M¨¦s candidatures i menys candidats al Bar?a

La figura del candidat acostuma a ser cabdal a les eleccions del Bar?a. Ho va ser quan Josep Llu¨ªs N¨²?ez, amb la complicitat de Nicolau Casaus, va guanyar Ferran Ari?o; tamb¨¦ es podria dir que Gaspart va v¨¨ncer en contraposici¨® a Llu¨ªs Bassat; el carisma i l¡¯ambici¨® de Laporta van tan ser decisius en la seva campanya com l¡¯esquer de David Beckham; i Sandro Rosell seria coronat com el president m¨¦s votat de la hist¨°ria del Bar?a despr¨¦s de fer oposici¨® a Laporta. Tal vegada l¡¯aspirant menys personalista ha estat Josep Maria Bartomeu, avalat pel trident i el triplet de 2015.

La data de les properes eleccions dep¨¨n precisament de Bartomeu, amena?at per una moci¨® de censura que van signar tres dels precandidats, entre ells V¨ªctor Font, una de les alternatives m¨¦s consolidades a l¡¯espera que s¡¯acabin de definir els altres aspirants: Laporta encara no s¡¯hi ha pronunciat, sin¨® que es deixa estimar, conscient del seu ascendent i tamb¨¦ que sap que t¨¦ milers de seguidors rendits i tamb¨¦ milers d¡¯enemics declarats; hi ha cada cop m¨¦s dubtes respecte de Jordi Roche, tip segurament que l¡¯opini¨® p¨²blica el tingui per un testaferro de Rosell; i se suposa que hi haur¨¤ m¨¦s d¡¯una opci¨® relacionada amb la junta actual, com poden ser Xavier Vilajoana i/o Emili Rousad.

Ja se sap, a m¨¦s, que Jordi Farr¨¦, Agust¨ª Benedito, Toni Freixa i Llu¨ªs Fern¨¢dez Al¨¤ han expressat la seva intenci¨® de presentar-se, a l¡¯espera de tenir les signatures que els converteixin en candidats, condici¨® que no ser¨¤ f¨¤cil si n¡¯hi ha tants com sembla i el proc¨¦s s¡¯atomitza gaire m¨¦s d¡¯aqu¨ª que s¡¯hagi d¡¯anar a votar. La delicada situaci¨® econ¨°mica i esportiva del club no convida justament a jugar-se els avals en un moment en qu¨¨, d¡¯altra banda, el context juga en contra d¡¯una entitat que no ¨¦s una societat an¨°nima i que ha de competir amb poders f¨¤ctics, clubs estat i propietaris xinesos, russos o americans, i amb el Madrid de Florentino. El Madrid t¨¦ poder i cal¨¦s i el Bar?a no t¨¦ ni una cosa ni l¡¯altra; ni tan sols ha aprofitat el temps per fer el nou Camp Nou.

El panorama ¨¦s tan complex que tal vegada estaria b¨¦ per al futur del club que cada candidat no nom¨¦s parl¨¦s de fitxar jugadors i entrenadors, sin¨® que present¨¦s quins serien els seus executius principals, el director financer i l¡¯esportiu, per redre?ar l¡¯equip i refer els comptes del Camp Nou. La figura del director general o CEO cada cop t¨¦ m¨¦s import¨¤ncia si repassem els darrers mandats: Anna Xicoy sempre va semblar una garantia a l¡¯¨¨poca de Laporta, mentre que Antoni Rossich va tenir un control de la despesa tan exagerat que no deixava fer fotoc¨°pies en color abans no va ser substitu?t, ja en temps de Bartomeu.

Amb el pas del temps, els presidents acostumen a fer fora els que es cuiden dels c¨¨ntims i dels jugadors amb l¡¯excusa que necessiten posar-hi alg¨² de la seva confian?a, que ¨¦s el mateix que dir que l¡¯han perduda en qui ja no els deixa fer el que volen. No ¨¦s una acusaci¨® cap als nous escollits; ¨¦s una manera d¡¯advertir sobre com canvien els que manen i la dificultat d¡¯establir ¨°rgans de control al mateix club abans no s¡¯arribi a mesures de control social com ha estat ara el vot de censura. Qui m¨¦s qui menys tothom pensa que s¡¯han administrat malament els recursos despr¨¦s de colgar de bitllets l¡¯equip de Messi.

Arribats aqu¨ª, i essent el moment tan extrem, tal vegada convindria plantejar-se si a les properes eleccions no pagaria la pena parlar de candidatures i no nom¨¦s de candidats, de programes m¨¦s col¡¤legiats i menys personalistes, d¡¯oferir garanties perqu¨¨ no es tornin a fer disbarats mentre es mana, de delimitar responsabilitats i controlar millor el risc d¡¯error dels de dalt abans no se¡¯ls convidi a anar-se¡¯n. Hi ha moltes coses a repensar del Bar?a, tamb¨¦ com ha de ser la figura del president, sobretot despr¨¦s de ser reincidents en el pecat. Tal vegada l¡¯alternan?a reforma-contrareforma demana una revisi¨® a fons.