Enterradors en pand¨¨mia, el pitjor any de les seves vides

¡°Per treballar aqu¨ª has d¡¯estar molt ben moblat psicol¨°gicament. Hi ha enterraments molt durs. Nens, accidents, pares que deixen orfes molt petits... T¡¯has d¡¯endurir perqu¨¨ tampoc no ¨¦s just arribar a casa i descarregar amb la teva fam¨ªlia tot el que passes aqu¨ª¡±, adverteix Ram¨®n Elies. T¨¦ 51 anys i en fa 16 que treballa com a enterrador als cementiris de Barcelona. Parla poc d¡¯una ocupaci¨® per la qual els seus coneguts nom¨¦s pregunten buscant la ¡°morbositat¡±. Nom¨¦s ell, i els seus companys, saben el que va suportar ¡ªla primavera passada¡ª l¡¯¨²ltima baula de la cadena dels treballadors essencials amb l¡¯augment de la mortalitat m¨¦s greu que recorden als nou cementiris de la capital catalana.

¡°L¡¯hivern del 2002 hi va haver un pic de mortalitat i l¡¯estiu del 2005 un altre. Tots dos de pocs dies. Una cosa com la que va passar la primavera passada ¨¦s inaudita¡±, remarca Juan Manuel Aparicio, el director de serveis de Cementiris de Barcelona. ¡°A l¡¯abril hi va haver dies amb gaireb¨¦ 80 incineracions i 70 inhumacions, quan la mitjana s¨®n 26 incineracions i altres tantes inhumacions. Van ser dies molt durs, en qu¨¨ es va arribar a restringir l¡¯acc¨¦s als cementiris. Fins i tot quan permet¨ªem tres persones acompanyar uns minuts el ta¨¹t hi havia fam¨ªlies que no venien. Havien estat en contacte amb el mort. Estaven malalts o en quarantena. No es van poder acomiadar¡±, lamenta Aparicio.

¡°El pic de la pand¨¨mia va ser molt fort. No s¨¦ com ho vam fer per¨° vam treballar en un perfecte engranatge. Hi va haver enterraments durs, amb nom¨¦s tres persones que l¡¯¨²ltima vegada que van veure la seva mare, pare, germana... va ser en deixar-los a l¡¯hospital. Intentes apartar les emocions perqu¨¨, si no, sortiries molt malament d¡¯aqu¨ª¡±, lamenta Elies.

David Benavent t¨¦ 45 anys. Fa nou anys que treballa al cementiri despr¨¦s que la crisi anterior l¡¯expuls¨¦s de la seva ocupaci¨® en la construcci¨®. Benavent ¨¦s un dels operaris dels quatre crematoris, tamb¨¦ del forn port¨¤til que va llogar el Consistori en el pitjor moment de la pand¨¨mia i que continua actiu entre dos carrers de n¨ªnxols del cementiri de Montju?c. Sap perfectament quins s¨®n els temps que es necessiten per incinerar un cos i reconeix que la infraestructura va estar a punt de saturar-se durant la pand¨¨mia. L¡¯operari coneix de forma mec¨¤nica el protocol a seguir en cada incineraci¨®. Amb cada difunt arriba una documentaci¨® en qu¨¨ ¡°en les observacions¡± apareixen el motiu de la mort. La m¨¦s habitual ¨¦s la que remarca si el mort t¨¦ o no marcapassos ¡ªs¨®n aparells incompatibles amb els forns¡ª per¨° a l¡¯abril van ser centenars els ta¨¹ts que van arribar als forns acompanyats d¡¯una documentaci¨® que detallava: ¡°Infecci¨® covid¡±. El procediment que segueix Benavent sempre ¨¦s el mateix. Els forns han d¡¯arribar a una temperatura de 860 graus cent¨ªgrads i, a partir d¡¯aqu¨ª, ja pot comen?ar a incinerar. Amb cada ta¨¹t s¡¯introdueix una pedra ign¨ªfuga on apareix un n¨²mero d¡¯identificaci¨® de cada difunt. Cada cos triga m¨ªnim una hora, dep¨¨n de les caracter¨ªstiques de cada difunt, en incinerar. A partir d¡¯aqu¨ª comen?a un proc¨¦s de refredament i adequaci¨® de les cendres fins que es lliuren dins d¡¯una urna a les fam¨ªlies. ¡°El normal ¨¦s incinerar 25 cossos diaris, a la primavera vam arribar a triplicar aquest n¨²mero. Els forns van estar encesos 24 hores¡±, adverteix l¡¯operari.

El director de serveis de Cementiris de Barcelona admet: ¡°Ho vam poder fer, per¨° sabem que a partir del centenar de difunts un mateix dia ¨¦s molt dif¨ªcil de gestionar. En plena pand¨¨mia vam tenir 40 dies encesos els forns cont¨ªnuament¡±. Aparicio destaca que a Barcelona van comptar amb avantatges respecte a altres cementiris: ¡°D¡¯una banda vam tenir epis des del primer moment perqu¨¨ Montju?c va ser el cementiri a qu¨¨ es va assignar, el 2014, el protocol de morts d¡¯Ebola a Catalunya. Un protocol que mai no hav¨ªem activat per¨° gr¨¤cies al qual ten¨ªem un material que a la primavera escassejava. Tamb¨¦ vam tenir un marge de maniobra per estructurar-nos, ja que la situaci¨® no era tan greu com la de Madrid i vam poder aprendre r¨¤pid¡±. Cementeris va comprar gaireb¨¦ una vintena de carros per transportar ta¨¹ts i va aconseguir que el prove?dor d¡¯urnes no deix¨¦s de subministrar-los.

Benavent, l¡¯operari del forn, assegura que tant ell com els seus companys encara estan sorpresos del poc reconeixement de la ciutadania cap a la seva feina durant la pand¨¨mia: ¡°Ens sentim oblidats¡±. Elies comparteix el diagn¨°stic per¨° assegura que avui, a les portes d¡¯una segona onada, s¨®n molt m¨¦s savis en la seva feina i que estan preparats per afrontar ¡°el que vingui¡±.