David Verdaguer: ¡°Un actor ¨¦s inter¨ª tota l¡¯estona¡±

L¡¯¨²ltima vegada que David Verdaguer (Malgrat de Mar, 1983) va pujar a un escenari va ser fa gaireb¨¦ tres anys, amb el musical La import¨¤ncia de ser Frank, al TNC, al Poliorama i en un munt de bolos... Ara, just despr¨¦s de gravar la segona temporada de l¡¯iconoclasta Tab¨²s, a TV3, acaba de comen?ar els assajos d¡¯El m¨¨tode Gronholm (¡°Estem apostant per coses noves!¡±, comenta, amb humor), que estrenaran al novembre al Poliorama, amb Sergi Belbel com a director, Enric Cambray, Marc Rodr¨ªguez i Mar Ulldemolins. Acaba d¡¯estrenar el film Uno para todos, per¨° ell es considera, per sobre de tot, actor de teatre.

Pregunta. Se sent un home de teatre...

Resposta. He fet de tot dins del teatre: pastorets, de pallasso a comunions, teatre de carrer, la companyia El Nacional no ens vol, de la qual tothom deia ¡°oh, quin nom m¨¦s bo¡±, per¨° ning¨² ens venia a veure... Despr¨¦s vaig fer de visionador (els que miren la tele) per a l¡¯APM?, i Carles Capdevila (en pau descansi) em va dir si volia fer de reporter, i all¨¤ va comen?ar el personatge del reporter amb bigoti. Per¨° el teatre sempre m¡¯ha acompanyat, el teatre ¨¦s pan para hoy y pan para ma?ana. El cinema i la tele¡­ m¡¯encanten, per¨° t¡¯omplen m¨¦s la butxaca que l¡¯¨¤nima.

P. El cinema no li omple l¡¯¨¤nima?

R. S¨ª¡­ tamb¨¦, per¨° perqu¨¨ he tingut la sort incre?ble de fer pel¡¤lis fant¨¤stiques. Em sento un privilegiat a sac!

P. Qu¨¨ t¨¦ d¡¯especial Uno para todos? El fa sentir una mica Merl¨ª?

R. No, tot i que, igual que l¡¯Aleix, el meu personatge, el Merl¨ª tamb¨¦ era bo en la seva feina, per¨° amb molts drames personals. La pel¡¤li ¨¦s megasenzilla: un professor arriba a un poble a fer de substitut. Per¨° despr¨¦s hi ha girs i els bons no s¨®n tan bons, els dolents no s¨®n tan dolents, hi ha una hist¨°ria d¡¯amor que no ho ¨¦s, el professor que ¨¦s perfecte a l¡¯aula per¨° un imb¨¨cil a la seva vida¡­ El director [David Ilundain] diu que ¨¦s com un western: els cowboys maten penya, aquest foraster intenta educar b¨¦ la gent i despr¨¦s agafa el seu cavall i se¡¯n va. ?s com un Lucky Luke.

P. Ser inter¨ª ja ¨¦s un drama¡­

R. Un dramaco! Els actors som interins tota l¡¯estona, per aix¨° entenc perfectament l¡¯Aleix. Est¨¤ b¨¦ no oblidar que ara et va molt b¨¦ i despr¨¦s et pot anar fatal.

P. ¡°A Fran?a aquesta pel¡¤l¨ªcula portaria un mili¨® d¡¯espectadors als cinemes, per¨° a Fran?a el cinema i l¡¯educaci¨® importen¡±. Aix¨° ha escrit en aquest diari Javier Oca?a sobre Uno para todos. Hi est¨¤ d¡¯acord?

M¨¢s informaci¨®n

Elisabet Casanovas: ¡°Als actors joves a l¡¯ofici se¡¯ns encasella massa com ¡®els joves¡¯¡±

Marta Aran: ¡°Shakespeare est¨¤ sobrevalorat¡±

Riure amb gent presumptament desfavorida

R. Es que a Fran?a en saben molt, els cabrons. All¨¤ s¡¯estimen la cultura, els actors i l¡¯educaci¨®. I ¨¦s veritat que aquesta ¨¦s una pel¡¤li bastant francesa, els francesos han fet grans pel¡¤l¨ªcules sobre educaci¨®: Hoy empieza todo, La clase o Profesor Lazhar (que ¨¦s canadenca¡­). Per¨° a Uno para todos sobretot hi ha un reconeixement de la feina que estan fent els profes, que ¨¦s una feina de l¡¯h¨°stia. Fan un paper quan estan a l¡¯aula, per¨° davant d¡¯un p¨²blic que no vol escoltar-los d¡¯inici, se l¡¯han de guanyar. L¡¯educaci¨®, com la cultura, sempre pringa. Aguantem perqu¨¨ la nostra feina ¨¦s vocacional, si no no t¨¦ cap sentit fer-la. Per aix¨° em trec el barret davant dels professors que ensenyen contra viento y marea.

P. Sobta, ara, que a la pel¡¤l¨ªcula nom¨¦s hi hagi una persona amb mascareta (el nen malalt)¡­

R. ?s fort, aix¨°, a menys d¡¯un any vista! Et recorda que a la vida un dia est¨¤s amunt i l¡¯altre avall, que la vida ¨¦s can pixa.

P. Encara no ha actuat durant la pand¨¨mia. Com ho veu?

R. Ara em tocar¨¤¡­ Diuen que es fa molt estrany els cinc primers minuts. I emocionant. Espero que la gent guanyi la por, estem demostrant que, efectivament, la cultura ¨¦s segura. S¨®n molts llocs de treball, des dels t¨¨cnics fins als actors¡­ una animalada! Ja est¨¤vem en precari, doncs suma y sigue. Per¨° estaria b¨¦ seguir arriscant.

P. En teatre ha fet de tot. Ha trepitjat totes les sales de Barcelona?

R. No¡­! Me¡¯n falten unes quantes, encara. I n¡¯hi ha que ja no trepitjar¨¦: el Malic, el Capitol¡­ Quina pena que es tanquin teatres! No s¨¦ qu¨¨ ¨¦s: mala gesti¨®, falta de p¨²blic, especulaci¨® immobili¨¤ria¡­ Per¨° tamb¨¦ falta de suport administratiu, sens dubte. Per a aix¨° cal cultura i educaci¨®. Que la gent vagi a la perruqueria abans d¡¯anar al teatre ¨¦s un senyal nefast: vol dir que s¡¯ho agafen com una cosa d¡¯un cop l'any.

P. Sempre diu que la seva professi¨® ¨¦s la d¡¯actor¡­

R. Sempre. Un actor no deixa mai de ser actor. I no crec que Carlos Sobera pugui fer Shakespeare¡­ mentre que un actor s¨ª que pot fer de presentador. Ara tenia moltes ganes de fer Tab¨²s, perqu¨¨ sempre he cregut en l¡¯humor i que l¡¯humor salva vides.

P. Qu¨¨ veurem a la segona temporada?

R. Hem guanyat molt en humor negre. El mon¨°leg ¨¦s molt m¨¦s hardcore. No crec en el paternalisme i crec que aquests col¡¤lectius agraeixen que se¡¯ls tracti amb humor, perqu¨¨ l¡¯humor ¨¦s la manera m¨¦s seriosa d¡¯afrontar les coses. I si no hi hagu¨¦s els acudits, Tab¨²s seria un 30 minuts o una Marat¨®: sense acudits aquest programa no t¨¦ sentit. Hi haur¨¤ vuit col¡¤lectius m¨¦s, entre els quals, el d¡¯addictes o el de persones que no poden ser mares.

P. Sempre ha separat pol¨ªtica de la seva feina. Als Goya del 2017, quan va guanyar al millor actor de repartiment per Estiu 1993, alg¨² va dir que s¡¯esperava algun comentari per la situaci¨® que vivia Catalunya...

R. Jo havia arribat all¨¤ mitja hora abans i no vaig fer un discurs reivindicatiu. Potser s¨ª que m¡¯hauria d¡¯haver mullat m¨¦s, em poso en dubte amb mi mateix. Segurament ara diria alguna cosa. No tant pol¨ªticament, eh? En defensa de la llibertat d¡¯expressi¨®. Aix¨° dels rapers a la pres¨®... no ho entenc.