Federico Correa, arquitecte i mestre d¡¯arquitectes

Federico Correa va morir ahir dilluns, als 96 anys, a casa seva, a Barcelona. Vivia davant de la Pedrera, que Gaud¨ª va dissenyar per a un familiar de qui va ser el seu soci durant m¨¦s de 40 anys, Alfons Mil¨¤. Mund¨¤ i cosmopolita, nom¨¦s va tenir pis propi a partir dels 83 anys, quan van vendre el de la Gran Via, del qual mai havia marxar ¡°perqu¨¨ estava mal vist anar-te'n de casa si no estaves casat¡±. Fa una setmana, encara caminava pel passad¨ªs d'aquest pis propi i, encorbatat i repentinat, posava amb eleg¨¤ncia. Despr¨¦s va deixar de menjar.

Va pert¨¤nyer a una generaci¨®, i a una burgesia, que, havent viscut la Guerra Civil i havent descobert el m¨®n durant el franquisme, va aconseguir digerir els descobriments sense perdre la calma i gaireb¨¦ sense despentinar-se. Es va passar la vida bronzejat, prim i impecablement vestit. De jove, i ja amb Mil¨¤, va tenir l'aud¨¤cia de buscar feina amb qui li semblava el millor arquitecte del moment: Jos¨¦ Antonio Coderch. Va sentir agra?ment i inclinaci¨® cap a ell tota la vida. Tamb¨¦ consternaci¨® per la transformaci¨® ideol¨°gica del seu mestre. Eloq¨¹ent, culte i prec¨ªs, mai va veure la necessitat de ser simp¨¤tic. I mai va deixar de buscar la bellesa, no la bellesa serena, sin¨® la rotunda, la que et tomba.

Com a arquitecte va tenir diverses vides, ¨¦s a dir, va provar, va repensar i va corregir. Una d'elles va ser ¨ªntima i glamurosa i va deixar restaurants barcelonins m¨ªtics on un anava a ¡°veure i a ser vist¡±, com el Reno (1961), el Flash-Flash (1970) o Il Giardinetto (que va guanyar un Premi FAD el 1974 i un altre el 2013, quan va ser restaurat). Una altra versi¨® epic¨²ria i m¨¦s nua de si mateix el va portar a dissenyar cases a Cadaqu¨¦s, com la Villavecchia (1955), la Romeu (1962) o la seva pr¨°pia, el 1963, sense saber si estava modernitzant la tradici¨® mediterr¨¤nia o b¨¦ fent anar la modernitat en sabatilles. Aleshores, Alfons Mil¨¤ i ell ja signaven grans projectes de f¨¤briques ¨Ccom la de Montesa (1963) o God¨® i Tr¨ªas (1964)¨C i aix¨ª va arribar la seva tercera vida com projectista quan va comen?ar a idear edificis ¨Cels m¨¦s arriscats i segurament els menys personals¨C, com la Torre Atalaia i la Monitor (1970) o la remodelaci¨® de l'Estadi Ol¨ªmpic (1989), a m¨¦s del pla general d'aquesta zona barcelonina.

Malgrat que asseguraba que el seu ¨²ltim treball, el Museu Episcopal de Vic, era el m¨¦s rellevant, la seva principal aportaci¨® va ser sens dubte com a professor. Aspre i prec¨ªs, distant sense ser altiu, engominat i progressista, burg¨¨s i modern, va marcar una generaci¨® d'alumnes ¨Ccom Oscar Tusquets o Llu¨ªs Clotet¨C, que van perdre la por a la modernitat, o es van atrevir a pensar-hi lliurement, com si fos una moda m¨¦s. L¨²cid, despietat i ocurrent, no hi ha deixeble de Correa que no recordi alguna de les seves frases: ¡°L'arquitectura no s'ensenya, s'apr¨¨n¡±. ¡°Si considera que sobre gustos no hi ha res escrit ¨¦s que ha llegit poc¡±. ¡°El que est¨¤ de moda ¨¦s el que passa de moda¡±. ¡°Dissenyar no ¨¦s dibuixar¡±. ¡°De qualsevol obra fastigosa en pot sortir una foto genial¡±. ¡°Inventar ¨¦s sempre canviar, per¨° canviar no ¨¦s necess¨¤riament inventar ni millorar¡±. ¡°Parlant de color, davant del dubte: marr¨®¡±. O la que utilitzava per donar les gr¨¤cies, que ara li donem a ell: ¡°M'alegro que ho pensis i t'agraeixo que m'ho diguis¡±. Descansi en pau.