Icetisme contra carrizoseria

El Parlament ha alternat aquest dimecres entre temes importants i q¨¹estions llamineres, entre la lluita contra la sind¨¨mia i la mescla d¡¯alarma, indignaci¨® i fascinaci¨® que desperten les revelacions del sumari contra el convergent David Mad¨ª, el republic¨¤ Xavier Vendrell i altres membres del que s'ha anomenat "estat major del proc¨¦s" per hipot¨¨tics tr¨¤fics d¡¯influ¨¨ncies i malversaci¨® de fons p¨²blics.

I ha estat en el debat sobre all¨° llaminer quan hem assistit a dues mostres de cat¨¤leg dels dos estils parlamentaris, i com cadasc¨² obt¨¦ una reacci¨® ad hoc. Em refereixo a l¡¯icetisme ¨C¨¦s clar, de Miquel Iceta¨C i a la carrizoseria ¨Cde Carlos Carrizosa. Vegem-ho.

El primer ha intentat evitar l¡¯habitual recurs a escudar-se en la presumpci¨® d¡¯innoc¨¨ncia o el respecte a les actuacions judicials, i ha preguntat pel que el Govern ja pot dir: si s¨®n certs els indicis d¡¯irregularitat de concursos p¨²blics a sanitat o educaci¨®.

El to suau i el contingut concret han aconseguit un efecte directe. Pere Aragon¨¨s ha assegurat sense embuts que havia fet indagacions i que no hi havia res d¡¯irregular. I llavors, Iceta ha fet una cosa que, en els meus no pocs anys d¡¯informaci¨® parlament¨¤ria, no recordo haver sentit: ¡°Amb la seva resposta em dono per satisfet¡±. Potser era nom¨¦s cortesia parlament¨¤ria, per¨° hi estem tan poc habituats... Una dada no menys rellevant ¨¦s que aquest intercanvi cort¨¨s ha estat entre el l¨ªder de facto d¡¯ERC i un dirigent que els republicans acusen d¡¯alegrar-se de la pres¨® de Junqueras i de la resta de presos (¨¦s un esl¨°gan que acostuma a trontollar quan alg¨² demana a qualsevol dirigent d¡¯ERC que concreti d¡¯on ve aquesta alegria, el m¨¦s h¨¤bil fuig d'estudi saltant-se el confinament perimetral. Per¨° la veritat ¨¦s que ERC basa en aquest esl¨°gan el veto a un pacte amb el PSC).

I despr¨¦s ha vingut la carrizoseria. El portaveu de Ciutadans ha apuntat al mateix tema, les escoltes telef¨°niques a Xavier Vendrell, per¨° donant per certes totes les filtracions i bolcant sobre Pere Aragon¨¨s una carretada d¡¯improperis i acusacions de corrupci¨®. La carrizoseria ¨¦s una variant del trumpisme (no ¨¦s l¡¯¨²nica a Catalunya, per descomptat): no per ideologia, sin¨® en aquest intent de parlar m¨¦s fort i m¨¦s agressivament que el contrincant i barrejar uns temes amb uns altres per arribar als mantres desitjats.

En la seva resposta, Aragon¨¨s ha tornat a blindar l¡¯actuaci¨® de la Generalitat, per¨° la intervenci¨® ha estat conseq¨¹ent amb aquest to, m¨¦s crispat que amb Iceta, fins a arribar a l¡¯extrem, inusual en el cap momentani de la Generalitat (simplifico el c¨¤rrec, ja em perdonareu), d¡¯acusar el l¨ªder de Ciutadans de ¡°fer el pallasso¡±. Ha detallat m¨¦s la defensa de l¡¯actuaci¨® de la Generalitat, s¨ª, per¨° la resposta ja estava enredada i enfangada pel contagi de l¡¯agressivitat verbal.

Potser el que Carrizosa busca ¨¦s, precisament, arrossegar Aragon¨¨s al fang. Tot i que la veritat ¨¦s que, en termes parlamentaris, de vegades s¡¯agraeixen les formes. I al final, quan baixa el to es pot escoltar m¨¦s contingut real. M¨¦s, per descomptat, que amb esquin?ades de vestidures com la del portaveu d¡¯ERC, Sergi Sabri¨¤, o enumeracions de greuges com la de la consellera Ester Capella.