Barcelona, retrat de dones

Barcelona ha estat i ¨¦s bressol i ciutat de fot¨°grafs. Des que es va aconseguir capturar imatges en un paper al segle XIX, les fotografies han mostrat la transformaci¨® i l¡¯esdevenir d¡¯aquesta ciutat en el seu cam¨ª a la modernitat. Per¨° la majoria de les instant¨¤nies que han escrit la hist¨°ria gr¨¤fica de Barcelona porten la firma de fot¨°grafs. Com Josep Brangul¨ª, Frederic Ballell, Agust¨ª Centelles, Joan Colom, Ricard Terr¨¦, Pere Catal¨¤ Pic, Francesc Catal¨¤-Roca, Xavier Miserachs, Ramon Masats, Leopoldo Pom¨¦s i un llarg etc¨¨tera. I malgrat que algunes fot¨°grafes, com Colita, Pilar Aymerich i Joana Biarn¨¦s, tamb¨¦ s¡¯han colat en aquest parn¨¤s de fot¨°grafs, moltes han quedat eclipsades en un segon pla o oblidades directament.

Per canviar la tend¨¨ncia i poder reescriure la hist¨°ria gr¨¤fica de Barcelona donant veu a altres dones, nascudes aqu¨ª per¨° tamb¨¦ vingudes de fora, que han tingut aquesta ciutat com a escenari de la seva feina, l¡¯Ajuntament i l¡¯editorial La F¨¤brica acaben de publicar el llibre, en edici¨® biling¨¹e: Barcelona Fot¨°grafes/Fot¨®grafas, de la historiadora i comiss¨¤ria d¡¯exposicions Isabel Segura; autora d¡¯un bon nombre de llibres, sempre documentad¨ªssims, que auguren d¡¯entrada el bon resultat d¡¯aquest nou treball.

El llibre constitueix una fita, en ser el primer que reconstrueix la imatge de la ciutat a trav¨¦s de la mirada encadenada de 21 dones i creant un relat sense soluci¨® de continu?tat en tres cap¨ªtols: els anys trenta, des de la proclamaci¨® de la Segona Rep¨²blica fins al comen?ament de la Guerra Civil; la contesa i la repressi¨® que es va viure durant quaranta anys de dictadura, i, finalment, la Transici¨® i finals de segle XX. ¡°S¨®n fot¨°grafes, sense etiquetes, que volen explicar hist¨°ries i fer-les p¨²bliques, dones creadores que van contribuir a donar una nova imatge de la ciutat i a construir un nou relat de gran valor patrimonial¡±, explica Segura, que defensa el seu llibre ¡°amb una clara voluntat pol¨ªtica per potenciar els vincles entre la hist¨°ria de la ciutat i la imatge de les fot¨°grafes¡±.

La proclamaci¨® de la Segona Rep¨²blica, el 14 d¡¯abril de 1931, va significar una ruptura amb el passat, dominat per anys de dictadura i monarquia. Un canvi que va suposar un proc¨¦s de transformaci¨® pol¨ªtica, social i econ¨°mica en una ciutat que, en aquells dies, ja havia depassat el mili¨® d¡¯habitants i que va atreure fot¨°grafes europees per con¨¨ixer-lo, viure¡¯l i documentar-lo amb les seves imatges.

?s el cas de Margaret Michaelis (Dzieditz, 1902-Melbourne, 1985), que va viure diversos anys a Barcelona fugint del nazisme, i de Dora Maar (Tours, 1907-Par¨ªs, 1997), vinculada amb el surrealisme i les avantguardes. Michaelis s¡¯instal¡¤la a viure en una pensi¨® del Raval quan arriba a la ciutat el 1932. L¡¯any seg¨¹ent arriba Maar. Les dues se senten atretes per la ciutat vella, els seus suburbis i els seus habitants: les prostitutes, la vida als patis i als carrers, el bullici de mercats com el de la Boqueria, la roba estesa a les cases; gens de glamur. Michaelis va treballar amb els urbanistes i arquitectes del GATPAC, que volien construir una ciutat funcional brindant una narraci¨® i una imatge de la Barcelona que volia ser moderna. Maar va sentir un gran inter¨¨s per les obres de Gaud¨ª, sobretot el Park G¨¹ell i la Sagrada Fam¨ªlia.

La Guerra Civil, el primer conflicte armat registrat de forma profusa pels mitjans de comunicaci¨®, va portar a Espanya un bon nombre de fot¨°grafs i periodistes d¡¯arreu del m¨®n. Amb ells van arribar Gerda Taro (Stuttgart, 1910-El Escorial, 1937) i el seu company Endre Ern? Friedmann, amb qui compartia el nom professional de Robert Capa.

L¡¯octubre de 1936 es crea el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, una comissi¨® indispensable per donar a con¨¨ixer el conflicte internacionalment, i amb aquest objectiu recorre a redactors i fot¨°grafs estrangers. Com Taro, que realitza a la Barceloneta una de les imatges ic¨°niques de la resist¨¨ncia popular al franquisme, la de la miliciana amb el genoll clavada a terra amb una arma en posici¨® de tir. Tamb¨¦ Kati Horna (Budapest, 1912-Ciutat de M¨¨xic, 2000), que plasma les bondats de la vida dels pobles col¡¤lectivitzats al front d¡¯Arag¨®, col¡¤labora a la revista de la CNT Llindar i ¨¦s testimoni dels bombardejos de mar? de 1938 a la ciutat, tot mostrant la massacre col¡¤lectiva amb edificis enderrocats i runes. Per¨° no cap mort, tot i que van ser gaireb¨¦ 900, fugint de l¡¯espectacle que a altres fot¨°grafs homes semblava encantar.

Per la seva banda, Anna Maria Mart¨ªnez Sagi (Barcelona, 1907-Santpedor, 2000) es va allistar com a reportera a la columna Durruti. Al llarg d¡¯un mes va publicar a les principals cap?aleres les cr¨°niques de la marxa cap al front de Saragossa, de la primera l¨ªnia de front i, sobretot, del dia a dia dels milicians.

El final de la guerra va soscavar els projectes personals de totes. El 26 de gener de 1939, les tropes franquistes entren a Barcelona. Michaelis havia abandonat la ciutat el 1937, Taro havia mort aquell mateix any despr¨¦s de ser atropellada per un tanc, mentre que Horna i Mart¨ªnez Sagi van abandonar el pa¨ªs durant els ¨²ltims dies de la guerra.

Des del terrat

La guerra va omplir els marges de morts, i els republicans que no es van desterrar van comen?ar una vida aterrits. Entre ells les dones que, formades durant la Rep¨²blica, havien iniciat els seus projectes creatius i que van quedar mudes. Carme Garcia Padrosa (Barcelona, 1915-2015), que va comen?ar a fer fotos durant el conflicte, amaga la seva c¨¤mera (una Kodak Baby que va comprar per 16 pessetes). Des d¡¯aquest moment va abandonar el carrer, va cessar la seva activitat creativa i es va recloure, pensant nom¨¦s a subsistir. Si despr¨¦s de la guerra era dif¨ªcil aconseguir menjar, adquirir material fotogr¨¤fic era impossible. Com totes les dones, des d¡¯aquest moment queda relegada a realitzar ¡°les tasques de la llar¡±. L¡¯activitat es trasllada als terrats i, des d¡¯all¨¤, Garcia relata en imatges el dia a dia d¡¯aquestes vides al marge del terror del primer franquisme, explicant el que passa o el que veu i baixant als pisos de les ve?nes per captar-ne la quotidianitat.

Encara hi ha qui, amb empenta, va baixar al carrer per reflectir la ciutat ven?uda, trista i buida. Com Montserrat Vidal i Barraquer (Barcelona, 1902-1992), que amb 43 anys es planta davant de Santa Maria de la Mar i els carrers del voltant i, mig amagada, domina les llums i les ombres. Per Segura ¨¦s ¡°la fot¨°grafa que capta amb m¨¦s intensitat el buit de la Barcelona de postguerra¡±.

A la fi dels anys cinquanta es crea, dins de l¡¯Agrupaci¨® Fotogr¨¤fica de Catalunya, el Grup Femen¨ª, encara que la idea de professionalitzar-se els queda lluny. Des que el 1938 el govern revoltat es propos¨¦s ¡°alliberar la dona del taller i la f¨¤brica¡±, el sexe femen¨ª tenia vedat l¡¯acc¨¦s a moltes de les professions. Per¨° moltes dones, sense deixar de banda la seva tasca com a mares, van treure temps per fer activitats com a fot¨°grafes. Garcia Padrosa va crear un laboratori a les piques de la cuina on rentava els plats. ¡°Es reivindica a si mateixa com a fot¨°grafa en una imatge que es fa en la qual apareix mirant uns negatius a contrallum. Aquestes pioneres trenquen amb els arquetips femenins i fan expl¨ªcita la seva no ren¨²ncia a la producci¨®¡±, remarca Segura.

Com Rosa Sz¨¹cs (Barcelona, 1911-1984), autora d¡¯una obra carregada de reivindicaci¨® de g¨¨nere, amb humor i ironia. En una de les seves fotografies, potser un autoretrat, apareix amb un nad¨® als bra?os mentre grava amb una c¨¤mera de super-8. ¡°Ara mostren que la capacitat creadora d¡¯una dona ha de compaginar-se amb les seves responsabilitats maternes¡±. ?s la imatge que Segura ha seleccionat per a la coberta de el llibre.

Roser Mart¨ªnez Rochina (Bugarra, 1927), fot¨°grafa i cr¨ªtica professional, situa part de la seva obra en les antigues f¨¤briques t¨¨xtils del barri del Poblenou, aix¨ª com a les seves cases centen¨¤ries, per captar el creixement de la ciutat, d¡¯est a oest, i la construcci¨® accelerada.?

De les ¨²ltimes d¡¯arribar fou Milagros Caturla (Barcelona 1920-Sant Cugat de Vall¨¨s, 2008), pr¨¤cticament oblidada fins a la recuperaci¨® de part dels seus negatius al mercat de Sant Antoni per un nord-americ¨¤. Caturla, tamb¨¦ amb les imatges revelades al seu laboratori casol¨¤, va participar en l¡¯Agrupaci¨® Fotogr¨¤fica de Catalunya. La seva fotografia dels capellans a prop de la catedral ¨¦s una de les que respira una atmosfera m¨¦s intensa creada en aquest per¨ªode.

?s el moment en qu¨¨ els arquitectes criden als fot¨°grafs per captar aquesta evoluci¨® de la ciutat. Les dones fot¨°grafes no hi seran convidades, per¨° elles igualment aniran creant unes imatges al marge, que no apareixen en el circuit natural ni en el circuit de l¡¯art.

Fins a l¡¯arribada de la primera reportera fotogr¨¤fica: Joana Biarn¨¦s (Terrassa, 1935-2018), que va haver de lluitar en un m¨®n d¡¯homes despr¨¦s de llicenciar-se en periodisme el 1957, fins i tot despr¨¦s de ser admesa el 1963 al diari Poble. Biarn¨¦s sempre recordava com, en els partits de futbol, li cridaven des de les grades que se n¡¯an¨¦s a casa a rentar els plats. Ella representa, segons Segura, el tr¨¤nsit entre les fot¨°grafes que observaven la ciutat des del terrat cap a una nova generaci¨® de professionals que van transitar pel carrer i que van viure de la seva feina: realitzar fotografies i explicar hist¨°ries.

A peu de carrer

A la fi dels seixanta, el m¨®n s¡¯omple de reivindicacions socials; contra la guerra del Vietnam, contra la invasi¨® russa de Praga, contra el sistema per part dels estudiants. A Barcelona ¡ªen estat d¡¯excepci¨® com tot Espanya des de 1969¡ª es viu un intens proc¨¦s de redefinici¨® identit¨¤ria sumat a un conflicte pol¨ªtic, urban¨ªstic, laboral i ve?nal fruit de les grans desigualtats socials i urban¨ªstiques que es viuen a la ciutat. ¡°Barcelona ¨¦s una ciutat d¡¯una bellesa crispada¡±, va escriure Montserrat Roig el 1970.

En aquests anys proliferen els nous diaris i revistes que donen a la fotografia un espai destacat. Les fot¨°grafes dels setanta, explica Segura, participen en la creaci¨® de mitjans de comunicaci¨® i nous llenguatges: ¡°Passegen, observen, miren, capten i narren en imatges les tensions urban¨ªstiques i socials¡±. Per a l¡¯autora, ¡°les dones fot¨°grafes obren la fotografia a nous subjectes que fins aquell moment havien tingut poca o nul¡¤la representaci¨®, i donen visibilitat als ciutadans que exigien participar en la construcci¨® de la nova ciutat, practicant una fotografia documental amb un clar comprom¨ªs pol¨ªtic¡±. Pilar Villarrazo (Bilbao, 1946) va rec¨®rrer aquests barris al marge de la hist¨°ria visual de Barcelona. A Montju?c no li interessen els edificis grandiloq¨¹ents de l¡¯Exposici¨® de 1929 i busca el marginal, les barraques i Can Clos, barri constru?t en tan sols 28 dies per acollir els desallotjats de la Diagonal pel Congr¨¦s Eucar¨ªstic de 1952.

Barcelona viu immersa en l¡¯especulaci¨® immobili¨¤ria, on es construeix massivament i sense control. A meitat dels setanta irromp el moviment feminista, i el maig de 1976, mig any despr¨¦s de morir Franco, se celebren al Paranimf de la Universitat de Barcelona les Jornades Catalanes de la Dona, amb l¡¯assist¨¨ncia de milers de dones que durant tres dies van debatre i van protestar contra el masclisme dominant. Van quedar gravats per la c¨¤mera de Pilar Aymerich (Barcelona, 1943). Ella va crear el relat iconogr¨¤fic amb instant¨¤nies ic¨°niques com la performance en la qual una d¡¯elles frega el terra del Paranimf, de genolls, davant la sorpresa i despr¨¦s el riure de la resta. De les jornades van sorgir iniciatives com la revista Vindicaci¨®n Feminista, amb direcci¨® fotogr¨¤fica de Colita (Barcelona, 1940). ¡°La revista combina el llenguatge amb la imatge carregada de contingut pol¨ªtic. Hi ha un tr¨¤nsit del verbal al visual. Busca estrat¨¨gies visuals complexes i narratives de representaci¨®¡±, apunta Segura.

La cap?alera marcar¨¤ un punt d¡¯inflexi¨® en els formats de les revistes dirigides a dones. Colita i Maria Aur¨¨lia Capmany publicaran el llibre Antif¨¦mina, amb imatges ¡°que aporten el coneixement de la dona, que mai ens ¨¦s revelat en la t¨°pica imatge¡±, mant¨¦ l¡¯autora.

El 1976 va ser un any de protestes econ¨°miques i revoltes socials. Al novembre es va convocar una vaga general contra les retallades del govern d¡¯Adolfo Su¨¢rez i a favor de l¡¯amnistia i les llibertats democr¨¤tiques, uns fets que van recollir Colita, Pilar Aymerich, Anna Turbau (Barcelona, 1949) i Guillermina Puig (Sed¨®, 1952). Les quatre van ser a Montju?c el 1977 el dia hist¨°ric de la tornada de l¡¯exili de Federica Montseny, ministra de Sanitat de la Rep¨²blica. El 2000 Puig va ser nomenada redactora en cap de La Vanguardia, la primera vegada que una dona ho aconseguia.

Marta Sent¨ªs (Barcelona, 1949) passeja per la Barcelona de l¡¯Eixample i de la Diagonal, on emergeix la nova Barcelona arquitect¨°nica, per¨° el seu inter¨¨s se centrar¨¤ en la vida quotidiana, la part m¨¦s humana de la ciutat. Turbau, com va fer Michaelis als anys trenta, fotografia el Raval, que seguia sent un barri d¡¯immigraci¨® sense transformacions urban¨ªstiques. Una vegada i una altra, malgrat el temps transcorregut, subratllen les precarietats del barri.

Per Anna Boy¨¦ (Barcelona, 1954), l¡¯inter¨¨s est¨¤ en la diversitat tamb¨¦ del Raval, a l¡¯exterior i a l¡¯interior de les cases. ¡°Les seves fotos s¨®n inclassificables, per¨° explica hist¨°ries i les fa p¨²bliques¡±, assegura Segura. Mentre que Marta Povo (Barcelona, 1951) va alternar els seus treballs sobre els marginats del carrer Wellington amb els oficis artesanals de la ciutat, en desaparici¨®.

Per la seva banda, Consuelo Bautista (Bogot¨¤, 1957) donar¨¤ veu als marginats de la ciutat a trav¨¦s de la fotografia, tot centrant la seva obra en les migracions i la diversitat en alguns dels carrers del Raval, com ara el de l¡¯Hospital. ¡°Dona entitat i singularitza els habitants dels suburbis¡±, apunta l¡¯autora. Per¨° tamb¨¦ va rec¨®rrer el Poblenou en transformaci¨®, quan les f¨¤briques del Manchester catal¨¤ deixaven pas al somni ol¨ªmpic. Silvia T. Colmenero (Oviedo, 1959) es va centrar en els habitants de la Perona, que provenien dels barris derru?ts, i a la Barceloneta, en els xiringuitos i la seva peculiar fauna humana, que tamb¨¦ van acabar enderrocats sota la consigna municipal d¡¯¡°obrir la ciutat al mar¡±.

Per Segura, ¡°les fot¨°grafes nascudes als quaranta i cinquanta, que es van professionalitzar a partir dels setanta, van construir la imatge de la quotidianitat de Barcelona. La van fer visible sense gaire inter¨¨s en la representaci¨® urbana dominant que el discurs hegem¨°nic havia posat en circulaci¨®¡±. A la fi del llibre s¡¯inclou una biografia de totes elles.

L¡¯autora, en companyia de les fot¨°grafes Pilar Aymerich i Consuelo Bautista i l¡¯alcaldessa Ada Colau, va presentar el llibre a l¡¯Ajuntament de Barcelona, amb tota solemnitat. Per Colau, aquest llibre ¡°crea un referent en qu¨¨ inspirar-se per a les noves generacions¡±, a m¨¦s de servir per ¡°recon¨¨ixer i redescobrir la ciutat real; igual que la hist¨°ria de la humanitat ha estat explicada pels homes durant segles i segles, la nostra ciutat ha estat coneguda per fotografies d¡¯homes. ?s imprescindible. Sense el treball de totes elles ¨¦s impossible con¨¨ixer la Barcelona real¡±.

Colau va explicar que el 2015, despr¨¦s d¡¯accedir a l¡¯alcaldia, va col¡¤locar al seu despatx una fotografia: la de Federica Montseny realitzada per Colita despr¨¦s del seu retorn de l¡¯exili en aquest dia hist¨°ric de 1977. ¡°?s la primera dona ministra d¡¯Espanya i de l¡¯Europa occidental. Havia de visualitzar el canvi d¡¯una anormalitat de gaireb¨¦ quaranta anys en qu¨¨ tots els alcaldes de Barcelona, fins aquest moment, havien estat homes. Volia que fos un referent. Per¨° la majoria dels homes que em visiten em pregunten si ¨¦s la meva mare¡±.