Barcelona ¨¦s el barri, no pas la Rambla

El buit de la Rambla. ?s el que queda de la Barcelona tur¨ªstica. El gran riu d¡¯asfalt de la ciutat hist¨°rica reuneix i centrifuga, en el mateix nom, en les seves llums de dia i nit, la vida al voltant dels barris que la delimiten, el Raval i el G¨°tic. Barris que s¡¯estenen fins a la Barceloneta per una cantonada i cap a Sant Antoni per l¡¯altre, les dues barriades que m¨¦s han conegut fins ara els efectes perversos de la conversi¨® de la Rambla ¨Cde les Rambles que en formen una de sola des de la pla?a Catalunya fins al port¨C en una avinguda de la quimera urbana, un gegant fagocitador del sentit del ve?natge.

El proc¨¦s, que ve de lluny, ha expulsat molts dels ve?ns. Els que hi queden s¨®n sovint gent amb pocs mitjans, que viuen en precari, com ¨¦s tan freq¨¹ent avui en tot tipus de treballs i professions. Per¨° la majoria s¨®n pobres de solemnitat. ?s clar que tanquen els comer?os del G¨°tic, ¨¦s clar que la ciutat vella viu la pand¨¨mia en carn pr¨°pia: les portes obertes hi han de tancar. Els seus carrers s¡¯estan quedant sense comer?os, sense portes obertes. I qu¨¨ ¨¦s una ciutat sense portes obertes? Una ciutat sense ve?ns.

Per ser el que ¨¦s, hist¨°rica i rellevant, ic¨°nica fins al mareig, la Rambla ha deglutit i liquat en aquest proc¨¦s el sentit mateix de ve?natge barcelon¨ª i per extensi¨®, urb¨¤. Barcelona no sembla ara mateix una ciutat, ¨¦s un conjunt inconnex de barris. Els turistes no eren ve?ns ni ho van voler ser quan llogaven un pis. Ciutat sense ve?ns, doncs, Ciutat Vella. Fa temps que les Rambles, una per una i encara m¨¦s sencera, s¨®n un record lluny¨¤, molt lluny¨¤ de vegades, per als barcelonins, catalans i viatgers que se l¡¯estimen i que un dia la vam freq¨¹entar de nit i de dia. Ara, silenci i buit. Tret que les protestes dels ¨²ltims dies contra les restriccions omplin alguna estona aquesta Rambla en pena, al capvespre, abans del toc de queda, ¨¦s clar, de gent emprenyada amb ra¨®, a la qual s¡¯hi sumen esvalotadors que policies i mitjans adjudiquen a l¡¯extrema dreta.

Divendres passat vaig quedar a Canaletes amb una escriptora amiga per anar fins a la Conselleria de Cultura a sumar-nos a la protesta que hi havia convocada. A mesura que an¨¤vem baixant i, despr¨¦s, en tornar des del Moll de la Fusta, on vam deixar la comitiva que seguia amb les seves raons i pancartes, em vaig veure de cop i volta en els primers anys setanta, quan vaig arribar a Barcelona. Llavors, carrers de llums tristos i apagats, quin embolic era tornar a casa amb el bus la primera vegada. Llavors la ciutat era fosca i trigaria uns anys a il¡¤luminar vespres i nits. Ara, que se serveix de m¨¦s llum, de m¨¦s reflexos en l¡¯ull daurat dels aparadors, va i resulta que est¨¤ igual d¡¯apagada.

Per¨° no passa el mateix a tot Barcelona. Aquest ¨¦s el punt que al meu parer conv¨¦ considerar. La remodelaci¨® de la Rambla no s¨¦ en quina fase est¨¤ per¨° aix¨° ara mateix t¨¦ m¨¦s ressons. Si no hi ha ve?ns, si els ve?ns que hi queden no poden ser clients de cap porta oberta, de cap negoci, doncs ja em dir¨¤s. I els seus ve?ns avui no poden, no els arriba la butxaca.

Els ve?natges, els ve?ns, estan responent de tota una altra manera en barris i districtes lluny de la Rambla. Sant Andreu, Sants i Hostafrancs, Gr¨¤cia, es bolquen tant com poden en els carrers i passatges perqu¨¨ les portes obertes no hi tanquin. S¨®n m¨¦s solvents que els de la ciutat vella? No ¨¦s l¡¯¨²nica explicaci¨®. ?s sobretot que el ve?natge existeix, hi ¨¦s.

Est¨¤ decretat que no queda m¨¦s remei ara mateix que renunciar a teatres, cines, bars i restaurants. Si ¨¦s que no hi ha m¨¦s remei que renunciar-hi. La por social pot estar justificada per¨° tamb¨¦ ¨¦s l¨ªcit dubtar de si aquesta por indu?da ha de ser tanta. Quan veus la gent que, de seguida que poden, en cap de setmana, van a la llibreria i a les botigues del barri, ¨¦s una satisfacci¨®, una cultivada apologia c¨ªvica de l¡¯¨¤nim, all¨° de ¡°a veure qu¨¨ s¡¯hi pot fer¡±. Orgull de barri? M¨¦s aviat sensatesa i sensibilitat pels teus ve?ns.

Per les ganes de continuar sent un ve?natge, no l¡¯anomia que ens regeix. En les ci¨¨ncies socials, anomia vol dir ¡°falta de normes o incapacitat de l¡¯estructura social de proveir certs individus del que cal per aconseguir les metes de la societat¡±. Referida al llenguatge, ¨¦s ¡°el trastorn del llenguatge que impedeix dir les coses pel seu nom¡±. I aix¨° d¡¯ara demana al m¨¤xim que diguem les coses pel seu nom. Hi ha ve?natge, o no n¡¯hi ha.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural