Unitat per retenir el poder

Catalunya encara unes noves eleccions auton¨°miques en un clima estrany en el qual els fets i les paraules van en direccions contr¨¤ries. Mentre el bloc independentista s'esquerda i volen els punyals entre els socis de govern, els dirigents fan vots d'unitat en un discurs impostat que cada vegada resulta menys cre?ble. Ja fa deu mesos que Torra va certificar la mort de la unitat entre Junts per Catalunya i ERC. Quan amb prou feines feia 20 mesos que estava en el c¨¤rrec, el 29 de gener va compar¨¨ixer per sorpresa a la galeria g¨°tica del Palau de la Generalitat i, amb to dolgut i solemne, va anunciar: ¡°Aquesta legislatura ja no t¨¦ m¨¦s recorregut pol¨ªtic. Ha arribat al seu final. Aquesta setmana hem pogut constatar que els socis encarem el cam¨ª cap a la independ¨¨ncia d'una forma que ha deteriorat la confian?a m¨²tua¡±. No podien continuar governant junts. Retreia al president del Parlament, d'ERC, haver-lo deixat a la intemp¨¨rie per haver perm¨¨s que se'l desposse¨ªs de l'acta de diputat. Per aix¨° anunciava noves eleccions.

A partir d'aquell moment, el distanciament entre Junts per Catalunya i ERC es va convertir en una guerra oberta amb travetes constants fins i tot en la tasca de govern. Com volen fer-nos creure ara que podran refer i mantenir una unitat que han estat incapa?os de preservar en la legislatura que acaba? Qu¨¨ ha canviat per pensar que els mateixos que s'han enfrontat fins a comprometre la tasca de govern s'entendran millor despr¨¦s de les eleccions? Ambd¨®s reclamen unitat, per¨° per fer qu¨¨? De moment, per conservar el poder.

En realitat, els catalans que van votar a aquests partits no tenen raons per pensar que, si tornen a pactar, la nova legislatura ser¨¤ diferent de la que ha acabat. ?s raonable pensar que una vict¨°ria independentista ens portar¨¤ al mateix. I m¨¦s aviat que tard, les difer¨¨ncies de fons tornaran a emergir. Per molt que ara pactin una estrat¨¨gia de no agressi¨®, ¨¦s del domini p¨²blic que les seves estrat¨¨gies s¨®n antag¨°niques. O confrontaci¨® o di¨¤leg. Les dues alhora no pot ser.

El que es dirimeix ¨¦s l'eterna disputa per l'hegemonia dins del sobiranisme. Torra i Puigdemont insisteixen a donar a la convocat¨°ria un car¨¤cter plebiscitari, conscients que nom¨¦s si s¨®n capa?os de ressuscitar el clima de polaritzaci¨® que els va donar la vict¨°ria el desembre del 2017 podran mobilitzar unes bases cansades i desorientades. Per¨° no est¨¤ clar que aquesta estrat¨¨gia funcioni. D'entrada, perqu¨¨ ja no hi ha les circumst¨¤ncies excepcionals d'aquella convocat¨°ria marcada per l'aplicaci¨® de l'article 155. Llavors Carles Puigdemont podia demanar el vot com una manera de reivindicar una legitimitat atropellada. Han passat tres anys i la promesa d'¡°implementar el mandat de l'1 d'octubre¡± ¨¦s un mantra cada vegada m¨¦s desgastat. Puigdemont ja no pot prometre que tornar¨¤ si el voten, com va fer llavors, i si decideix encap?alar la candidatura haur¨¤ d'explicar quin altre president vicari nomenar¨¤ si guanya les eleccions.

En el tercer aniversari del refer¨¨ndum de l'1 d'octubre, l'independentisme ha estat lluny de mostrar la vitalitat que tenia: alguns actes m¨¦s aviat sense encant i uns quants contenidors cremats per grups redu?ts d'activistes dels CDR no semblen prou credencials per sostenir una estrat¨¨gia de confrontaci¨®, encara que sigui molt intel¡¤ligent. L'esl¨°gan ¡°els carrers seran sempre nostres¡± sona com un eco lluny¨¤. I no ¨¦s nom¨¦s perqu¨¨ la pand¨¨mia faci efecte en l'estat d'¨¤nim, sin¨® perqu¨¨ la realitat ha trastocat les prioritats de la gent. L'¨²ltima enquesta del CEO mostra un canvi en les prefer¨¨ncies dels ciutadans respecte de quina ha de ser la prioritat del Govern de la Generalitat. Fa un any, el 56% dels enquestats considerava que la prioritat havia de ser resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat i nom¨¦s un 36,8 pensava que havia de prioritzar la gesti¨® dels assumptes p¨²blics. Ara ¨¦s al rev¨¦s: el 56,6% prioritza la gesti¨® i el 39,9% demana resoldre el conflicte pol¨ªtic.

Aquestes prioritats casen malament amb els ¨²ltims discursos de Quim Torra, en els quals ha afirmat que l'autogovern ¨¦s un obstacle per a la independ¨¨ncia. El joc est¨¤ clar. La q¨¹esti¨® ara ¨¦s si ERC es deixar¨¤ arrossegar de nou per l'estrat¨¨gia que marca Puigdemont o si ser¨¤ capa? de plantar-li cara amb un discurs realista que digui clarament als electors quines s¨®n les seves prioritats, sense falsos cants a la unitat. Si els electors no poden distingir les difer¨¨ncies estrat¨¨gies que separen ERC de Junts per Catalunya, Puigdemont haur¨¤ guanyat de nou la batalla.