La nova era del ¡®pulp¡¯ catal¨¤

L'any 2011, Robert Juan-Cantavella va publicar Asesino c¨®smico (Literatura Random House), novel¡¤la que podria considerar-se el m¨¦s semblant a una empremta f¨ªsica de la imparable i fruct¨ªfera metamorfosi que el pulp viuria en la d¨¨cada que llavors comen?ava. Aquella ambiciosa novel¡¤la ambientada en un lloc impossible, que contenia alhora tots els llocs que la ficci¨® popular ha inventat mai, recollia un relat escrit per a l'ocasi¨® per Curtis Garland, el llegendari Juan Gallardo, autor de centenars dels anomenats bolsilibros, un proletari de la lletra escrita, emin¨¨ncia a l'ombra del pulp espanyol.

La intenci¨® de Juan-Cantavella era la de retre homenatge a un dels seus mestres, menystingut per un sistema que espremia els autors que feien somiar amb altres mons convertint-los en austera metralla de quiosc. Aquell gest ha adquirit avui, amb el pulp convertit en laboratori d'idees i generador de formes rupturistes, una condici¨® de s¨ªmbol, com demostren les novel¡¤les de Colectivo Juan de Madre o Max Besora, convertits en l'avantguarda de la ficci¨® a Espanya. Una mena de relleu autoinvocat que, per a un segell fonamental en aquesta renovaci¨® com Aristas Mart¨ªnez, va ser possible gr¨¤cies a l'11-S.

Cisco Bellabestia i Sara Herculano, responsables d'Aristas Mart¨ªnez i editors de gaireb¨¦ qualsevol autor espanyol que ha tingut alguna cosa a veure amb l'anomenat new weird ¡ªuna avantguardista i madura variant de la vella pulp fiction¡ª, apunten que l'atemptat de les Torres Bessones va marcar un punt d'inflexi¨®. ¡°Vam llegir un article de Jordi Costa el 2010 titulat ?Apocalipsis en las librer¨ªas!, en el qual deia que la sensaci¨® era aquesta, que despr¨¦s de l'11-S tot s'hi valia, i que la literatura espanyola havia iniciat una ruptura amb la tradici¨® que comen?ava a donar els seus fruits. Aix¨ª vam decidir muntar l'editorial¡±, relaten.

Avui, deu anys despr¨¦s, no estan sols. Proliferen, especialment a Catalunya, segells dedicats per complet a una narrativa fant¨¤stica que t¨¦ m¨¦s a veure amb la retor?ada new wave brit¨¤nica dels setanta o el postmodernisme nord-americ¨¤ de finals dels seixanta que amb aquells bolsilibros ¡ªnovel¡¤les de l'oest, b¨¨l¡¤liques, espies, ci¨¨ncia-ficci¨®, aventures¡ª que Bruguera fabricava en s¨¨rie. Es diuen Mai M¨¦s, Males Herbes o Orciny Press. Totes comparteixen un peculiar ADN extensible als seus autors. ¡°?rem conscients de la tirada que tenien. ?s una q¨¹esti¨® generacional¡±, opina Ricard Planas, editor de Males Herbes.

Aquest grup d'autors i autores, en el qual tamb¨¦ figuren noms com Tamara Romero ¡ªque tendeix a autopublicar-se, per¨° va acceptar fa poc una proposta de Mai M¨¦s i acaba d'editar Dits de bruixa¡ª, havia crescut llegint ¡°sense prejudicis¡±, en opini¨® de Sergi P¨¦rez, editor de Mai M¨¦s. I estaven a punt per disparar lib¨¨rrimes obres, que, com indica Max Besora, autor de La musa fingida (Males Herbes/Orciny Press), li deuen el mateix al g¨¨nere que a lectures intel¡¤lectuals. ¡°Els postmoderns ja es van encarregar d'unir baixa i alta cultura, i van demostrar que no existia tal separaci¨®, jugant amb g¨¨neres i llenguatges¡±, assegura l'escriptor.

No ¨¦s casual que tots tinguin relaci¨® amb Barcelona, diuen els mateixos interessats. Ja sigui perqu¨¨ han nascut a la ciutat o perqu¨¨ hi han viscut durant una bona temporada, cosa que inclou els editors extremenys d'Aristas Mart¨ªnez. En aquest paisatge, la llibreria Gigamesh, especialitzada en g¨¨nere, ¨¦s ¡°un centre neur¨¤lgic que cuida, i aix¨° ¨¦s important¨ªssim, el seu fons de cat¨¤leg¡±, com indica Romero. Tamb¨¦ ho ¨¦s el Mercat de Sant Antoni, el cl¨¤ssic mercat de llibres de segona m¨¤, un pulm¨® equiparable al pes d'una tradici¨® en la qual hi ha grans noms, com Pere Calders o Joan Perucho, que va intentar legitimar el g¨¨nere fant¨¤stic en la literatura catalana.

Marge de llibertat

Malgrat tot, els autors esmentats es resisteixen a considerar-se part de cap tipus de generaci¨®. Marc Pastor, autor d'una obra mutant i interconnectada ¡ªi que en la seva ¨²ltima novel¡¤la, L¡¯horror de R¨¨quiem (Mai M¨¦s), ret un clar homenatge a H. P. Lovecraft i a Doctor Who¡ª considera que ¡°no hi ha cap tipus de corrent". "Jo ens veig a tots com a franctiradors apuntant a la pla?a del poble, cadasc¨² des d'un campanar diferent¡±, afirma Pastor. ¡°Crec que la clau ¨¦s que la pulp fiction no es pren de deb¨° a si mateixa i aix¨° dona molt¨ªssim marge de llibertat i d'acci¨®¡±, sentencia, per la seva banda, Tamara Romero.

Hi coincideix Manuela Buriel, exintegrant de Colectivo Juan de Madre i responsable de la recent Animales feroces, una rondalla prolet¨¤ria que proposa ¡°una possible nova narrativa per a les futures identitats transesp¨¨cies i anticapitalistes¡± (aix¨° ¨¦s, nois i noies ¡°que no es reconeixen en el seu cos hum¨¤¡±). ¡°El pulp que m'ho fa passar millor ¡ªi, per tant, el que defineix per a mi el g¨¨nere¡ª es caracteritza per la seva iconocl¨¤stia, l'abs¨¨ncia de solemnitat i la poca vergonya contra all¨° can¨°nic¡±, diu Buriel. Una cosa que Besora oposa a l'actual retorn a "la novel¡¤la realista-costumista barrejada amb una autoficci¨® avorrida i domesticada¡±. La seva exploraci¨® formal i ling¨¹¨ªstica, que resulta evident a La musa fingida, ¨¦s tamb¨¦ fonamental. ¡°Per a mi la llengua liter¨¤ria crea la trama i el m¨®n que narra, independentment del g¨¨nere que decideixi investigar¡±, afirma Besora, que s'apropa al pulp amb la intenci¨® de ¡°deconstruir-lo, o reescriure'l, fer un reboot¡±.

Romero, que defineix el que fa ara mateix ¨Ci aquesta ¨¦s una altra: cadasc¨² pr¨¤cticament crea la seva pr¨°pia etiqueta¨C com a ¡°terror tranquil¡±, est¨¤ conven?uda que, si va haver-hi un temps, fa una d¨¨cada, en qu¨¨ era complicat trobar editor, avui ¨¦s cada vegada m¨¦s f¨¤cil. ¡°Fins fa uns anys jo no veia aquestes hist¨°ries encaixant en cap segell de per aqu¨ª. Avui s¨ª que hi ha m¨¦s opcions. Els g¨¨neres especulatius s'estan colant, a poc a poc, als cat¨¤legs de les grans editorials¡±, diu. Tal vegada perqu¨¨, com indica Hugo Camacho, al capdavant d'Orciny Press, ¡°el realisme, i fins i tot la distopia m¨¦s normie [para tots els p¨²blics], s'ha mostrat del tot incapa? a l'hora de relatar el present".