La vistositat de l¡¯acci¨® pura

El pr¨ªncep Felix von Lichnowsy, que com altres arist¨°crates i militars prussians va venir a Espanya per afegir-se a la defensa que els carlins feien del tron i l¡¯altar, dif¨ªcilment hauria pogut imaginar que gr¨¤cies a les seves aventures ver¨ªdiques a la primera guerra carlina acabaria ocupant un lloc d¡¯honor a la hist¨°ria de la literatura catalana. A Les hist¨°ries naturals, Joan Perucho el converteix en un emblema humor¨ªstic de l¡¯absurd, perseguint en va l¡¯escamot de liberals que travessen impunement un territori enemic. A Els estranys, Ra¨¹l Garrigasait, a banda de prendre¡¯l com a model inspirador del protagonista, l¡¯agafa com a agent provocador de la novel¡¤la.

Ara, a La Companyia N¨°rdica, Albert Villar¨® (la Seu d¡¯Urgell, 1964) torna a recuperar aquest arist¨°crata prussi¨¤ per retre homenatge als seus precursors: Ulrich von Wilamovitz, el militar prussi¨¤ que protagonitza la novel¡¤la, i que ¨¦s un bot¨¤nic com el protagonista de Les hist¨°ries naturals, allistat a les forces despr¨¦s d¡¯haver-se batut en duel a causa d¡¯una trifulga sentimental, coneix el pr¨ªncep a Solsona ¡ªi tamb¨¦ un canonge anomenat Garrigasait¡ª, localitat on se situa Els estranys. Un palimpsest, diu l¡¯arxiver que localitza el dietari escrit pel protagonista, ¡°¨¦s un pergam¨ª on s¡¯ha esborrat un text per escriure¡¯n un de radicalment nou a sobre¡±: La Companyia N¨°rdica ¨¦s un palimpsest perqu¨¨ Villar¨® reescriu les ficcions de Perucho i Garrigasait, sense perdre de vista, per¨°, els motius que han anat caracteritzant la seva obra fins ara.

Tot el que es pugui situar al marge del suspens i la intriga no sembla que interessi gaire a la pr¨¤ctica de la novel¡¤la que realitza Villar¨®, com si l¡¯objectiu primordial fos entretenir i sorprendre el lector ¡ªi convertir-lo en un addicte, en un consumidor pertina? de ficcions¡ª amb un desplegament narratiu que el fes demanar m¨¦s, sempre m¨¦s perip¨¨cies argumentals, a la manera de les s¨¨ries televisives. Com passava a Els ambaixadors i a La B¨ªblia andorrana, el que s¡¯imposa des del primer moment a La Companyia N¨°rdica ¨¦s la continu?tat de l¡¯aventura, la tensi¨® permanent de la trama, la velocitat de cada episodi: un dia, un escamot de soldats desapareix en plena fugida, com si un llamp els hagu¨¦s fos, i pocs dies despr¨¦s, v¨ªctimes d¡¯una viol¨¨ncia extrema, apareixen morts els soldats que custodien el correu de Talarn. L¡¯atmosfera ir¨°nica de Les hist¨°ries naturals ¡ªuna mena desconeguda de vampir atacava i atemoria la poblaci¨® de Pratdip¡ª aqu¨ª s¡¯enrareix i assembla m¨¦s a la que planejava en un western de terror com el que va filmar S. Craig Zahler a Bone Tomahawk, i el lector que accepta el disseny del joc, la vistositat de l¡¯acci¨® pura, les regles de la s¨¨rie B, pot esgarrifar-se de broma amb els episodis delirants que Villar¨® tra?a amb una m¨¤ molt segura, i divertir-se tant com ell es deu haver divertit calculant meticulosament els passos exactes del relat. Aix¨ª, La Companyia N¨°rdica ¨¦s una novel¡¤la d¡¯aventures i de misteri que no decebr¨¤ els partidaris de l¡¯aventura i el misteri com a mat¨¨ria liter¨¤ria.

Tamb¨¦ pot passar que el lector que no es conformi amb la reducci¨® al m¨ªnim de la gr¨¤cia verbal, el lector que cregui que les hist¨°ries narratives explicades amb imatges no s¨®n el m¨¦s important d¡¯una novel¡¤la, el lector que experimenti alguna mena d¡¯inter¨¨s cap a l¡¯equilibri i les relacions que mantenen les paraules a cada p¨¤gina, els lectors que busquen que la lectura li trasbalsi o transformi la seva consci¨¨ncia com a lectors, surtin de La Companyia N¨°rdica una mica decebuts perqu¨¨ el cam¨ª de Villar¨® no coincideix amb el seu.