Una ¡®Odissea¡¯ en prosa

L¡¯Odissea ¡ªescrita potser per un sol autor a l¡¯¨¨poca arcaica grega, cap al segle VIII abans d¡¯Herodes el Gran, potser per una colla d¡¯autors i pels rapsodes que la recitaven, tot plegat sintetitzat per Pis¨ªstrat i els pisistr¨¤tides al segle VI, donant forma al llarg poema ¨¨pic que coneixem ara¡ª ¨¦s una epopeia que narra les desventures d¡¯Odisseu, Ulisses segons la primera traducci¨® llatina, despr¨¦s del final de la guerra de Troia, que ¨¦s la primera mat¨¨ria de l¡¯altre gran poema hom¨¨ric, La Il¨ªada. Ulisses hi ¨¦s enviat pel dest¨ª, al final de la contesa, no al seu regne, ?taca, sin¨® a fer un grand tour inesperat, mogut per la voluntat dels d¨¦us, que acaben deixant-lo a cura de la nimfa Calipso en una illa anomenada Og¨ªgia, que cal situar a la vora de les columnes d¡¯H¨¨rcules ¡ªl¨ªmit dels vagareigs mar¨ªtims per part dels grecs¡ª, potser en una illa atl¨¤ntica tan inventada com la de Jacint Verdaguer, carregada de tradici¨® plat¨°nica.

Els m¨¦s agosarats i tena?os han estudiat grec cl¨¤ssic per llegir l¡¯Odissea; per¨° si tenim present que despr¨¦s de l¡¯escissi¨® de l¡¯Imperi rom¨¤ en dues grans zones ¡ªla de Roma i la de Bizanci¡ª, el grec va desapar¨¨ixer de les terres occidentals d¡¯Europa, i que nom¨¦s va retornar arran del concili de Flor¨¨ncia (1431-1445) i de les visites a les capitals it¨¤liques dels savis bizantins que no van trobar-se a gust sota la sobirania musulmana, i si encara tenim present que la llengua grega, des de llavors, nom¨¦s ha estat conreada pels erudits humanistes i pels estudiants de lleng¨¹es cl¨¤ssiques a la universitat, llavors hem d¡¯entendre que, des de fa segles, hagin proliferat les traduccions a lleng¨¹es modernes d¡¯aquella extensa i meravellosa epopeia d¡¯Homer, quasi tan admirable com La Il¨ªada.

El millor que es pot fer amb un poema, del g¨¨nere que sigui, ¨¦s ordir tot el possible per vessar-lo en vers: en el nostre cas d¡¯avui, en hex¨¤metres dact¨ªlics, cosa dif¨ªcil, i si aix¨° ¨¦s tan dif¨ªcil, en alexandrins, com han fet els francesos, o en versos decasil¡¤l¨¤bics de rima apariada. Hi ha dues traduccions modernes que conv¨¦ destacar puix que ens trobem a Catalunya i al continent: l¡¯anglesa d¡¯Alexander Pope i la catalana de Carles Riba, molt posterior i m¨¦s merit¨°ria que la de l¡¯angl¨¨s. Per¨° la de Pope t¨¦ un gran defecte: est¨¤ en vers, s¨ª, per¨° significa una lectura molt esbiaixada, per neocl¨¤ssica, de l¡¯original d¡¯Homer; i la de Riba t¨¦ un altre defecte: est¨¤ escrita en un catal¨¤ que no s¡¯ha parlat mai de la vida: per exemple, en la trobada entre Ulisses i Nausica ¡ªtamb¨¦ remodelada per Joan Maragall¡ª: ¡°Jo te¡¯m flecto, regina: ?ets dea o b¨¦ moridora?¡±, que vol dir: ¡°Reina, t¡¯imploro: ets una deessa o un ¨¦sser mortal?¡±. Molta gent nom¨¦s ha ent¨¨s: ¡°Jo¡±.

Com que aquests problemes han estat constants en moltes versions dels poemes hom¨¨rics, hi ha hagut desenes de traductors, pertot, que o b¨¦ han fet servir una llengua vulgar m¨¦s actualitzada, preterint el metre i el ritme si calia, o b¨¦ han tradu?t el poema ¡ªdavant les enormes dificultats de transformar una m¨¨trica quantitativa en una m¨¨trica accentual¡ª en prosa. Aix¨ª ho ha fet, per exemple, el nostre Joan Alberich, que va fer una de les millors i m¨¦s comprensibles versions de l¡¯Odissea en catal¨¤, per a universal gaudi i coneixen?a de la ciutadania.

A Anglaterra, la traducci¨® de Pope va conservar una certa hegemonia fins al XIX, quan els anglesos ja no solament no coneixien el grec, sin¨® tampoc l¡¯angl¨¨s que va fer servir l¡¯autor neocl¨¤ssic. De manera que, no per casualitat, Samuel Butler (1835-1902) va fer una nova traducci¨® anglesa de l¡¯Odissea, que ¨¦s la que ara presenta l¡¯editorial Blackie Books, tradu?da al seu torn al castell¨¤: Homero, Odisea, traducci¨® de Miguel Temprano (Barcelona, 2020).

?s una retraducci¨® que es llegeix molt a gust, m¨¦s i tot que l¡¯altra famosa traducci¨® castellana en prosa, la de Llu¨ªs Segal¨¤, que va morir a causa del bombardeig del Coliseum, a la Gran Via. L¡¯edici¨® no deixa de ser extravagant, perqu¨¨, com que Butler era del parer que l¡¯Odissea l¡¯havia escrit una dona (tesi pol¨ªticament correcta, per¨° abusiva des del punt de vista de la hist¨°ria de la dona i de la ci¨¨ncia de la filologia), els editors afegeixen, al final del text d¡¯Homer, un poema molt bo de Dorothy Parker, passatges d¡¯una narraci¨® molt ximple de Margaret Atwood (La Penelop¨ªada), un poema d¡¯actualitat, sempre referent a Odisseu, molt dolent, de Nick Cave & The Bad Sees, una narraci¨® de joguina d¡¯Augusto Monterroso, i, per fi, una bona pe?a, almenys ben mesurada, de Javier Krahe. No calia posar res de tot aix¨° en aquesta edici¨®: en tot cas, s¡¯hauria pogut apel¡¤lar a poemes bon¨ªssims sobre el tema hom¨¨ric, com ara els de Kavafis (?taca) o de Joseph Brodsky (Ulisses a Tel¨¨mac). El que s¡¯aguanta sol, en aquest llibre, ¨¦s la versi¨® de Butler ¡ªencara que sigui una mica lliure i ometi molts dels ep¨ªtets iteratius que la fan tan deliciosa; per exemple, en refer¨¨ncia a Nausica, ¡°la de bra?os nevats¡±, ¡°la de c¨¢ndidos brazos¡±¡ª i la traducci¨® al castell¨¤ de Temprano.