¡°En 10 anys podr¨ªem incorporar 7.000 investigadors. Aix¨° pot canviar un pa¨ªs¡±

Darrere d'una mascareta de tela negra hi ha una persona que pertany a un grup de risc. Ho diu ensenyant una mica el nas i amagant un mig somriure. Darrere de la mascareta negra hi ha un savi que agita amb energia la poci¨® de la reconstrucci¨® amb tres ingredients: talent, recerca i universitat. Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) ¨¦s un home afable que demana una coca-cola un mat¨ª de setembre a la pla?a de Kennedy de Barcelona. Si de petit va fer un treball a l'escola fascinat pel barri G¨°tic de Barcelona, de gran va aconseguir que el seu llibre Microeconomic Theory, fet en col¡¤laboraci¨® amb Michael Whinston i Jerry Green, es convert¨ªs en un manual de refer¨¨ncia. Pare de tres fills (tots viuen als Estats Units), va decidir tornar a Barcelona el 1995 despr¨¦s d'una carrera d'¨¨xit. El catedr¨¤tic, cofundador de la Pompeu Fabra, professor de Harvard i de Berkeley, va deixar l'acad¨¨mia i va tornar a l'Administraci¨® per bregar amb la pitjor crisi financera que ha viscut la Generalitat. Davant d'aquesta nova crisi, respira i respon: ¡°Hem de trobar una normalitat interina que permeti que l'economia funcioni amb normalitat i que la vida educativa funcioni amb plena normalitat¡±.

Hi ha una paraula que es repeteix en els t¨ªtols dels seus articles a la premsa: oportunitat. Quina ¨¦s ara l¡¯oportunitat per a Espanya?

No vull donar una impressi¨® equivocada. Hem rebut cops molt forts i aquests cops sempre s¨®n negatius. Hi ha oportunitats dins d'un context que haur¨ªem desitjat que fos millor. A difer¨¨ncia de la crisi del 2008, aquesta vegada Europa ha adoptat una actitud m¨¦s proactiva, expansiva, keynesiana i m¨¦s solid¨¤ria, i ens proporcionar¨¤ recursos per a una pol¨ªtica de despesa. Principalment per reparar el dany: pagar els ERTO, emetre deute p¨²blic per cobrir el d¨¨ficit, contractar metges i professors¡­ Hem descobert tamb¨¦ que no ten¨ªem algunes capacitats p¨²bliques prou preparades. Per exemple, els retards administratius a l'hora de percebre els ERTO demostren que el sistema no est¨¤ a l'altura. Es necessitar¨¤ despesa addicional permanent per solucionar-ho. Hem d'evitar moviments poc responsables. I, per tant, superat el moment inicial hi haur¨¤ d'haver un augment de la pressi¨® fiscal. L'oportunitat ¨¦s que Europa ens ha dit que aquesta despesa addicional no ha de ser tota corrent, sin¨® que una part ha de ser de futur, d'inversi¨®. Tamb¨¦ ens demana que contribu?m amb la nostra despesa al finan?ament dels plans d'inversi¨® paneuropeus en digitalitzaci¨® i economia verda. S¨®n plans importants i que compartim. Hem de fer-los cas.

Parla d'una Europa solid¨¤ria, que ha signat el xec. Tot i aix¨°, Espanya ¨¦s el pa¨ªs on m¨¦s creix la pand¨¨mia del coronavirus. Qu¨¨ s'est¨¤ fent malament?

No vull entrar en si s'ha gestionat b¨¦ o malament. Era un repte. Segurament Espanya estava m¨¦s exposada per les raons que sigui. Caldr¨¤ fer-ne una an¨¤lisi freda. Als Estats Units les saben fer molt b¨¦, aquestes coses. Quan passa alguna cosa grossa, nomenen una comissi¨® d'alt nivell que es pren un any per elaborar un informe complet¨ªssim sobre qu¨¨ ha funcionat i qu¨¨ no, sense obsessi¨® per assenyalar culpables. Aix¨° ¨¦s el que ens caldria. Ning¨² pot dir que ho hauria fet millor. Per tant, procurem tots fer-ho millor.

El que ¨¦s evident ¨¦s que no ha funcionat ni millor ni pitjor la centralitzaci¨® i posterior descentralitzaci¨® de la gesti¨® de la crisi. Tots han fallat d¡¯una manera o altra quan han estat al capdavant.

S¨¢nchez es va inventar una paraula ¨²til que era cogovernan?a, que es pot omplir de contingut, no ¨¦s un mal terme. La cogovernan?a suggereix practicar de manera rutin¨¤ria maneres de fer que s'assemblen a les d'Alemanya, on hi ha molta interacci¨®, consulta i cooperaci¨® entre el Govern federal i els L?nder. Al Govern federal no se li passa pel cap tirar endavant un projecte sense un proc¨¦s de construcci¨® d'una opini¨® col¡¤lectiva i els L?nder saben que hi ha coses que nom¨¦s es poden dur a terme des d'estructures cooperatives. No estic dient ¡°des de Madrid¡±, sin¨® des d'estructures cooperatives. Amb la pand¨¨mia hem descobert que la cooperaci¨® a dist¨¤ncia ¨¦s molt possible i l'hem d'explotar.

El sistema sanitari ha demostrat el seu nivell d'excel¡¤l¨¨ncia en termes curatius i igualitaris, per¨° ens hem adormit en la prevenci¨®?

En aquesta gesti¨® hem apr¨¨s moltes coses. Una ¨¦s que els que estaven preparats de deb¨° eren els que havien passat per un fenomen similar, com Taiwan, Singapur i la Xina. Haur¨ªem d'haver apr¨¨s del que feien i haver previngut abans. Tamb¨¦ hem descobert que necessitem m¨¦s musculatura en el nostre sistema sanitari, i aix¨° es traduiria a portar la nostra despesa sanit¨¤ria a la mitjana europea.

Si dem¨¤ estigu¨¦s al capdavant del programa de reconstrucci¨® d¡¯Espanya, per on comen?aria?

Tenint en compte les pressions molt justificades que tindrem per a la despesa corrent, per evitar patiments, jo acotaria i anunciaria una quantitat determinada dels 140.000 milions per a inversi¨® a llarg termini, transformadora i dedicada a l'increment de la productivitat.

De quant estem parlant?

No hi posar¨¦ una xifra. No ser¨¤ la majoria. Menys del 40%. Si aix¨° no es fa, la quantitat que un pot esperar per a aquesta inversi¨® anir¨¤ baixant perqu¨¨ les urg¨¨ncies del curt termini s'aniran imposant.

Qui ha d¡¯executar aquests plans que marcaran el desenvolupament d¡¯Espanya?

Europa ha establert que el pla el presentar¨¤ el Govern central amb una metodologia per a la distribuci¨® de fons. Hi ha una etapa en qu¨¨ toca definir programes i que consisteix b¨¤sicament a tenir una llista d'etiquetes i una xifra de diners. Aix¨° no ho pot fer ning¨² m¨¦s que el Govern central. I no crec que aquests fons es puguin canalitzar exclusivament a trav¨¦s d'una distribuci¨® regional. Alguns dels programes seran transversals i d'altres seran sectorials.

Pot posar un exemple de programa transversal?

Un d'evident ¨¦s per a l'atracci¨®, la retenci¨® i la recuperaci¨® de talent. ?s barat. Espanya t¨¦ avui un pool de talent, no col¡¤locat o col¡¤locat a l'exterior, molt gran i alhora estan a punt de jubilar-se una gran quantitat d'investigadors i professors. Hi ha l'oportunitat de fer un salt en la nostra estructura de recerca i d'universitats. No cal pensar que els que s¨®n fora hi s¨®n per sempre.

Per¨° aquest tipus de programes ja existeix a Espanya.

El programa Ram¨®n y Cajal incorpora cada any 200 investigadors al nostre sistema. Amb sort i si fem les coses b¨¦ des del ministeri i les autonomies, es queden. Ikerbasque n'incorpora 20; la Instituci¨® Catalana de Recerca i Estudis Avan?ats (ICREA), 20; Emergia a Andalusia, 40¡­ No arriben als 300. Si cre¨¦ssim un programa extraordinari que n'incorpor¨¦s uns 400 m¨¦s, en tindr¨ªem cada any uns 700. Si aix¨° ho mantingu¨¦ssim 9 o 10 anys, podr¨ªem incorporar 7.000 investigadors molt ben formats, i aix¨° pot canviar un pa¨ªs. Una de les millors universitats de Su?ssa i del m¨®n ¨¦s l'Escola Polit¨¨cnica Federal de Lausana, que t¨¦ menys de 50 anys. Ho ¨¦s perqu¨¨ s'ho van proposar i hi van destinar recursos. Nosaltres podr¨ªem fer m¨¦s del que fem. Respecte a Su?ssa, tenim un petit avantatge comparatiu. Su?ssa t¨¦ molts investigadors no su?ssos: els seus salaris s¨®n molt alts. Per¨° nosaltres tenim molts investigadors nostres que s¨®n arreu per¨° que s¨®n proclius a tornar si els oferim condicions m¨ªnimament dignes.

Algun nom deu poder donar.

Per exemple, est¨¤ a punt d'incorporar-se amb un ICREA Xavier Ros-Oton, matem¨¤tic, ara a l'Escola Polit¨¨cnica Federal de Zuric.

Quants diners calen per fer tot aix¨°?

Mil milions. Aquests programes han de ser d'inversi¨® i temporals perqu¨¨ s¨®n diners extraordinaris que no es mantindran. Per aix¨° he centrat el programa de talent en contractes de cinc anys durant deu anys.

Un altre pla perqu¨¨ l¡¯engegui la Moncloa?

Capital de risc. Ja n'hi ha molt, per¨° hi ha ¨¤rees en les quals convenen fons p¨²blics: una s¨®n els projectes d'inversi¨® a molt llarg termini i amb el risc que no funcionin. Per exemple, a Fran?a s'est¨¤ desenvolupant un preprototip d'energia per fusi¨®. L'altre se situa a l'altre extrem, en el capital llavor i prellavor. El capital de risc p¨²blic ha d'estar disposat a esperar que perdr¨¤ diners i, si no els perd, fant¨¤stic.

Espanya pot assumir el cam¨ª que marca la UE?

Economia verda i digitalitzaci¨® s¨®n les dues prioritats que ens imposa Europa i que podem acceptar sense dificultat, per¨° hem de mantenir un punt de vista: no hem d'encarar-les nom¨¦s des de la perspectiva dels consumidors, sin¨® tamb¨¦ des dels productors. ?s a dir, hem de tenir l'ambici¨® que els nostres cotxes a les ciutats siguin el¨¨ctrics, per¨° hem de ser els productors, dissenyadors i desenvolupadors d'aquests cotxes.

Com s¡¯aplicar¨¤ aquest programa amb un Govern tan tensionat?

Els projectes els signar¨¤ la Moncloa, per¨° cometria un error monumental si assign¨¦s aquests fons a projectes simplement a dit. L'assignaci¨® ha de ser per la via de convocat¨°ries i amb un proc¨¦s d'avaluaci¨® que doni un senyal de transpar¨¨ncia. Europa ens estar¨¤ vigilant i la credibilitat del proc¨¦s ¨¦s extraordin¨¤riament important. El Govern podria muntar una estructura lleugera per a aquesta assignaci¨®. Aix¨° permetria disminuir les tensions. Si hi ha comissions assessores, han de ser per m¨¨rits personals, per¨° ¨¦s molt important ser acurat en el balan?. Avui dia s'¨¦s molt acurat en la composici¨® de g¨¨nere i aix¨° est¨¤ molt b¨¦, per¨° no se n'¨¦s en la composici¨® territorial. No tothom viu a Madrid, ni el 20% de la poblaci¨® d'aquest pa¨ªs. Grinyola una mica quan en aquest m¨®n d'avui, on les reunions s¨®n virtuals i hi ha experts a tot el territori, un es troba amb comissions en qu¨¨ una majoria llarga dels membres s¨®n residents a Madrid.

La caiguda del finan?ament a les universitats en els ¨²ltims anys ¨¦s escandalosa.

Les universitats necessiten m¨¦s recursos de forma permanent. Cal exhortar totes les comunitats a invertir-hi m¨¦s diners i tamb¨¦ cal predicar al Govern central que ¨¦s un esc¨¤ndol que la despesa p¨²blica en recerca hagi disminu?t en aquests ¨²ltims anys considerablement i se situ? per sota de la de la UE. Hi ha d'haver un programa per arribar a aquest fam¨®s 2% de la despesa en recerca.

Una universitat amb un professorat cada vegada menys funcionari?

A Catalunya vam iniciar aquesta etapa fa 15 anys obrint la via contractual, tot i que no prou, ja que la LOU mant¨¦ el requeriment que el rector ha de ser funcionari, la qual cosa ¨¦s significativa des del punt de vista simb¨°lic. A Catalunya s'ha utilitzat considerablement, encara que menys del que a mi m'agradaria, i crec que ha estat un ¨¨xit i es reflecteix en els r¨¤nquings universitaris. Jo diria: copi?n, que no passa res. I un aclariment, perqu¨¨ de vegades es parla amb molta lleugeresa: la contractaci¨® laboral que es practica ¨¦s indefinida, aqu¨ª no estem parlant de precarietat laboral. No hem d'arribar al punt de pensar que tot el que en ¨²ltim terme ¨¦s despesa p¨²blica l'han d'executar funcionaris; ho poden fer treballadors amb contractes indefinits normals i corrents. El contracte te'l fa la universitat, no ets posse?dor d'una c¨¤tedra, d'una pla?a en un lloc abstracte on en ¨²ltim terme t'ha contractat l'Estat. Et contracta la teva universitat i tu li deus la teva dedicaci¨® i el teu treball perqu¨¨ aquest centre ofereixi el millor servei.

Per qu¨¨ va deixar els Estats Units? Se n¡¯ha penedit?

Nom¨¦s es viu una vegada i, si la fam¨ªlia i les circumst¨¤ncies ho permeten, no hi ha ra¨® per restringir-se a una sola experi¨¨ncia. La dels Estats Units va ser extraordin¨¤ria. I tamb¨¦ ha estat molt recompensadora la d'aqu¨ª. Tant en l'aspecte estrictament acad¨¨mic (el meu article m¨¦s citat el vaig escriure entre Barcelona i Jerusalem quan ja era a la Pompeu Fabra) com en el de gesti¨® i servei p¨²blic. M¨¦s que ¡°deixar els Estats Units¡± va ser tornar a casa. Hi tinc molts vincles, all¨¤. No, no ens n'hem ¡ªi aqu¨ª hi incloc la meva dona¡ª penedit mai.

El Govern central hauria d¡¯assumir responsabilitats per la seva gesti¨® educativa, per com ha portat la informaci¨® del tancament d¡¯escoles i la tornada?

El que s¨ª que li puc dir ¨¦s que els nens han d'anar a escola. La presencialitat i la sociabilitat s¨®n absolutament essencials per als nens i l'imperatiu de la igualtat ho requereix. Als Estats Units hi est¨¤ havent un problema molt greu perqu¨¨, com que la formaci¨® a casa est¨¤ permesa, els que tenen recursos estan muntant petites escoles a casa i contractant professors. Aix¨° provoca que l'escola p¨²blica estigui tenint dificultats per trobar professors perqu¨¨ marxen amb bons contractes per formar un grup de sis o vuit fills de fam¨ªlies amb recursos. Com a ciutad¨¤ els ho demano als mestres i professors: s¨®n primera l¨ªnia, com els professionals sanitaris. Cal adoptar totes les mesures de precauci¨®, per¨° ¨¦s un servei essencial i ¨¦s un combat en qu¨¨ ens hi juguem molt¨ªssim. Els nens han d'anar a l'escola cada dia de la setmana.

La fusi¨® CaixaBank-Bankia ¨¦s una bona o una mala not¨ªcia?

El nombre de bancs a Europa disminuir¨¤ i el gran tema que tots esperem en algun moment ¨¦s quan comen?ar¨¤ el proc¨¦s de consolidaci¨® banc¨¤ria entre diferents pa?sos de forma significativa. No hi ha hagut encara una gran fusi¨® entre dos bancs europeus, per¨° aix¨° passar¨¤. Veurem una primera etapa de moviments preparatoris. Quan tot aquest proc¨¦s culmini, crec que no haur¨¤ baixat la compet¨¨ncia banc¨¤ria perqu¨¨ aquest m¨®n est¨¤ molt regulat i no arribarem a l'extrem que quedin dos o tres bancs a Europa. Recordo un article d'economia que deia: un ¨¦s monopoli, dos ¨¦s duopoli, tres ¨¦s oligopoli i quatre ¨¦s compet¨¨ncia. La segona ra¨® ¨¦s que el paper de la banca es reduir¨¤ a Europa. I aix¨° ¨¦s bo perqu¨¨ d'aqu¨ª tamb¨¦ en sortiran institucions de proximitat.

Veu una trag¨¨dia en la fusi¨®?

No, tinc les meves esperances i els meus dubtes. Crec que no hi ha d'haver interfer¨¨ncia pol¨ªtica de cap tipus en el desenvolupament d'aquest banc. Com m¨¦s aviat marxi el Govern de l'accionariat, millor. I que no hi hagi ni conscientment ni inconscientment acci¨® pol¨ªtica o de cultura at¨¤vica per endur-se serveis centrals a Madrid. En l'¨¨poca del teletreball no hi ha ra¨® perqu¨¨ tots els departaments de serveis centrals hagin d'estar concentrats al centre de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica, algun pot estar al Mediterrani i m¨¦s d'un tamb¨¦.

Vost¨¨ ha afirmat que no veur¨¤ la independ¨¨ncia de Catalunya. Arribar¨¤?

Ja est¨¤, ja ho he dit: la independ¨¨ncia no ¨¦s gaire a prop. Ja he dit que el Govern espanyol mon¨¤rquic republic¨¤ no hi estar¨¤ inclinat i Europa no validar¨¤ aquesta opci¨®. Penso que les forces sobiranistes catalanes han de fer pol¨ªtica a Catalunya, a Madrid, i han d'actuar com ¨¦s: la vida no ¨¦s que la independ¨¨ncia val mil i tota la resta val zero. Hi ha coses que per al futur de Catalunya s¨®n molt importants i s'han de valorar. Crec que hi ha biaixos centralistes enormes i crec que s'ha d'actuar amb pol¨ªtiques d'aliances, d'acci¨® en el dia a dia.

Catalunya ha deixat de ser indispensable per ?a Espanya?

?s Andalusia indispensable per a Espanya? ?s el Pa¨ªs Basc indispensable per a Espanya? ?s Madrid indispensable per a Espanya? Espanya tindria una opini¨® molt idiota si pens¨¦s que Catalunya ¨¦s prescindible. La senyora Ayuso peca d'arrog¨¤ncia i de falta de posar els peus a terra si pensa que Madrid ¨¦s m¨¦s indispensable que Catalunya. Per descomptat, si Espanya s'acaba a la Puerta del Sol, per definici¨® la Puerta del Sol ¨¦s indispensable per a Espanya. A Catalunya tamb¨¦ hi ha molts que pensen que es pot prescindir de Madrid. M¨¦s valdria que tots f¨®ssim indispensables.