Mor el director de cinema Francesc Betriu als 80 anys

Pocs cineastes espanyols han estat tan ecl¨¨ctics com Francesc Betriu (Organy¨¤, 1940), que va morir ahir dimecres als 80 anys. Betriu va lluitar per un cinema lliure i va xocar per aix¨° amb la censura franquista, que va destrossar algunes de les seves primeres pel¡¤l¨ªcules, per¨° al llarg del temps va saber trobar en el documental i en les adaptacions liter¨¤ries un camp d'expressi¨®. Va ser la Filmoteca de Catalunya la que va anunciar a Twitter la seva defunci¨®, i d'ell destacava el seu llegat d'adaptacions liter¨¤ries, que definia com a ¡°t¨ªtols clau de la Transici¨® i retrats de personatges femenins poderosos¡±. Per la seva obra va rebre el mar? passat el Gaud¨ª d'Honor, que l'Acad¨¨mia de Cinema Catal¨¤ va justificar aix¨ª: ¡°Per la seva consistent i dilatada carrera, el seu ferm comprom¨ªs social i per la diversitat de la producci¨®". D'aqu¨ª la seva "filmografia pionera, inclassificable i censurada durant el franquisme¡±. Dels seus treballs quedaran la mem¨°ria dels cin¨¨fils les adaptacions de La pla?a del Diamant o R¨¦quiem por un campesino espa?ol, com¨¨dies com La duquesa roja i documentals com M¨°nica del Raval. Per¨° no nom¨¦s aquestes pel¡¤l¨ªcules. Moltes m¨¦s.

Betriu va estudiar Ci¨¨ncies Econ¨°miques i Pol¨ªtiques, aix¨ª com Direcci¨® per l'Escola Oficial de Cinematografia de Madrid. Durant els anys seixanta, va treballar com a corresponsal per a la revista Fotogramas i, m¨¦s tard, va formar part de la companyia de teatre Los Goliardos. Guionista, productor, distribu?dor i cr¨ªtic, la seva visi¨® ir¨°nica ja es va manifestar en curts com Bolero de amor. El 1965 va rodar amb Pedro Costa per al NO-DO un documental sobre l'actuaci¨® a Las Ventas de The Beatles, per¨° en el muntatge el llavors ministre Manuel Fraga Iribarne va decidir menystenir la visita dels brit¨¤nics i va paralitzar el film. El 1973 Betriu debuta en el llarg amb Coraz¨®n solitario, pel¡¤l¨ªcula molt poc vista, que no va tenir gaire ress¨° i que s'hauria d'haver estrenat en el festival de Ven¨¨cia, per¨° va trigar tres mesos a arribar. Al cineasta li van retornar el film i el va emmagatzemar on va poder: els rotllos van estar guardats a la farm¨¤cia del seu pare durant anys. El mateix Betriu explicava amb el Gaud¨ª de Honor que el seu cinema havia estat m¨¦s radical a l'inici de la seva carrera. El 1974 va dirigir Cassen i M¨®nica Randall a Furia espa?ola, on reia amb molta tendresa dels culers, per¨° a la censura no li va fer tanta gr¨¤cia i la va massacrar amb molts talls.

Despr¨¦s de la mort de Franco, Betriu va anar trobant de mica en mica el seu espai. Despr¨¦s de La viuda andaluza (1977) i Los fieles sirvientes (1980) ¨Cuna com¨¨dia radical sobre la rebel¡¤li¨® d'uns criats, que podria sonar a la coreana Par¨¤sits¨C, va adaptar La pla?a del Diamant (1982), de Merc¨¨ Rodoreda, una amalgama de g¨¨neres a l'altura de la novel¡¤la. El cineasta la va rodar primer per a televisi¨® i no va poder, com ell volia, filmar-la de nou per a cinema, variant els temps segons la pantalla. A les sales es va estrenar finalment una versi¨® escur?ada per ell mateix de la s¨¨rie. Tres anys despr¨¦s va adaptar una altra fita de la literatura, en aquest cas la novel¡¤la de Ram¨®n J. Sender R¨¦quiem por un campesino espa?ol, amb la qual hi va haver problemes en el seu llan?ament a compte del t¨ªtol: Betriu havia eliminat ¡°espa?ol¡± en la seva adaptaci¨® cinematogr¨¤fica, i el Ministeri de Cultura el va advertir que havia presentat el projecte a les ajudes amb el nom complet. Finalment va ser estrenada amb l'¡°espa?ol¡± incl¨°s.

A Sinatra (1988) va retratar el barri Xino de Barcelona a trav¨¦s de les desventures d'un mal imitador del cantant ¡ªmagn¨ªfic Alfredo Landa. Una altra adaptaci¨® liter¨¤ria va ser, en aquest cas per a televisi¨®, Un d¨ªa volver¨¦ (1993), de Juan Mars¨¦. I va entrar en la com¨¨dia, basada en la difer¨¨ncia de classes i el xoc entre personatges a priori antag¨°nics, amb La duquesa roja (1997), Una pareja perfecta (1998) i El para¨ªso ya no es lo que era (2001). Els seus dos ¨²ltims treballs han estat sengles documentals: el fascinant M¨°nica del Raval (2009) i El d¨ªa que muri¨® Gracia Imperio (2012). A m¨¦s del Gaud¨ª d'Honor, el 2014 va rebre el Sant Jordi de Cinematografia.