Rectificaci¨® sense ofendre

A ning¨² li agrada que li facin notar que ha passat anys equivocat en les coses de l¡¯amor, dels negocis o de la pol¨ªtica. Dins seu ja pot haver arribat a aquesta conclusi¨® per¨° el molesta que l¡¯hi recordin a la cara. El pot fer enrabiar. En el dol de l¡¯error els tr¨¤nsits s¨®n silenciosos. En aquest tr¨¤nsit es troba part de la societat catalana que va arribar a viure amb entusiasme la promesa d¡¯una independ¨¨ncia f¨¤cil, r¨¤pida i indolora. La promesa va ser tan convincent que va aconseguir captivar persones amb aparent sentit cr¨ªtic i alta capacitat de raonament. En moltes converses sense rellotge de l¡¯estiu passat ja s¡¯ha infiltrat el dubte i la sorpresa davant la pregunta formulada en veu baixa: ¡°Per¨° pot ser que no hi hagu¨¦s res preparat?¡±. Per¨° continuen les ganes que no els pertorbin amb respostes feridores o ofensives. Conv¨¦ tenir present aquest viarany de la psicologia d¡¯una part de la societat catalana de cara a una sortida a l¡¯actual estancament pol¨ªtic i a la desinflamaci¨® de la confrontaci¨® social.

Entre els independentistes s¡¯ha infiltrat el dubte davant la pregunta: ¡°Per¨° pot ser que no hi hagu¨¦s res preparat?¡±

La idea de la independ¨¨ncia ¨¦s leg¨ªtima i sempre es pot defensar i plantejar per vies legals. Quin gran error estrat¨¨gic va ser que l¡¯independentisme no opt¨¦s per aprovar al Parlament catal¨¤ ¨Ctenint t¨ªtol competencial per fer-ho¨C una proposta de reforma de la Constituci¨® espanyola que incorpor¨¦s el dret a la secessi¨® amb unes normes clares per afrontar una eventual demanda d¡¯una part de l¡¯Estat. Aquesta proposta hauria sumat la majoria del Parlament catal¨¤ i molt probablement hauria estat rebutjada d¡¯entrada pel Parlament espanyol. Hauria instal¡¤lat una crisi constitucional intel¡¤ligible en termes legals i pol¨ªtics. Una crisi que hauria obligat a obrir una fase de proposta i contraproposta per trobar una soluci¨®. No es va optar per aquest cam¨ª. Es van desbordar les vies a l'abast. Exc¨¦s d¡¯emocionalitat en una part i respostes de recitador d¡¯oposicions sense olfacte pol¨ªtic per part dels mandarins en els quals es va delegar la resposta en els moments m¨¦s cr¨ªtics. Un panorama desolador. Aparentment aquest moment ja ha passat, per¨° ha deixat imatges gravades a les retines i seq¨¹eles en la mem¨°ria pol¨ªtica. Espanya sap el que pesa la mem¨°ria pol¨ªtica fonda en el vot.

El moment d¡¯aggiornamento silenci¨®s de part del nacionalisme catal¨¤ ¨¦s una dada rellevant. ?s des de tots els punt de vista necessari que aquest moment vagi acompanyat d¡¯una pol¨ªtica espanyola que entengui que la humiliaci¨® i el r¨¨dit pol¨ªtic de ficar-se amb la pol¨ªtica catalana s¨®n del tot miops i de cap manera ajuden a reconduir una crisi que, tot i anomenar-se catalana, ha arribat a tenir la capacitat d¡¯injectar altes dosis d¡¯inestabilitat en la pol¨ªtica espanyola. En la cerca d¡¯una pol¨ªtica que atur¨¦s aquesta din¨¤mica delirant va anar la posici¨® del nacionalisme catal¨¤ i basc en la moci¨® de censura de maig del 2018. Per¨° no n¡¯hi va haver prou perqu¨¨ aviat els partidaris del ¡°com pitjor va, millor¡± van intervenir.

Deixar c¨®rrer el rellotge de sis mesos de Govern en funcions ¨¦s una gran irresponsabilitat

La Catalunya del 2021 votar¨¤ d'una manera notablement diferent de la que va votar el desembre del 2017 en unes eleccions convocades a l¡¯empara de l¡¯article 155 de la Constituci¨®. La inhabilitaci¨® desproporcionada de Quim Torra va ser anunciada com uns temps d¡¯ira al carrer i de resist¨¨ncia gandhiana a les institucions. Res de tot aix¨° ha passat. ¡°Aix¨° era tot?¡±, es van preguntar bocabadats els seguidors incondicionals de la ficci¨® que la tardor del 2017 va ser una ¡°jugada mestra¡± de l¡¯independentisme. Una altra part del catalanisme torna a declinar el seu vot en el terreny del pragmatisme en temps de pand¨¨mia i crisi econ¨°mica. Nom¨¦s queda una lluita insomne de desgast entre els dos socis del Govern. ¡°No ¨¦s la lluita per la independ¨¨ncia sin¨® per la presid¨¨ncia¡±, diu una veu que volent ser ir¨°nica practica un retratisme hiperrealista. I de fons la infantilitzaci¨® de la pol¨ªtica despr¨¦s de tants anys en els quals els l¨ªders no han explicat els costos dels reptes plantejats.

S¡¯havien de convocar eleccions abans de la sent¨¨ncia. Deixar c¨®rrer el rellotge de sis mesos de Govern en funcions ¨¦s una gran irresponsabilitat que deixa el pa¨ªs sense Pressupostos ni lideratge. La radicalitat a Catalunya avui consisteix a superar l¡¯antipol¨ªtica i l¡¯activisme il¡¤l¨²s que han fet descarrilar el prestigi de les nostres institucions d¡¯autogovern. ?s possible recuperar el temps perdut. A Catalunya es votar¨¤ diferent.

Jordi Xucl¨¤ ¨¦s vicepresident de la Internacional Liberal