Colau avan?a en la batalla contra el cotxe malgrat les retic¨¨ncies del PSC

Reduir els cotxes a la ciutat per fer-la m¨¦s amable i rebaixar la contaminaci¨®. ?s una de les q¨¹estions que tensa, a l¡¯Ajuntament de Barcelona, l¡¯alcaldessa Ada Colau i els seus socis del PSC. Amb tot, els comuns avancen en la batalla contra el cotxe: han anunciat 53 noves pacificacions d¡¯entorns escolars, el carril bici del carrer d¡¯Arag¨® est¨¤ en fase d¡¯adjudicaci¨®, estudien un peatge de congesti¨® i ultimen la presentaci¨® de les obres per fer estructural la pacificaci¨® de Consell de Cent, el primer dels eixos verds en els quals volen convertir un de cada tres carrers de l¡¯Eixample.

?I si Colau no fa m¨¦s en aquesta batalla ¨¦s perqu¨¨ la pand¨¨mia ha impactat en les inversions previstes. L¡¯Ajuntament t¨¦ previst presentar ben aviat la consolidaci¨® de la pacificaci¨® del carrer de Consell de Cent, passant de l¡¯anomenat ¡°urbanisme t¨¤ctic¡± ¨Camb mobiliari i senyalitzaci¨® provisional¨C al ciment. La primera actuaci¨® es va realitzar durant la pand¨¨mia amb pintura i tanques i va suposar deixar nom¨¦s un carril per als cotxes (un altre ¨¦s per a bicis i dos m¨¦s per als vianants). La nova intervenci¨® suposar¨¤ crear, a m¨¦s, places en les interseccions amb vies verticals tamb¨¦ pacificades, com Rocafort, Borrell i Girona.

Amb aquesta actuaci¨®, en l¨ªnia amb la que es va fer al carrer de Borrell en l¡¯entorn del mercat de Sant Antoni, es redueix dr¨¤sticament el tr¨¤nsit, tant al carrer on s¡¯interv¨¦ (el l¨ªmit de velocitat ¨¦s de 10 quil¨°metres per hora) com en les vies que creuen, perqu¨¨ la creaci¨® de places impedeix el tr¨¤nsit rodat i restringeix la zona als ve?ns i serveis.

En el paquet d¡¯actuacions per guanyar espai al cotxe tamb¨¦ es troba el carril bici del carrer d¡¯Arag¨®, unes obres que, si tot va segons el calendari previst, comen?aran al novembre. Tamb¨¦ es va anunciar fa dues setmanes la intenci¨® de pacificar l¡¯entorn de 53 noves escoles durant l¡¯any 2021 per rebaixar la contaminaci¨® i el soroll que pateixen els alumnes i vetllar per la seva seguretat.

¡°Guanyar espai per a la gent i tenir m¨¦s espai verd no t¨¦ tornada enrere¡±, repeteix constantment l¡¯alcaldessa, que afegeix que el que est¨¤ fent Barcelona ¡°no ¨¦s una ocurr¨¨ncia¡± i que ho fan altres ciutats europees ¡°perqu¨¨ els nivells de contaminaci¨® i soroll s¨®n insostenibles¡±. La tinenta d¡¯alcaldia d¡¯Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, s¡¯expressa en els mateixos termes. De Sanz dep¨¨n la macro¨¤rea de Model Urb¨¤, d¡¯on surten totes les decisions, segons asseguren diverses fonts.

Dins de l¡¯¨¤rea, a ning¨² se li escapen les friccions amb el PSC, que ¨¦s qui t¨¦ la cartera de Mobilitat. La regidora Rosa Alarc¨®n discrepa, per exemple, sobre la conveni¨¨ncia d¡¯estudiar el peatge per reduir els cotxes que entren a la ciutat. Els socialistes asseguren que comparteixen l¡¯objectiu de lluitar contra la contaminaci¨®, per¨° rebutgen els ritmes amb qu¨¨ s¡¯han executat algunes actuacions: creuen que els canvis es fan massa r¨¤pidament i sense prou consens. Fonts pr¨°ximes a l¡¯Executiu creuen que els socialistes tenen aquesta opini¨® perqu¨¨ ¡°no estan c¨°modes quan els grups de pressi¨® insisteixen, es posen molt nerviosos¡±.

Entre les poques concessions que han fet els comuns figura la suspensi¨® del tall de la Via Laietana els caps de setmana. Per¨° s¡¯han repr¨¨s els talls de l¡¯eix Sants-Creu Coberta i Gran de Gr¨¤cia i la necessitat de desviar una desena de l¨ªnies d¡¯autobusos molesta els t¨¨cnics de mobilitat.

En el cas del peatge, en l¡¯¨²ltima comissi¨®, Alarc¨®n es va abstenir en la proposta d¡¯estudiar-lo. ¡°?s el moment d¡¯oferir certeses. Obrir ara el debat ¨¦s comen?ar la casa per la teulada¡±, va al¡¤legar. Els comuns van votar-hi a favor. Alarc¨®n sol recordar que el peatge no figura en el pacte de Govern i els seus socis en el govern municipal responen que figura en altres documents, com la Declaraci¨® d¡¯Emerg¨¨ncia Clim¨¤tica. I afegeixen que fins i tot l¡¯associaci¨® empresarial Barcelona Global dona suport al peatge.

Els socialistes, d¡¯altra banda, defensen altres actuacions contra la contaminaci¨® m¨¦s enll¨¤ de centrar-se en l¡¯eliminaci¨® de cotxes: des d¡¯ordenar la pol¨ªtica de distribuci¨® de mercaderies fins a millorar les voreres en els barris que no s¨®n c¨¨ntrics, la velocitat comercial dels autobusos i reclamar infraestructures com Rodalies o la L9.

Entorns escolars

La millora dels entorns escolars (en alguns casos han eliminat dos de tres carrils de circulaci¨®), aparentment ning¨² la discuteix en l¡¯estructura pol¨ªtica. Consideren que els nens van per sobre de qualsevol altra q¨¹esti¨®, tot i les actuacions que comporten desesperen els t¨¨cnics de mobilitat perqu¨¨ alenteixen la velocitat comercial dels busos.

L¡¯urbanisme t¨¤ctic ¨¦s una altra q¨¹esti¨® que ha tensat l¡¯Executiu, tot i que els socialistes admeten que les actuacions per guanyar espai despr¨¦s de l¡¯estat d¡¯alarma s¡¯havien d¡¯executar molt de pressa. Al PSC tenen, aix¨° s¨ª, m¨¦s objeccions amb la q¨¹esti¨® est¨¨tica de les pintures i les tanques de ciment pintades de groc. Colau i Sanz responen que van rec¨®rrer al que hi havia als magatzems municipals i que les tanques es van utilitzar per baixar les terrasses a l¡¯asfalt i salvar ocupaci¨® en la restauraci¨®.