr¨¦s, el franctirador, quan va cofundar el 1997 amb Hausson i va defensar amb dents i ungles el projecte de l¡¯Espai Brossa, i va convertir aix¨ª la petita sala alternativa sota el mestrat art¨ªstic, po¨¨tic i hum¨¤ del poeta, en epicentre d¡¯activitats esc¨¨niques i culturals de primer ordre.

La seva capacitat per al salt d¡¯escala sembla avui, obligats a revisar la seva vida en una ¨¤mplia panor¨¤mica, gaireb¨¦ incre?ble. Va dirigir de 1982 a 1988 el Centre Dram¨¤tic Nacional de la Generalitat en el Romea repartint joc entre la professi¨® i esquivant moltes de les condicions i iniquitats de qu¨¨ feia gala el pujolisme. De la seva etapa all¨¤ es recorden grans espectacles, per¨° ¨¦s que despr¨¦s es va consagrar amb la mateixa dedicaci¨® a reivindicar el petit format i les arts tingudes per menors com el cabaret o la m¨¤gia. Entre la seva her¨¨ncia hi ha el centre La Seca, en el qual va maximitzar les possibilitats de l¡¯Espai Brossa donant alternatives i esperances a tot un sector de les arts esc¨¨niques que en mancava. El seu coneixement dels mecanismes de la gesti¨® i de les tortuositats del poder li va proporcionar, per descomptat, enormes avantatges per sortir amb ¨¨xit de tot el que emprenia, o almenys per no defallir en l¡¯intent.

Tenia una part deliciosament maquiav¨¨l¡¤lica que explotava ir¨°nicament i que combinava de manera extraordin¨¤ria amb una tendresa intel¡¤ligent que ser¨¤ el que els molts que l¡¯apreci¨¤vem, de fet l¡¯estim¨¤vem, m¨¦s trobarem a faltar. Semblava prendre¡¯s les coses amb temps, funcionar a un ritme lent, per¨° mostrava tamb¨¦ una faceta d¡¯impressionant agilitat mental i tenia una capacitat contagiosa d¡¯entusiasmar-se. Quan volia sabia anar al gra. Com a actor, en teatre i cinema (ha estat un impressionant secundari de luxe a moltes pel¡¤l¨ªcules catalanes), tenia un magnetisme natural sensacional. Feia l¡¯efecte de moure¡¯s en un tempo diferent i aguaitaves en ell profunditats, algunes vegades fetes de t¨¨rbola foscor, que enriquien el personatge, fins i tot en els serials de TV3. ?s inesborrable el seu personatge de Nicolau de La senyora, la tortuosa pel¡¤l¨ªcula de 1987 de Jordi Cadena en qu¨¨ encarnava el marit mis¨°fob d¡¯una dona a la qual no podia tocar sin¨® amb guants (l¡¯actriu S¨ªlvia Tortosa, que va ser la seva primera esposa en la realitat) i a la qual subministrava el seu semen en didals.

El 2003 va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d¡¯arts esc¨¨niques. Era acad¨¨mic numerari de la Reial Acad¨¨mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i patr¨® de la Fundaci¨® Joan Brossa. Bonn¨ªn va dirigir del 1967 a 1977 la Reial Escola Superior d¡¯Art Dram¨¤tic del Teatro Real de Madrid. De 1985 a 1997 va ser membre del Consell Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura. Casat amb la dramaturga Sabine Dufrenoy, componien una parella inseparable de la qual ¨¦s fruit l¡¯actriu Nausicaa Bonn¨ªn, que el seu pare va dirigir en diverses ocasions. "Ha fet un mutis tan elegant i discret com ha estat el seu vida... sense fer soroll... escolteu aquest silenci, deia el seu estimat Joan Brossa...", ha publicat Nausicaa al seu compte de Twitter en donar la not¨ªcia de la mort del seu pare, que ha commocionat tot el m¨®n art¨ªstic. Desapareix tota una bonica i emocionant ¨¨poca del nostre teatre i, per a molts, de les nostres vides.

?