L¡¯home que plora

Ens posen en fila, amb guants i bates. Hi ha cossos estesos. Jo no volia veure-ho, aix¨°. Ni ser en aquesta mena de zulo que sembla sota terra. M'havien advertit: ¡°?s bo, per¨° dur¡±. Caram. Un altre: ¡°?s una proposta sobre un dol col¡¤lectiu que encara tenim pendent¡±. Una espectadora: ¡°Sembla que es tracta de donar cos i experi¨¨ncia f¨ªsica al buit causat per la pand¨¨mia de covid-19¡±. Oh, ja no em ve de gust res. ¡°I no et preocupis: ¨¦s curt, una mitja hora¡±.

Vaig pensar el que penso sempre en aquests casos: multiclaustrof¨°bia. Seguim escales avall. Foscor, una feble llum blava, caminar cada vegada m¨¦s avall, silenci, o frases que no entenc. Frases, potser, de metges i infermers allunyant-se, carregats de feina. On som? Fins que, de sobte, alg¨² ens murmura i ho entenem. ¡°Us puc dir una cosa? Si us dic una cosa perqu¨¨ la digueu a la meva dona us en recordareu?¡±.

La seva veritat sobtada fa que el mirem. T¨¦ els ulls entelats. Com la feble llum blava. Continua parlant. Fragments, com restes d'una monodia. ¡°Marta, Marta estimada¡­ passen els dies, no s¨¦ quants, i no has vingut¡­ no pots venir, Marta, no ¨¦s segur, et podries contagiar i jo no podria acompanyar-te¡­ No vull que pateixis per res, estic b¨¦. Aqu¨ª som molts, i tots anem millorant. Ells tamb¨¦ estan sols, tots estan sols, a estones hi ha molt de soroll i despr¨¦s hores de silenci, res. L'¨²nica felicitat ¨¦s saber que esteu b¨¦, que esteu sans, que no sou aqu¨ª amb mi¡±. L'home que plora ho fa perqu¨¨, potser, sap que la seva dona no el pot veure. O perqu¨¨ pensa que no hi ha ning¨² al seu voltant.

Li costa molt dormir sol, diu. Li torna un record. Aquell estiu tan calor¨®s a la casa dels seus pares, les tardes entre les vinyes. Aquelles nits com un infern, caminant de la terrassa al lavabo per estirar-se a terra, perqu¨¨ estava fred. ¡°Que feli? que era, Marta, donant-te la m¨¤, com et trobo a faltar, les tardes entre vinyes, la casa d'agost¡­ l'¨²nica cosa que faig dia i nit ¨¦s estar despert. Tinc por de no estar preparat¡±. Ens explica que ha parlat amb el seu company. Diu que t¨¦ molta por. ¡°El que no he pogut dir-li ¨¦s que jo tinc m¨¦s por que ell¡±.

Troba molt a faltar els seus pares. Molta gent. ¡°Celebreu la vida i torneu a la casa d'estiu¡±. Ens diuen: ¨¦s un fragment de testimoni real, dels recopilats per les creadores argentines Laura Vago i Mar¨ªa Zaragoza. El t¨ªtol ¨¦s Mi nombre es alguien y cualquiera. Ha passat, fuga? per¨° intens, pels soterranis del Lliure de Montju?c. L'home plorant a raig ¨¦s Pol L¨®pez. Possiblement si no hagu¨¦s plorat com si es dessagn¨¦s, si ens parl¨¦s com qui es llan?a a l'aigua dins d'una ampolla, si no fos un actor tan de deb¨°, no l'haur¨ªem cregut com un de nosaltres.

Fosqueja. Fa molt de vent. Al carrer, Pol L¨®pez somriu, un somriure t¨ªmid, agafa el seu fill de la m¨¤, junts.