Nom¨¦s un minut

El virus pot amb tot. El seu combat contra la humanitat ens t¨¦ tan pendents i sabem que la nostra defensa ¨¦s tan minsa que amb prou feines gaudim de treves per fixar-nos en altres circumst¨¤ncies que continuen definint les nostres vides. I quan ho fem, tot ens sembla menor. An¨¨cdotes sense import¨¤ncia que venen a entretenir-nos, quan no a indignar-nos una mica m¨¦s si ja estem sulfurats. Ens sobren raons. Per aix¨°, algunes not¨ªcies que en un altre moment ens haguessin atret i fins i tot interessat les arxivem al calaix de sastre de la nostra mem¨°ria. Aix¨ª va passar, per exemple, amb la reuni¨® que els tres ¨²ltims presidents de la Generalitat van mantenir a Perpiny¨¤ fa tres setmanes.

El 9 d¡¯octubre va ser el dia que Felip VI va tornar a Barcelona amb molts mesos de retard. Ho va fer acompanyat de Pedro S¨¢nchez, i l¡¯excusa era la concessi¨® d¡¯uns premis econ¨°mics promoguts pel Consorci de la Zona Franca entre nous emprenedors. L¡¯acte tamb¨¦ servia per intentar enterrar la pol¨¨mica sobre la suposada dist¨¤ncia que hi ha entre la Moncloa i la Zarzuela arran de l¡¯impediment de l¡¯Executiu al cap de l¡¯Estat per presidir el lliurament dels despatxos judicials, com havia estat habitual. No fa falta recordar la baralla que es va organitzar amb el jutge Carlos Lesmes actuant com a amant of¨¨s.

?s obvi que Artur Mas va inclinar la balan?a del futur alterat de Catalunya quan el 8 de gener del 2016 va fer el pas al costat

En vista de l¡¯expectaci¨® que suposava el retorn, Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra van contraprogramar l¡¯esdeveniment amb una compareixen?a conjunta a la hist¨°rica capital del Rossell¨®. Com tres tenors de l¡¯ofensa pel seu abrupte final institucional, els expresidents van acusar el monarca de permetre i fins i tot fomentar els seus respectius destins pol¨ªtics. Tres presidents, tres represaliats, van sentenciar. I, per un moment, cadascun d¡¯ells va pretendre fer oblidar el minut que va marcar cada una de les seves vides i, de passada, les nostres. Aquell instant en qu¨¨ van poder prendre una decisi¨® contr¨¤ria a la que van escollir. El sospir durant el qual, com a Match Point de Woody Allen, ¡°la pilota s¡¯enganxa la xarxa i, per una d¨¨cima de segon, pot seguir la seva traject¨°ria o b¨¦ caure cap enrere¡±. Perqu¨¨ tots tres van disposar d¡¯aquest instant en qu¨¨ la sort va determinar el que ells segurament no pretenien. Per¨° eren all¨¤, fent de la necessitat virtut, recuperant el joc llargament estudiat i ¡°amb por de recon¨¨ixer quina part tan gran de la vida dep¨¨n de la sort. Fa por pensar que sigui tant sobre el que no tenim el control¡±, reflexiona el protagonista de la pel¡¤l¨ªcula, antic professional del tennis. O potser en aquells tres casos, s¨ª. I van errar.

En vista dels fets, ¨¦s obvi que Artur Mas va inclinar la balan?a del futur alterat de Catalunya quan el 8 de gener del 2016 va fer el pas al costat per facilitar el pacte entre Junts pel S¨ª i la CUP. Era la condici¨® dels qui desitjaven enviar-lo a la paperera de la hist¨°ria, com van fer. I el que les urnes no li van donar a l¡¯independentisme oficial es va corregir a trav¨¦s de la negociaci¨® amb el secessionisme alternatiu, com va descriure el president en funcions. Aix¨ª deixava el cam¨ª franc evitant convocar noves eleccions, com podia haver fet, i elegia Carles Puigdemont com a relleu.

El diputat i alcalde de Girona tamb¨¦ va tenir al seu abast el punt del partit el 26 d¡¯octubre del 2017. Aquell dia que arribava precedit d¡¯un fort estira-i-arronsa sobre qu¨¨ fer per evitar l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 a Catalunya com a conseq¨¹¨¨ncia del succe?t les setmanes anteriors amb l¡¯1 d¡¯octubre com a data determinant. I si durant la matinada la decisi¨® presa era convocar eleccions, la reflexi¨® i les pressions posteriors el van portar a traslladar al Parlament la resposta que encara arrosseguem avui.

El cas de Quim Torra ¨¦s la tercera evid¨¨ncia de com la pilota va caure on no tocava. I aqu¨ª segurament tamb¨¦ va participar la intransig¨¨ncia personal d¡¯un pol¨ªtic inexpert que va fer cas om¨ªs al seu entorn i als organismes propis que li van aconsellar obeir i retirar la famosa pancarta. El que es va dir p¨²blicament i privadament amb pena i ironia aquells dies sobre la tossuderia per entaular una batalla in¨²til, la propaganda posterior ho va reconvertir en una hero?citat buida, com ha demostrat la sent¨¨ncia recent. Per¨°, en qualsevol cas, el seu momentum el va situar a la foto de Perpiny¨¤.

Observant com la sort buscada els va ser atziaga a tots tres, ¨¦s f¨¤cil entendre la seva justificaci¨® i que pretenguin continuar jugant uns partits que ja s¡¯han acabat. I que instin els seus seguidors a reconfortar-los en el seu dolor i a persistir en els seus objectius, emocionalment respectables, per¨° pol¨ªticament sensibles. Exactament, i seguint el gui¨® de la pel¡¤l¨ªcula, per ¡°aprendre a amagar la teva consci¨¨ncia sota la catifa i seguir. Has de fer-ho. Si no, all¨° et supera¡±. I tot per un minut. Nom¨¦s un instant.