L¡¯AMB proposa que els vehicles amb etiqueta groga no puguin entrar a Barcelona el 2022

La zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona veta des de comen?aments d'aquest any els cotxes i motos m¨¦s contaminants, els que no tenen etiqueta ambiental de la Direcci¨® General de Tr¨¤nsit (DGT). Per anar un pas m¨¦s enll¨¤ en la lluita contra la contaminaci¨®, l'?rea Metropolitana de Barcelona (AMB), proposa en el pla de mobilitat aprovat aquest dimarts que a partir del 2022 tampoc puguin entrar a la capital els vehicles que tenen etiqueta groga.

Aquest distintiu, que classifica els vehicles en funci¨® de les seves emissions, inclou els turismes i furgonetes di¨¨sel matriculats des del gener del 2006 amb les normes Euro 4 i 5, considerats contaminants per l'¨²s d'aquest combustible. El nou veto no afectaria els cotxes i motos dels ve?ns residents a la ciutat.

El vicepresident de Mobilitat de l'AMB, Antoni Poveda, ent¨¦n que seria senzill aplicar aquesta nova restricci¨® mentre no es pren la decisi¨® sobre la creaci¨® d'un peatge de congesti¨®. Una idea per la qual l'organisme aposta ¨¦s reconvertir els actuals peatges als accessos a Barcelona quan finalitzin les concessions vigents en els propers mesos. ¡°El peatge no resoldr¨¤ el problema que tenim, no es far¨¤ en els propers tres anys i tapa tots els debats. Mentrestant, podr¨ªem engegar altres actuacions¡±, ha afirmat.

El Pla Metropolit¨¤ de Mobilitat Urbana 2019-2024, aprovat amb els vots a favor de tots els grups i l'abstenci¨® de Ciutadans i Barcelona pel Canvi, tamb¨¦ preveu desplegar noves zones de baixes emissions als municipis metropolitans. Ara, de 36 municipis, nom¨¦s Barcelona i els quatre del seu entorn veten la circulaci¨® dels cotxes m¨¦s contaminants. I nom¨¦s dos m¨¦s tenen previstes ZBE, Sant Cugat i Sant Joan Desp¨ª.

El pla preveu 120 mesures que busquen aconseguir una mobilitat m¨¦s saludable, sostenible, eficient, equitativa i en la qual el sector p¨²blic tingui un paper important. L'objectiu final ¨¦s ambici¨®s: reduir a la meitat la poblaci¨® exposada a una contaminaci¨® superior a la que fixa la Uni¨® Europea. A m¨¦s, preveu reduir un 5% les emissions de CO₂ derivades de la mobilitat o que el percentatge de despla?aments amb cotxe privat en un dia laborable passi del 30% al 27%. No obstant aix¨°, la immensa majoria d'accions no depenen de l'AMB, sin¨® que han d'executar-les els ajuntaments o b¨¦ altres administracions, com la Generalitat o el Govern espanyol.

Entre les actuacions que depenen nom¨¦s de l'organisme metropolit¨¤ figuren la renovaci¨® de la flota d'autobusos, incrementar la xarxa de carrils bici, fomentar la ciclolog¨ªstica per al lliurament d'¨²ltima milla de mercaderies, o impulsar la construcci¨® d'aparcaments al costat de les estacions de tren, assenyala Poveda.

L'estret marge d'actuaci¨® de l'AMB s'observa en mirar el pressupost del pla. El seu cost a sis anys vista, sense infraestructures, ¨¦s de 1.350 milions, dels quals l'organisme aportaria el 27%. El cost del pla amb infraestructures frega els 10.300 milions, dels quals l'AMB nom¨¦s aportaria el 4%.

Aix¨° s'explica perqu¨¨ el pla preveu el desenvolupament de carrils exclusius per a busos o cotxes amb m¨¦s de dos ocupants, a la xarxa vi¨¤ria i ferrovi¨¤ria de persones i mercaderies o a la programaci¨® i gesti¨® del tr¨¤nsit.