Bartomeu, ni independentista ni botifler

A Josep Maria Bartomeu li ha costat anar-se¡¯n de la presid¨¨ncia del FC Barcelona, i quan ho ha fet, a m¨¦s a m¨¦s, ha estat de mala manera o si m¨¦s no de forma sorprenent, ja que el seu discurs de comiat va ser fort i agre, res a veure amb el to conciliador i proper que acostumava a tenir en el tracte personal i en les seves compareixences a la sala de premsa del Camp Nou.

Bartomeu no es va fer mai a la idea que havia de dimitir, ni tan sols quan l¡¯hi van recomanar els directius que van anar plegant a mig cam¨ª, molts d¡¯ells caps de les ¨¤rees m¨¦s significatives del Bar?a. No trobava mai el moment de plegar fins que va intervenir el govern de la Generalitat i li va donar l¡¯excusa i la sortida perfecta per fer-ho, quan no el va deixar ajornar el vot de censura de l¡¯1 i 2 de novembre.

La decisi¨® signada pels departaments de Presid¨¨ncia, Interior, Salut i Esports ¨¦s cada vegada m¨¦s dif¨ªcil de pair: com s¡¯explica que dimarts passat no hi hagu¨¦s impediments perqu¨¨ 110.000 socis del Bar?a anessin a votar aquest diumenge i dilluns de manera descentralitzada, i que des d¡¯aquest divendres el pa¨ªs hagi quedat confinat per culpa de la covid-19?

Les relacions entre la Generalitat i la junta blaugrana no han estat bones des de l¡¯1 d¡¯octubre de 2017. Aleshores el govern no va voler signar a la directiva el paper que demanava Javier Tebas, president de la Lliga Professional de Futbol, per justificar la suspensi¨® del partit Bar?a-Las Palmas per motius de seguretat de resultes de les c¨¤rregues policials que hi havia a Catalunya.

La comissi¨® delegada de la directiva va haver de tirar pel dret i acordar que el partit no es jugaria tot i saber que l¡¯equip seria sancionat pel cap baix amb sis punts, una possibilitat que no van acceptar la majoria de jugadors ni l¡¯entrenador Ernesto Valverde. Bartomeu va optar llavors perqu¨¨ l¡¯enfrontament es jugu¨¦s a porta tancada despr¨¦s d¡¯escoltar la directiva Maria Teixidor.

Aix¨ª ho explica Adri¨¤ Soldevila a El partit m¨¦s llarg, de l¡¯editorial Ara Llibres, publicaci¨® molt recomanable per entendre com funcionava la directiva blaugrana i com eren les seves relacions amb la Generalitat. El llibre subratlla el fet que aquella decisi¨® salom¨°nica de Bartomeu va provocar la dimissi¨® del directiu Jordi Mon¨¦s i del vicepresident institucional Carles Villarrub¨ª.

Bartomeu es va quedar sol, sense possibilitat de deixar el club en mans d¡¯un dels seus fidels, com va fer amb ell Sandro Rosell

Vilarrub¨ª havia estat l¡¯interlocutor del Bar?a amb la Generalitat. Hi havia un protocol i un pla que van desapar¨¨ixer a partir de l¡¯octubre del 2017, de la mateixa manera que la pol¨ªtica esportiva es va espatllar del tot amb la sortida de Jordi Mestre, l¡¯econ¨°mica amb l¡¯adeu de Javier Faus, Susana Monge i Quique Tombas, o la de m¨¤rqueting per la dimissi¨® de Manel Arroyo.

Bartomeu es va quedar sol, sense possibilitat de deixar el club en mans d¡¯un dels seus fidels, com va fer amb ell Sandro Rosell, ni de nomenar un precandidat a les eleccions del 2021. El president va voler arreglar tot sol els problemes acumulats sense adonar-se que qualsevol decisi¨® que prengu¨¦s empitjoraria les coses perqu¨¨ havia perdut credibilitat davant de molts socis del Bar?a.

No va entendre mai que li fessin un vot de censura despr¨¦s d¡¯haver convocat les eleccions i d¡¯haver demanat tres mesos per endre?ar els comptes, senyal que vivia en una realitat paral¡¤lela, per no dir a la lluna, com van demostrar les quasi 20.000 signatures que van avalar el refer¨¨ndum contra la gesti¨® de la junta que ell presidia fins el passat dimarts 27.

Els socis signats no volien que toqu¨¦s res m¨¦s, i encara menys que plegu¨¦s a la carta, amb un calendari fet a mida, sin¨® que ho deix¨¦s estar com m¨¦s aviat millor, ja fos com a penediment o com a c¨¤stig, de la mateixa manera que va convocar eleccions el 2015 en ple litigi Luis Enrique-Leo Messi. El Bar?a va guanyar el triplet amb el trident abans que Bartomeu guany¨¦s Joan Laporta.

Molt sovint ha fet la sensaci¨® que Bartomeu va ser un gran opositor, dins i fora de la junta de Laporta, capa? de plegar quan era vicepresident el 2005, i un mal president, com si hagu¨¦s improvisat en el moment d¡¯estar al capdavant del club i tingu¨¦s una estrat¨¨gia quan creia o obe?a Rosell. Tots dos han plegat o han hagut de plegar essent presidents despr¨¦s d¡¯haver estat votats de manera aclaparadora el 2010 i el 2015.

No han sabut manar o b¨¦ no els han deixat manar com haurien volgut sense que a vegades s¡¯hagi sabut qu¨¨ pretenien pol¨ªticament; nom¨¦s cal veure el tracte que rep Bartomeu: un botifler per als independentistes i un separatista per als espanyolistes. La pol¨ªtica ¨¦s molt punyetera, per¨° si ha hagut de plegar no ha estat pel govern, sin¨® per la mala gesti¨® i per la quimera que li va agafar a un vot de censura.

Si l¡¯expresident no hagu¨¦s posat tots els pals a les rodes que ell mateix va recriminar despr¨¦s a la Generalitat, el refer¨¨ndum s¡¯hauria pogut fer una setmana abans; aquestes coses passen quan es judicialitzen els problemes o s¡¯externalitzen els afers i no es resolen a casa. Quan s¡¯arriba a aquest punt, l¡¯enemic sempre ¨¦s fora del Camp Nou.

?