El virus no pot amb la m¨²sica, per¨° s¨ª amb l¡¯alegria

L¡¯¨²ltim concert del primer dia de festes va ser solemne. Al Teatre Grec, una Maria del Mar Bonet vestida de nit va oferir una actuaci¨® molt especial en la qual va comptar amb la complicitat d¡¯artistes com Toti Soler, Miquel Gil i Juan Valderrama. Amb el p¨²blic assegut com si les grades fossin un enorme joc de dames, en el qual es disposava com per ser menjat, Maria del Mar va comen?ar amb el seu quartet interpretant peces com Joan d¡¯on vens, Aigo, o Penyora, de Llu¨ªs Llach. Nit amb temperatura tardoral per a un concert c¨¤lid amb la Mediterr¨¤nia com a tel¨® de fons.

M¨¢s informaci¨®n

Les primeres riallades de les festes

La Merc¨¨ puja a Ciutat Meridiana

Abans, durant la jornada, carrers buits al centre, com un diumenge desolat. Tot just transe¨¹nts per la Rambla passat ja el migdia, ni tan sols l¡¯alegria del vermut a les terrasses. Dues botigues de souvenirs obertes semblaven una mostra d¡¯insensata tossuderia, mentre que comer?os ja definitivament tancats al carrer d¡¯Elisabets semblaven ferides en un teixit comercial enflocat. Encara que no ho semblava era el primer dia de festes i la ciutat, abatuda, guardava i protegia les seves celebracions en racons com la pla?a de Joan Corominas, un dels escenaris tradicionals del BAM, on llargues cues recordaven els protocols dels nostres dies. S¨ª, la m¨²sica sobreviu, per¨° l¡¯alegria de la festa ha estat una altra de les v¨ªctimes col¡¤laterals de la pand¨¨mia.

Sort que a la pla?a actuaven Za! i La TransMegaCobla, o el que ¨¦s el mateix, la uni¨® del duo de guitarra i bateria que ¨¦s Za! al costat de tres vents de cobla (flabiol, tible i fiscornio) i dues veus, les de Tarta Ralena. Un vestuari delirant i imaginatiu propi d¡¯unes Mil i Una Nits en tripi, i desitjos d¡¯oferir un espectacle en qu¨¨ van acabar participant des de les claus de casa de l¡¯assist¨¨ncia fins als seus crits orquestrats i els seus mateixos cossos, que van anquejar sense violentar la dist¨¤ncia social. Una idea excel¡¤lent per implicar el p¨²blic en una actuaci¨® de m¨²sica f¨ªsica, la gran perdedora en auditoris en els quals ning¨² no es pot moure. ?s m¨¦s, la idea va funcionar tamb¨¦ per als nens que a aquella hora descobrien que la m¨²sica ¨¦s alguna cosa m¨¦s del que solen escoltar. Vigor i humor, nom¨¦s de flabiol i Demis Roussos, retalls de La Santa Espina i Entre dos aguas sota un sol que llavors se sumava a la festa. En una hora es va escampar a Corominas, 380 cadires, un cabal d¡¯alegria delimitada en un rac¨® de la ciutat, fora d¡¯aix¨° moixa en el seu intent de celebrar la seva patrona.

Parlant de patrones, ja a la tarda, santa Eul¨¤lia ens va tornar a recordar el seu despit per haver perdut el patronatge de la ciutat, i va amena?ar d¡¯enviar pluja. No ho va fer. Al parc G¨¹ell Raynald Colom i l¡¯orquestra de Vozes, una iniciativa social perqu¨¨ joves que no viuen en xalets puguin apropar-se a la pr¨¤ctica musical, interpretaven l¡¯Sketches of Spain de Miles Davis sobre els arranjaments de Gil Evans. L¡¯acc¨¦s al parc era desolador. El carrer de Larrard, abans de tot un Orinoco de turistes, amb les xancletes, els gelats i la crid¨°ria poliglota, llu?a deserta. Les poques botigues de souvenirs m¨¦s buides que l¡¯espai exterior i a les portes, m¨¦s sols que un sentinella, els venedors guardaven el no-res mentre parlaven en urd¨² per tel¨¨fon, ara ¨²nic idioma estranger al carrer. Nom¨¦s la trompeta de Raynald Colom, completant l¡¯assaig, acompanyava en la solitud d¡¯un carrer que ha perdut el pols i un sentit que ben vist potser condu?a a l¡¯exc¨¦s.

Ara b¨¦, l¡¯espai del concert era una meravella. Era sobre la sala hip¨°stila, amb Barcelona als peus, i tots els edificis alts de la ciutat com si fossin part d¡¯un gegant¨ª llec limitat pel mar. Venien ganes d¡¯imitar Miles Davis i donar l¡¯esquena a l¡¯escenari, ell ho feia amb el p¨²blic, i escoltar la seva m¨²sica sense mirar els int¨¨rprets, nom¨¦s atenent l¡¯estampa de la ciutat al capvespre. El concert, una excel¡¤lent producci¨® de la Merc¨¨, va repassar el disc amb la base del trio de Colom (trompeta, bateria i contrabaix) i l¡¯orquestra, arrencant amb l¡¯Adagi del Concert d¡¯Aranjuez que obre el disc. Marc Ayza, un trompetista sinu¨®s com Gaud¨ª, va comandar un concert que va ser un regal i que va atreure un p¨²blic de diferent perfil que el del mat¨ª a Coromines. Com a mostra, un dels assistents va comentar que no era all¨¤ des de les Jornades Llibert¨¤ries. Fora, de nou, la ciutat continuava apagada.