Directe a la mand¨ªbula a l¡¯escenari

El nord-americ¨¤ Jack Johnson, el gegant de Galveston, fill d'esclaus alliberats de Carolina del Nord (el seu pare va ser soldat a la Guerra Civil), ¨¦s un dels grans boxejadors de la hist¨°ria. Va ser el primer campi¨® mundial dels pesos pesants negre despr¨¦s de derrotar el 1908 Tommy Burns (el primer blanc que va acceptar combatre amb un negre) i va haver d'afrontar l'odi racial d'una societat segregacionista que no va suportar el seu ¨¨xit.

El 1910 va v¨¨ncer a Reno per KO en el 15¨¨ assalt, d'un notable jab, ¡°la gran esperan?a blanca¡±, James Jeffries (cosa que va provocar aldarulls a tot el pa¨ªs), en el que havia estat anunciat com ¡°el combat del segle¡±. El 1913, quan era a la c¨²spide de la seva fama esportiva, va ser detingut per creuar una frontera estatal amb una dona ¡°amb prop¨°sits immorals¡±. Tant li feia que aquesta dona fos la seva esposa, Lucille Cameron; encara pitjor: era una noia de 18 anys i era blanca! (tamb¨¦ ho van ser dues altres dones del boxejador). Condemnat a un any de pres¨® en un centre penitenciari federal, Johnson va fugir dels EUA a Europa. Va anar a parar a Barcelona per passar-hi uns dies, i s'hi va quedar tres anys.

Ara, una autora i directora negra, Denise Duncan, costa-riquenya establerta a Catalunya, ha escrit i porta a escena ella mateixa una obra sobre Johnson i la seva estada a la ciutat. El gran combat del segle (en traducci¨® catalana de Marc Rosich, a Madrid s'oferir¨¤ la versi¨® original en castell¨¤) es pot veure fins al 22 de novembre a la Sala Beckett (en la qual Duncan ¨¦s dramaturga resident aquest any), que ha produ?t el muntatge juntament amb el festival Grec, el Centre Dram¨¤tic Nacional i el Teatre Principal de Mallorca. A Johnson l'encarna amb enorme (i valgui la paraula vist el seu impressionant f¨ªsic) afinitat l'actor mallorqu¨ª negre Armando Buika, que a m¨¦s ha estat boxejador. Cal assenyalar que el segon nom de l'int¨¨rpret ¨¦s Balboa. Precisament Sylvester Stallone va sol¡¤licitar i va aconseguir del president Trump que es perdon¨¦s p¨°stumament Johnson el 2018.

L'obra de Duncan barreja els records de ring del campi¨® amb les seves freq¨¹ents visites als cabarets del Paral¡¤lel barcelon¨ª. D'aquesta manera, l'espectacle combina el combat box¨ªstic amb n¨²meros musicals. A Buika li dona la r¨¨plica (amb molt de valor al quadril¨¤ter) Alex Brendem¨¹hl com a Jeffries. Protagonitzen el muntatge, d'1 hora i 45 minuts, tamb¨¦ tres actrius, que organitzen el relat: Queralt Albinyana, Yolanda Sikara i Andrea Ros (que el 2018 va iniciar amb la seva den¨²ncia de Llu¨ªs Pasqual els esdeveniments que van portar a la dimissi¨® del director del Lliure).

¡°?s una obra amb salts temporals i una multiplicitat de llenguatges en la qual hi ha de tot, boxa, cabaret, can?ons, es parla de coses serioses per¨° el p¨²blic tamb¨¦ riu molt¡±, explica l'autora, que subratlla que la diversitat i la discriminaci¨® racial no s¨®n en absolut els ¨²nics temes de la pe?a, que tracta sobretot de la necessitat de reconeixement de les persones i de la relativitat de l'¨¨xit i el frac¨¤s. Duncan afegeix que l'argument, amb diferents capes, com una ceba, inclou sorpreses i girs inesperats sobre la identitat i el g¨¨nere. La m¨²sica, amb temes de jazz i blues de l'¨¨poca, juga un paper destacat en l'espectacle.

La dramaturga explica que es va interessar per la hist¨°ria de Johnson en llegir casualment El combate del siglo (Gallo Nero, 2011), la cr¨°nica de Jack London de la baralla amb Jeffries, un llibre en el qual, afirma, va descobrir de passada el racisme de l'autor de La crida del bosc. L'autora, en tot cas, no era aliena ni molt menys al m¨®n de la boxa. ¡°Confesso haver-ne estat molt fan d'adolescent, m'encantava Tyson i fins i tot vaig veure en directe a la tele amb 13 anys, amagada, el combat en qu¨¨ li va arrencar l'orella a Holyfield¡±.

Duncan, que ha trobat inspiraci¨® tamb¨¦ per a la seva obra en Del boxeo, de Joyce Carol Oates (De Bolsillo, 2012), diu que li va impactar imaginar l'estampa de Johnson, enorme i muscul¨®s, vestit de blanc i amb pells i joies passejant per la Rambla abans de la Primera Guerra Mundial. ¡°Es va instal¡¤lar en un gran pis de propietat al carrer de Mallorca, amb servei; cada dia anava a un cabaret diferent, era un personatge cridaner a qui li agradaven les dones, la roba cara, els cotxes de luxe, i alhora llegia i recitava Shakespeare i tocava instruments de m¨²sica. Aqu¨ª a Barcelona s'hi sentia a gust, la gent el veia amb curiositat, per¨° no se'l perseguia ni discriminava. Era una mica el rei del mambo¡±. Johnson va arribar a fer vodevil, la qual cosa resulta curi¨®s despr¨¦s d'una carrera de 73 vict¨°ries, 40 per KO (13 derrotes).

Buika explica que el seu personatge busca al ring el reconeixement que no troba en la vida. ¡°L'interpreto sense jutjar-lo, ficant-me en la seva pell; si hi ha alguna cosa que ¨¦s, ¨¦s vulnerable. Et queden estelles seves despr¨¦s¡±. Assenyala que l'experi¨¨ncia com a boxador l'ha ajudat molt. Assegura que en escena amb Brendem¨¹hl ¡°ens peguem de deb¨°¡±, una cosa que Duncan matisa: ¡°S¨®n cops no complets, al 70%, si no serien incapa?os de fer la funci¨® l'endem¨¤¡±. No obstant aix¨°, Brendem¨¹hl afirma mig de broma: ¡°Jo surto masegat¡±. Afegeix que el que fan ¨¦s una reconstrucci¨® del que ¨¦s un combat, diferents fases, pinzellades. ¡°Ell boxeja, jo faig el que puc¡±, sintetitza amb humor. El muntatge ha comptat amb un assessor de boxa, Xavier Machete Flotats (!). ¡°Em deia en els entrenaments: ¡®Gaudeix del dolor¡¯¡±, apunta Brendem¨¹hl. ¡°Cada dia abans de la funci¨® ens peguem una mica i l'Armando em va ensenyant t¨¨cnica i com guanyar fons, perqu¨¨ ¨¦s una com¨¨dia molt trepidant, cal estar al 100%, no pots fer ni una pausa, aix¨° no ¨¦s Pinter¡±. Buika ha rebaixat 12 quilos, Brendem¨¹hl, 7. ¡°Est¨¤ b¨¦ una obra en la qual s¨®n els homes els que parlen de perdre quilos¡±, ironitza Duncan.

De tornada als EUA, Johnson va morir en un accident de tr¨¤nsit el 1946 quan sortia d'una cafeteria de Raleigh, Carolina del Nord, on s'havien negat a servir-lo per ser negre.