¡®Mood Z¡¯, p¨ªndoles de modernor

Amb el nom gen¨¨ric de Mood Z, TV3 vol incrementar la seva oferta directa per a les xarxes socials, perseguint una audi¨¨ncia que ja no mira la programaci¨® convencional. O, en tot cas, no ho fa sotmetent-se a l¡¯horari de la graella ni barallant-se pel telecomandament del menjador de casa. Llevat d¡¯algun espai d¡¯entrevista que ronda el quart d¡¯hora, s¨®n p¨ªndoles d¡¯un m¨¤xim de dos-tres minuts, procurant no fatigar el destinatari, que, segons les explicacions de l¡¯espai al seu web, pertany a la generaci¨® Z (els nascuts entre 1994 i 2010). Una generaci¨® que, segons la Viquip¨¨dia, s¨®n nadius digitals que s¡¯entenen molt b¨¦ amb les noves tecnologies, per¨° que no acostumen a mantenir l¡¯atenci¨® durant per¨ªodes de temps prolongats.

Aquests estereotips sempre m¡¯han semblat sospitosos, perqu¨¨ haver nascut un any o l¡¯altre no ¨¦s l¡¯¨²nic factor que defineix una personalitat. Hi ha joves, no hi ha jovent, va dir alg¨². ?s clar que aix¨° poden ser reflexions tronades d¡¯un ¡ªseguint l¡¯encasellament de moda¡ª boomer (els nascuts entre 1946 i 1964) a qui se li discutir¨¤, per q¨¹estions d¡¯edat, que hi digui la seva sobre uns programets que no estan fets pensant en ell.

No ¨¦s la primera vegada que TV3 se¡¯n va a les xarxes. Ho va fer sense ¨¨xit, per exemple, amb Poliamor, i ara torna a provar-ho amb concursos musicals, bricolatge humor¨ªstic, cr¨°niques de la modernitat... Mood Z t¨¦ la pretensi¨® de trencar amb els convencionalismes i allunyar-se dels plat¨®s ¡°per crear una finestra on els joves es puguin sentir identificats¡±. Aquests miniprogrames es pengen a YouTube, Instagram i TikTok, per¨° les peces es poden repescar al web de TV3. Hi ha un repertori for?a extens de tem¨¤tiques i propostes: agenda cultural, comentari d¡¯actualitat, m¨¤gia, cuina, una prova... Els seus presentadors s¨®n, ¨¦s clar, gent jove amb un passat, la majoria discret, a les xarxes.

En molts casos, la brevetat de la p¨ªndola nom¨¦s s¡¯explica perqu¨¨ resulta aconsellable ser-ho a les plataformes digitals. L¡¯¨²nic espai que treu profit de no arribar al minut ¨¦s un de cuina, on Carla Junyent, estudiant a Brussel¡¤les, explica les receptes que es fa a casa. Cuina velo? i barata. Res a veure amb el pil¨® de cassoles, condiments i temps que hi posen els cuiners televisius. No s¨¦ si hi ha la intenci¨®, per¨° ¨¦s una saludable ironia sobre la gastronomia televisiva.

Algun espai juga amb un m¨ªnim adob visual, per¨° la majoria s¨®n d¡¯una simplicitat sobtant. Mentre uns adopten un to col¡¤loquial, sense voler ser un youtuber post¨ªs, d¡¯altres mostren un incomprensible afany per semblar joves (si per aix¨° s¡¯ent¨¦n una gesticulaci¨® desmanegada i una alegria fabricada)... quan ja ho s¨®n.

La majoria s¨®n pastilles crues d¡¯opini¨® (Revolucion¨¤ries t¨¦ l¡¯encant de ser un pamflet sense simulacres) i la guia medi¨¤tica resulta casolana (amb moltes recomanacions de TV3 o d¡¯amics de la casa). Alguns, com un de formaci¨® sexual, mimetitzen la serietat d¡¯un consultori audiovisual.

Parlant d¡¯espais que lamentablement s¡¯assemblen als pitjors invents que la gent gran fa a la televisi¨®, hi ha T¡¯hi atreveixes, un concurs on es proposa a joves captats al carrer superar, per un m¨¤xim de 50 euros, una prova com ara rapar-se el cap, o trucar a la mare per dir-li que ella, la filla, s¡¯ha quedat embarassada d¡¯un divorciat amb fills. Fa flaire de tronat. Una mostra que no n¡¯hi ha prou amb ser jove i digital per ser de veritat modern. Estan segurs que aix¨° ha d¡¯agradar als zeta?