Creients i descreguts

Amb un t¨ªtol que anuncia que la seva exposici¨® tractar¨¤ sobre l¡¯experi¨¨ncia sensorial, Mabel Palac¨ªn (1965) es podria presentar a si mateixa com una cr¨ªtica-te¨°rica de la fenomenologia abans que com a artista pl¨¤stica. La seva proposta a ?ngels Barcelona ¨¦s un embull massa ret¨°ric per provocar una fru?ci¨® m¨ªnima al visitant (amb sort, una classe de filosofia per a l¡¯estudiant novell). Paisatge interior amb marina tracta sobre la visualitat i corporalitat de l¡¯espectador com a agent/actor de l¡¯obra (o del seu efecte, el simulacre), i arrenca d¡¯una imatge constru?da (una postimatge) on veiem el sal¨® d¡¯una casa al centre del qual hi ha una llar de foc, a un costat un tamboret de color blau, i a l¡¯altre, dislocant el punt de fuga, un cargol gegant. A dalt, a la paret, el quadre d¡¯una marina.

El proc¨¦s perceptiu que proposa l¡¯artista ¨¦s el seg¨¹ent: el p¨²blic entra a la galeria i ¨¦s convidat a mirar per un forat a la paret. El que veu ¨¦s el sal¨® descrit anteriorment, on tres dones, cadascuna per separat, parlen sobre les experi¨¨ncies que els han explicat persones an¨°nimes. Hi ha altres elements distribu?ts per la sala: uns altaveus a terra, diverses fotografies ¡ªcada una m¨¦s anodina que l¡¯anterior¡ª i la maqueta de l¡¯interior d¡¯un teatre que incorpora un v¨ªdeo i un visor. Si parl¨¦ssim del concepte de les capses xineses, la matriu del model dominant de l¡¯experi¨¨ncia seria l¡¯espai de la galeria, a la qual se sotmeten altres ordres, com ara el temporal i el sonor, cadascun exterior a l¡¯altre. Es produeix una dislocaci¨®: la durada no s¡¯assimila mai a l¡¯espai, l¡¯estrat ¨°ptic ¨²ltim (el sal¨® de la xemeneia) es desdobla (la maqueta), i la visi¨® es denigra. El visitant, que ¨¦s qui ha de completar l¡¯obra, acaba desorientat, esborrat. La proposta de Palac¨ªn no arriba a involucrar-nos mai, la formalitzaci¨® ¨¦s fallida. Avorreix. Aquesta ¨¦s una de les raons per les quals en l¡¯art contemporani, que dit sigui de passada no havia atret mai tant les masses, s¨®n m¨¦s els descreguts que els creients.

Tot el contrari de l¡¯exposici¨® de Rosa Amor¨®s (1945). El seu ¨²ltim treball a Estrany & De la Mota ¨¦s v¨ªvid i cru, t¨¦ llum tot i que sorgeixi de l¡¯ocult, ja que est¨¤ constru?t amb les escultures, m¨¤scares, pedres i figures que arrenca de la intimitat del seu domicili i del taller. La seva obra ¨¦s un vaiv¨¦ i una p¨¨rdua de mirades pr¨°pies i alienes, dels quals resulta una gran prestatgeria plena d¡¯objectes que travessa la sala en diagonal. Aqu¨ª s¨ª que hi ha consci¨¨ncia perceptiva, gr¨¤cies al fet que aquesta escultora de terracotes tria la hist¨°ria per parlar de si mateixa com a artista i col¡¤leccionista.

El concepte Pathosformeln, o forma emotiva de les imatges, que va encunyar Aby Warburg (inventor del museu virtual), ¨¦s el que fa servir l¡¯artista per articular el seu atles amb elements dispars: unes colpidores i bell¨ªssimes m¨¤scares de l¡¯Him¨¤laia, figures antropom¨°rfiques i objectes africans, americans i hind¨²s que va anar atresorant durant anys amb la seva parella, l¡¯editor Gustavo Gili. El p¨²blic de la galeria construir¨¤ vincles entre elles, les relacionar¨¤ tamb¨¦ amb experi¨¨ncies pr¨°pies o b¨¦ amb els cicles de la vida, el pensament m¨¤gic, els rituals o l¡¯astronomia. Un luxe.

De nou sobre la percepci¨® i tamb¨¦ sobre la capacitat de revisar estereotips i alterar les moltes formes de dominaci¨® cap a les dones, parlen les obres de N¨²ria G¨¹ell, Maria Maria Acha-Kutscher i Margaret Harrison a la galeria ADN, cadascuna amb la seva metodologia particular que la fa molt reconeixible: l¡¯activisme i l¡¯an¨¤lisi textual, el c¨°mic i la fotografia manipulada. Una exposici¨® per a les molt creients.