Can?ons d¡¯un altre temps

La mort de Juliette Gr¨¦co ha posat fi, definitivament, a la can?¨® liter¨¤ria francesa, la chanson. Ella ha estat l¡¯¨²ltima d¡¯una generaci¨® irrepetible, amb lletres que s¨®n aut¨¨ntics poemes i melodies ben adaptades al text.

Per¨°, si hem de ser francs, i per aix¨° he fet servir el ¡°definitivament¡±, aquest tipus de can?¨® francesa es va acabar ja fa gaireb¨¦ 50 anys, a finals dels seixanta i principis dels setanta, amb la irrupci¨® de la m¨²sica anglosaxona (el rock i el pop en totes les seves versions) i la mediocritat dels nous cantants en franc¨¨s: falsos Elvis Presley com Johnny Hallyday, sensiblers rid¨ªculs com Adamo o cantants protesta tipus ¡°maig del 68¡± com Antoine. Es van acabar els creadors i va comen?ar el plagi, de l¡¯art es va passar a la vulgaritat, de la literatura al ie-ie.

A Fran?a sempre hi va haver una tradici¨® de can?¨® culta que arrenca amb els trobadors medievals, segueix amb la can?¨® popular, als anys vint, i afegint-hi salsa picant, s¡¯introdueix el cuplet als cabarets fins a arribar a certa categoria als trenta amb Tino Rossi i Chevalier per saltar de rang als quaranta amb Charles Trenet, Georges Ulmer, Jean Sablon, Edith Piaf o Yves Montand. Per¨° la gran chanson, la liter¨¤ria de deb¨°, no apareixer¨¤ fins a la postguerra i, sobretot, a principis dels anys cinquanta: George Brassens, principalment, i, a una certa dist¨¤ncia, L¨¦o Ferr¨¦, Catherine Sauvage, Aznavour, Brel... i Juliette Gr¨¦co, aquesta ¨²ltima sense cap mena de dubte en un lloc molt destacat.

Cadascun d¡¯aquests grans cal ubicar-lo en una tradici¨®, un temps i un lloc. Per¨° en Gr¨¦co el m¨¦s important no ¨¦s la tradici¨®, perqu¨¨ va inaugurar estil, sin¨® el temps i el lloc: el Par¨ªs de la segona postguerra, l¡¯existencialisme com a forma de vida, una nova est¨¨tica en els costums i una moral m¨¦s lliure en les relacions personals. ¡°El pet¨®¡±, l¡¯avui innocent fotografia de Doisneau que va obtenir la fama al cap d¡¯unes d¨¨cades, n¡¯¨¦s la seva millor expressi¨®: la moral burgesa prohibia, fins llavors, fer-se petons al mig del carrer.

Montmartre i la seva boh¨¨mia art¨ªstica havien quedat enrere, el centre on es concentraven els nous escriptors, fil¨°sofs i artistes que llavors van marcar ¨¨poca era a la Rive Gauche, all¨¤ on van acabar confluint els bulevards de Saint Germain i Saint Michel, entre el Sena i Montparnasse, a l¡¯empara de la Sorbona i el teatre Od¨¦on, amb la saviesa antiga del Quartier Latin i el subtil i decadent encant dels Jardins du Luxembourg.

All¨¤ es va establir la nova boh¨¨mia, aquesta vegada m¨¦s liter¨¤ria que pict¨°rica, amb els vells bistrots per picar alguna cosa, les cafeteries per passar el dia i les llegend¨¤ries caves de jazz per fer una copa a la nit, moure l¡¯esquelet i, si hi havia sort, trobar parella. El fum del tabac encegava els ulls, eren joves i feli?os.

Per aquell entorn es movia Juliette Gr¨¦co, una noia llesta de 20 anys, d¡¯una bellesa a l¡¯estil air du temps, conven?uda que escoltant amb atenci¨® els grans n¡¯aprendria alguna cosa. I en va aprendre, i tant! Un dia va anar a veure Sartre i li va dir: ¡°Monsieur Sartre, vull dedicar-me a cantar can?ons intel¡¤ligents¡±. ¡°Torni dem¨¤, que li preparar¨¦ uns llibres i vost¨¨ escollir¨¤ els poemes que m¨¦s li agradin¡±. Se¡¯ls va endur a casa, els va anar fullejant a la tarda i l¡¯endem¨¤ va tornar a visitar el mestre: ¡°M¡¯ha agradat molt Si tu t¡¯imagines, de Raymond Queneau¡±. ¡°Pas mal¡±, segurament va pensar Sartre, aquesta noia t¨¦ bon gust. ¡°Vagi a veure el meu amic Joseph Kosma, ara mateix li truco per dir-li que passar¨¤ a veure¡¯l¡±. Sense pensar-s¡¯ho, va anar a casa del m¨²sic hongar¨¨s exiliat a Par¨ªs, antic col¡¤laborador de Bertolt Brecht, per¨° conegut sobretot per ser l¡¯autor de la m¨²sica de Les feuilles mortes, un poema de Jacques Pr¨¦vert.

Amb Si tu t'imagines, la seva primera can?¨®, potser la m¨¦s emblem¨¤tica, Juliette Gr¨¦co ja va aconseguir un estil propi, inconfusible. No va compondre mai can?ons, escollia les dels altres, ja fos amb lletra de poetes del seu temps (Pr¨¦vert, Desnos, Mc Orlan, Carco, Sagan), obres dels seus col¡¤legues (Trenet, Ferr¨¦, Brassens, Brel, Aznavour), o de compositors amics. L¡¯element fonamental era escollir b¨¦ un text, posar-hi m¨²sica i interpretar-lo amb el seu estil inimitable: veu ronca o suau, segons convingu¨¦s, gest sensual d¡¯una rara eleg¨¤ncia.

No n'hi va haver ni n'hi haur¨¤ cap altra. I, malgrat tot, he fet la prova aquests dies, ning¨² la recorda. S¨®n can?ons d¡¯un altre temps?