Sense covid-19 ni taxis

Afortunadament, TV3 ha trobat un raconet pressupostari per recuperar Com si fos ahir. Els primers cap¨ªtols que ha em¨¨s aquest setembre encara s¨®n de la vintena que la productora tenia gravats abans que la pand¨¨mia paralitz¨¦s els rodatges. Com si fos ahir renuncia a arguments tremendistes, la majoria dels personatges tenen una urbanitat saludable i els conflictes i les trencadisses, sentimentals o laborals, s¡¯administren amb una naturalitat ins¨°lita. El nucli central de personatges volta la quarantena i econ¨°micament van fent, sense passar ang¨²nies dram¨¤tiques. La marginaci¨® social no t¨¦ aqu¨ª el seu relat. Per con¨¨ixer el tarann¨¤ de la tropa n¡¯hi ha prou amb veure com quatre d¡¯ells, a l¡¯hora de rumiar una escapada a Londres, no la fan per veure el musical Mary Poppins (amb tot els respectes per Mary Poppins), sin¨® per anar a un concert de Nick Cave. I quan en parlen amb d¡¯altres, tots saben qui ¨¦s Cave. Definitori.

La reacci¨® de la companya i de la mare al VIH de l¡¯Andreu ¨¦s una descripci¨® fin¨ªssima de l¡¯acceptaci¨® o el rebuig inicial. L¡¯escena de la reconciliaci¨® de l¡¯Andreu amb la mare ¨¦s un exemple de com l¡¯emoci¨® no demana for?osament haver d¡¯acudir a les receptes del melodrama. Una escena dura i alhora tendra que els guionistes escurcen al m¨¤xim, sense voler aprofitar-se del clima creat.

Tamb¨¦ hi ha somriures. El personatge del Quim sembla l¡¯encarregat de monopolitzar-los. La s¨¨rie patina, poques vegades, quan vol exagerar determinats trets de g¨¨nere i endinsar-se, per exemple, en la com¨¨dia. La campanya electoral de la Noe per posar-se al davant de l¡¯AFA escolar, amb uns ximples suborns a les mares votants, fa incre?ble tota la perip¨¨cia, que es converteix en una farsa, textura que no lliga amb la que, b¨¤sicament, s¡¯empra a la s¨¨rie.

Fins ara hem vist cap¨ªtols ja gravats abans de la pand¨¨mia. La tornada al rodatge, l¨°gicament, s¡¯ha hagut de fer amb una s¨¨rie de mesures preventives, les que aconsella la prud¨¨ncia. Els guionistes ja han anticipat que no hi haur¨¤ fortes abra?ades ni petons, es mantindran les dist¨¤ncies socials i seran pocs els personatges que protagonitzin cada escena. Tamb¨¦ han anunciat que la covid-19 no entrar¨¤ com a assumpte argumental. Sembla que els personatges viuran com si no n¡¯hi hagu¨¦s. ?s una opci¨® que es pot defensar, b¨¤sicament amb l¡¯argument de la fatiga, de no estar parlant sempre del mateix. El que passa ¨¦s que no s¨¦ si ¨¦s gaire sostenible veure uns personatges la conducta dels quals ¡ªen els gestos, la comunicaci¨® personal¡­¡ª presenta unes precaucions sobtades que no tenien i no s¡¯expliqui a l¡¯espectador el perqu¨¨ de tot aix¨°. No s¨¦ si he ent¨¨s b¨¦ els anuncis fets sobre aquest assumpte, per¨° una cosa ¨¦s que la pand¨¨mia no contagi? els personatges, si m¨¦s no els principals, i una altra ben diferent que visquin ignorant una situaci¨® que, a m¨¦s, altera la seva manera de comportar-se. A veure com ho resolen.

La setmana passada, un personatge, una noia que volia passar la nit a casa del noi que li agradava, posa, amb una trucada als pares, uns quants inconvenients inventats per fer-ho. Es veu clarament que s¨®n excuses sense fonament per aconseguir el seu objectiu (ho fa plenament). Per no tornar, argumenta que agafar un taxi ¨¦s m¨¦s perill¨®s que anar a peu. El gremi del taxi i l¡¯Ajuntament de Barcelona hi han saltat a sobre amb comunicats i queixes a l¡¯autoritat pertinent perqu¨¨ consideren que fa mal a la imatge del taxi i exigeixen que TV3 prengui les mesures oportunes per restaurar-la. Francament, sobreactuen. El personatge que diu la frase ¨¦s evident que ni ho pensa ni s¡¯ho creu. Simplement, ¨¦s un subterfugi. I els codis de la ficci¨® no s¨®n els mateixos que els d¡¯una declaraci¨® program¨¤tica. No m¡¯imagino que hagu¨¦s pogut passar si Scorsese hagu¨¦s fet Taxi Driver a Barcelona.