Tres consideracions sobre la utopia

Si la imaginaci¨® liter¨¤ria ¨¦s capa? de descobrir i apropiar-se de nous espais (qui podria negar aquesta capacitat?), convinguem que ho aconsegueix almenys de tres maneres. La primera seria assentant-se en un espai i fent-se¡¯l seu, a l¡¯estil de Robinson Crusoe amb la seva illa; la segona mitjan?ant els viatges fant¨¤stics que cartografien regions no menys meravelloses, com el Gulliver de Swift. La tercera consisteix a instal¡¤lar-se en una societat i estudiar-ne detingudament les estructures pol¨ªtiques, el sistema de costums i els detalls ut¨°pics i dist¨°pics: la drecera de Thomas More.

Tot i que Erewhon, de Samuel Butler (Langar, Regne Unit, 1835; Londres, 1902), fa d¨¨cades que va ser classificada com una novel¡¤la ut¨°pica, la veritat ¨¦s que de bon principi remet a una barreja de Robinson i Gulliver: el viatge de conquesta. Els indiscutibles aspectes rom¨¤ntics que emboliquen el progr¨¦s de l¡¯expedici¨® del nostre protagonista (l¡¯euf¨°ria de saber que encara queda m¨®n per descobrir), es dissipen de seguida per la necessitat d¡¯atendre les q¨¹estions pr¨¤ctiques (com portar c¨¤rrega pesada?, com travessar un riu?), la descripci¨® realista del paisatge (no s¡¯afanyin a arribar a Erewhon perqu¨¨ el talent de Butler per capturar la naturalesa en un grapat de frases ofereix de les millors p¨¤gines del llibre) i la crua exposici¨® del seu objectiu: el protagonista no dubta mai que all¨° que trobi ser¨¤ seu, i que podr¨¤ convertir els vilatans a la seva religi¨® i explotar-los econ¨°micament.

Passat el primer ter?, el llibre comen?a a oferir-nos el que hav¨ªem vingut a buscar: utopia. Butler ens endinsa en una societat que ha renunciat a la tecnologia de manera preventiva, per tallar de soca-rel la possibilitat que en un futur les m¨¤quines sotmetin l¡¯¨¦sser hum¨¤. I on s¡¯ha produ?t una inversi¨® dels valors: la mala sort, la malaltia i la lletjor es consideren crims deliberats sobre els quals cau el pes de la llei, mentre que l¡¯assassinat o el robatori es consideren malalties, dignes de compassi¨®, a l¡¯espera de tractament.

Com que el rep¨¤s es faria interminable i el lector pot rec¨®rrer per si mateix els detalls de la juganera imaginaci¨® de Butler, proposo tres consideracions sobre el llibre com a perspectives de lectura.

En primer lloc, potser ¨¦s m¨¦s fruct¨ªfer abordar el llibre no tant com una utopia, sin¨® com una d¡¯aquestes terres paral¡¤leles que la ci¨¨ncia-ficci¨® ens ha fet tan familiars, i que amb l¡¯ajuda de subtils distorsions ens animen a reflexionar sobre la normalitat, l¡¯arbitrarietat i els absurds d¡¯aspectes de la societat victoriana (mort, naixement, moneda, progr¨¦s, vegetarianisme, pedagogia...) i de la seva perviv¨¨ncia en la nostra.

En segon lloc, com que ¨¦s prou improbable que el lector no s¡¯avorrir¨¤ en algun moment, potser ¨¦s bon moment per admirar la perspic¨¤cia narrativa de Borges, que quan tractava societats alterades optava per encapsular-les en unes poques p¨¤gines. Amb aquestes utopies concentrades, Borges n¡¯oferia al lector un glop intens, i aconseguia aix¨ª esquivar el risc en qu¨¨ de vegades es precipita Butler: la monotonia de la prolixitat. En deslligar el relat de l¡¯acci¨® i la psicologia, l¡¯exposici¨® travessa fases un xic tedioses.

En tercer lloc, ¨¦s complicat llegir Erewhon sense que prosperi la sospita que el temps tamb¨¦ altera el sentit de les utopies. Podem indagar en les intencions morals de Butler, per¨° si decidim quedar-nos tots sols amb el text, ens preguntem: s¨®n progressistes o reaccion¨¤ries, les idees sobre la tecnologia? La resposta no ¨¦s evident. Un altre exemple: ¨¦s gaireb¨¦ segur que, amb la seva inversi¨® de valors, Butler volia reflexionar sobre la conveni¨¨ncia de tractar el crim com una malaltia que una societat ben enfocada podria guarir; per¨° ¨¦s gaireb¨¦ impossible que els lectors actuals no donem prefer¨¨ncia a l¡¯altre vessant: ?no hem convertit la lletjor, la pobresa i la malaltia en crims impl¨ªcits que justifiquen l¡¯exclusi¨® i el tancament?

Fregant el desenlla? del llibre, Butler recompensa el lector amb un embolic amor¨®s i una trepidant fugida amb globus. I tamb¨¦ amb una c¨¤rrega de realisme moral: el protagonista s¡¯imposa tornar a Erewhon per corregir els seus habitants, segrestar-los i emprar-los com a m¨¤ d¡¯obra barata. Cap utopia far¨¤ mai tanta por com la l¨°gica del nostre realisme.