A veure qu¨¨ s¡¯hi pot fer

El t¨ªtol no ¨¦s meu sin¨® de l¡¯espl¨¨ndid llibre de Lorrie Moore (versi¨® castellana a Eterna Cadencia, traducci¨® de Cecilia Pav¨®n) que recull una mostra dels seus assajos, ressenyes i cr¨°niques. Al seu torn, tampoc no ¨¦s exactament seu sin¨® de Robert Silvers, l¡¯editor de la revista The New York Review of Books, que li va publicar uns quants d¡¯aquests escrits entretinguts i perspica?os. Li demanava que consider¨¦s escriure sobre algun llibre, li preguntava pels seus interessos i li demanava si podia donar un cop d¡¯ull a aix¨° o all¨° altre. ¡°A veure qu¨¨ s¡¯hi pot fer¡±, conclo?a cada vegada.

Em ve al cap i m¡¯ajuda per dues raons. La primera ¨¦s que, tot i el temor de no saber qu¨¨ m¨¦s de rellevant es pot dir sobre el moment actual, alguna cosa caldr¨¤ continuar escrivint sobre l¡¯assumpte en aquest espai com¨², i immediat, entre escriptura i lectura que ¨¦s un diari. La segona ra¨®, i la m¨¦s potent, ¨¦s que aquest llibre de la novel¡¤lista Lorrie Moore posada a comentarista i cronista ens recorda, com tota obra de cultura, que es tracta d¡¯aix¨° precisament, de veure qu¨¨ s¡¯hi pot fer. Mentre esperem vacunes i m¨¦s just¨ªcia social, el tema ara mateix potser ¨¦s aquest: toc de queda o cultura. Seguint Moore i el seu potent humor: ¡°Quan sigui possible una s¡¯ha de donar ¨¤nims¡±. I aquest llibre en dona.

Toc de queda, declarat, mentre escric, a Fran?a, B¨¨lgica i Eslov¨¨nia (de moment) i a la Gran Bretanya sense declarar (de moment). ?s una llengua de guerra posada al dia. En la primera onada ten¨ªem expressions guerreres diverses ¨C¡°el virus ¨¦s una guerra¡±¨C que s¡¯han anat modulant de manera subtil. Ja no les sents ni les llegeixes. A mesura que la fortalesa o no del sistema sanitari ha deixat d¡¯estar a primera l¨ªnia informativa, tot i les protestes dels seus professionals i de la crisi evident, ja no parlem de ¡°guerra¡±. Potser perqu¨¨, si era una ¡°guerra¡±, calia ¡°armar¡± els combatents. I aix¨° no es pot dir que s¡¯hagi fet en la mesura necess¨¤ria. Potser perqu¨¨, si era una ¡°guerra¡±, la renda m¨ªnima universal per aguantar-la en la ¡°rereguarda¡± ja hauria de ser un fet, i no ho ¨¦s. Hem deixat de parlar de ¡°guerra¡± i prou. Ara parlem de ¡°toc de queda¡±.

?s una manera d¡¯indicar que, quan sigui que aix¨° deixi de ser com ¨¦s ara, el que ens espera ¨¦s una postguerra. L¡¯enorme dificultat de les postguerres. M¡¯avan?o al que sigui per proposar, doncs, celebrar la cultura.

Celebrar-la a tot arreu, no es pot dir d¡¯una altra manera: a qualsevol lloc. No s¡¯hi val continuar proferint que la cultura ¨Cles obres de la cultura¡ª s¨®n per als pocs que en poden gaudir: per casta uns, per educaci¨® uns altres, per devoci¨® la majoria. Tampoc s¡¯hi val tra?ar una frontera m¨¦s gran entre cultura popular i aristocr¨¤cia cultural. Ho admetem o no, per a la majoria de les persones que ens ho passem b¨¦ amb una obra de cultura, incloent-hi l¡¯artesania, el disseny o les s¨¨ries, la cultura ¨¦s una, la dels seus creadors, que ajuden a tirar endavant (com ara). I ens descobreixen la bellesa i veritat, que no sempre s¨®n f¨¤cils de veure i assumir, ja que la bellesa i la veritat poden ser molt fosques.

Diumenge, al cap d¡¯una hora d¡¯obrir taquilla, CaixaForum avisava que fins a dues hores m¨¦s tard no hi hauria m¨¦s entrades: totes venudes. Hi ha reducci¨® d¡¯aforament a les sales, ¨¦s clar, ¨¦s la gran ra¨®. Per¨° tamb¨¦, i pot ser que encara m¨¦s, hi ha ganes de veure aquells grans i magn¨ªfics quadres que han arribat del Prado per recordar-nos els mites que, en siguem m¨¦s o menys conscients, continuen sustentant les nostres societats. Perqu¨¨ necessitem creure que som encara una societat, amb criteris b¨¤sics compartits. I quan l¡¯Estat no pot garantir la salut (i a sobre els seus governs es barallen a matar), alguna cosa profunda es tor?a en el col¡¤lectiu.

Cultivar les il¡¤lusions, recomanava amb fervor en els seus ¨²ltims anys el dissenyador itali¨¤ Enzo Mari, mort aquesta setmana als 88 anys. Parlava al final d¡¯una vida de creaci¨® d¡¯objectes i dissenys, que va comen?ar col¡¤laborant amb un altre dels grans del disseny, Bruno Munari, i el seu trencaclosques per a nens. Autodidacta en tants aspectes, dissenyador que projectava els objectes en el mateix moment de fer-los, Mari deia que tot ho havia apr¨¨s de les criatures, observant-les, i que si fos per ell qualsevol criatura de dos anys tindria el Nobel, per la seva inventiva i capacitat d'autoaprenentatge.

A totes les cases, on ara hem de passar tantes hores, en males condicions i en poc espai alguns de nosaltres i els nostres ve?ns, evitar el que atempta contra l¡¯¨¤nim ¨¦s la proposta. A veure qu¨¨ s¡¯hi pot fer.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural