Triomf memorable de Gustavo Dudamel en el seu debut al Liceu

Com diu el refrany, en el pecat s'hi porta la penit¨¨ncia. Contractar Anna Netrebko com a gran estrella de la primera ¨°pera que ofereix en temps de pand¨¨mia ¡ªIl trovatore, de Giuseppe Verdi¡ª portava impl¨ªcita l'exig¨¨ncia de comptar amb els serveis del seu marit, el tenor d'Azerbaidjan Yusif Eyvazov, per cantar Manrico, un dels papers m¨¦s exigents del repertori verdi¨¤. Al final, la gran diva russa, afectada pel coronavirus, va cancel¡¤lar la seva actuaci¨® i va deixar el tenor consort tot sol davant del perill. Ell hi va posar valor i, sense l'abric protector de Netrebko, va tenir el seu millor aliat en el fossat, un inspirat Gustavo Dudamel, que dijous va triomfar memorablement en el seu debut al Liceu. El diumenge s'ofereix la segona i ¨²ltima funci¨®.

Rondinaven molts aficionats en veure submergit en el mar de les cancel¡¤lacions, molt agitat per la covid-19, el goig de veure en acci¨® Netrebko en el paper de Leonora. Tamb¨¦ estaven molt enfadats, i amb ra¨®, davant d'uns preus desorbitats ¡ªles localitats m¨¦s barates a 36 euros al galliner i les m¨¦s cares a 355 a l'amfiteatre¡ª reclamant sense ¨¨xit algunes rebaixes per abs¨¨ncia de la superdiva. La seva substituta, la soprano nord-americana Rachel Willis-S?rensen, va tenir un ¨¨xit raonable, per¨° la seva Leonora est¨¤ a anys llum de la diva russa.

Assegurar-se el debut de Dudamel dirigint per primera vegada a la seva carrera la popular ¨°pera de Verdi ¨¦s un gol que s'anota en el director art¨ªstic del Liceu, V¨ªctor Garc¨ªa de Gomar. Va aprofitar la cancel¡¤laci¨® de l'inici de la temporada de la Filharm¨°nica de Los Angeles, de la qual ¨¦s titular, per contractar al vol el medi¨¤tic director vene?ol¨¤. La seva energia al fossat, desbordant expressivitat i nervi, va ser el motor permanent.

Dudamel va portar amb seny les regnes en una lectura de tempi lents, per¨° ben sostinguts, aconseguint colors densos i matisos de gran bellesa en una orquestra galvanitzada pel seu magnetisme. Verdi es prodiga en melodies antol¨°giques en aquesta partitura d'atmosfera nocturna i colors ombr¨ªvols, concordes amb l'esperit rom¨¤ntic i l'al¨¨ tr¨¤gic d'aquest dramma en quatre parts de llibret impossible, inspirat en l'obra del mateix t¨ªtol d'Antonio Garc¨ªa Guti¨¦rrez.

Era tot un espectacle veure la cara de felicitat de Dudamel ¡ªper la seva comunicativa gestualitat facial, dirigeix sense mascareta¡ª subratllant amb desbordant expressivitat la bellesa d'aquestes melodies, marcant accents i animant el relat verdi¨¤ amb fantasia i un arc din¨¤mic d'alt voltatge. Poques vegades s'ha escoltat aquest nivell de precisi¨®, claredat i brillantor sense efectisme al cor del Liceu, i aix¨° que van haver de bregar amb les mascaretes, un prodigi d'incomoditat pel fluir natural de les veus.

?pera de veus, sens dubte. I tamb¨¦ de grans directors. Deia Arturo Toscanini que per muntar Il Trovatore amb ¨¨xit nom¨¦s cal tenir els quatre millors cantants del m¨®n, una frase que tamb¨¦ s'atribueix al no menys llegendari tenor Enrico Caruso. Malgrat els preus d'infart, en aquesta ocasi¨® no van trepitjar l'escenari del Liceu els quatre millors cantants del m¨®n, ni de bon tros. El millor, per temperament, noblesa en el fraseig i intensitat dram¨¤tica va ser el bar¨ªton franc¨¨s Ludovic T¨¦zier, un Conde Luna de primer¨ªssima fila. En la resta del repartiment, no hi va haver tanta sort.

Et¨¨ria expressivitat

Cal tenir el sentit just del cant verdi¨¤ i una t¨¨cnica ben consolidada per recrear en tota la seva grandesa el paper de Leonora. Des de l'et¨¨ria expressivitat de la seva ¨¤ria de sortida i l'agilitat en la cabaletta als guarniments en trinats i cad¨¨ncies a D'amor sull'alli rosee, el sentit dram¨¤tic del Miserere i la creixent intensitat en el seu duo amb el bar¨ªton i la magistral escena de la mort, tot en Leonora ¨¦s de m¨¤xima dificultat. Rachel Willis-S?rensen, que va alternar encerts i titubejos, va impressionar en moltes escenes per la bellesa dels seus mitjos l¨ªrics. Li falta m¨¦s brillantor en els aguts i colors m¨¦s foscos per ser una Lenorora de primera divisi¨®, per¨° va rebre molts aplaudiments. No era f¨¤cil substituir Netrebko i, gr¨¤cies a l'acurat acompanyament de Dudamel, va superar el repte.

El timbre ingrat de Yusif Eyvazov i el seu mon¨°ton sentit del cant rebaixen molt el nivell que s'espera en un Manrico de primera divisi¨®. Va solucionar amb empenta i uns bons aguts Di quella pira, la reina de les cabaletta per a tenor l¨ªric spinto, per¨° en els detalls belcantistes i les majestuoses frases verdianes la seva actuaci¨® va ser m¨¦s voluntariosa que memorable. Molt irregular la mezzosoprano alemanya Okka von der Damerau, amb una veu que perd color quan m¨¦s ho necessita el tremend paper d'Azucena i de cant efectista el baix ucra?n¨¨s Dmitry Belosselskiy com a sonor Ferrando.

La soprano argentina establerta a Barcelona Mercedes Gancedo i el tenor valenci¨¤ N¨¦stor Los¨¢n van fer la seva feina com a In¨¦s i Ruiz, completant un Trovatore sense cap cantant itali¨¤ en el repartiment. No deixa de ser curi¨®s en una ¨°pera ¡ªRiccardo Muti la considera ¡°l'¨°pera m¨¦s ¨°pera¡± de Verdi¡ª que mant¨¦ viva la gran tradici¨® del cant itali¨¤.

En l'aspecte log¨ªstic, el Liceu va estrenar un servei de restauraci¨® adaptat a la normativa sanit¨¤ria del Procicat amb una oferta de taules molt redu?da que exigeixen reserva pr¨¨via durant l'acc¨¦s al teatre per poder utilitzar alguna de les 21 taules del Sal¨® dels Miralls o de les 50 al Foyer, que admeten un m¨¤xim de quatre persones i guarden escrupolosament les dist¨¤ncies de seguretat.