La vida pickwickiana

La Societat P¨ªrica va ser una acad¨¨mia barcelonina aristocr¨¤tica que va celebrar sessions entre els anys quaranta i seixanta del segle XIX, pocs anys despr¨¦s que Dickens publiqu¨¦s Els papers p¨°stums del Club Pickwick. Els membres de La P¨ªrica eren de la petita noblesa catalana, fam¨ªlies emparentades entre si, d¡¯eclesi¨¤stics, militars i juristes, de pol¨ªtics borb¨°nics i prohoms carlinoides amb papallones culturals. El nom complet de la colla era Lluent¨ªssima Societat P¨ªrico-billardesco-gastron¨°mico-gimn¨¤stico-gaseosa. Josep Maria de Sagarra en parla a les Mem¨°riestot citant el besavi Ferran, que ¡°increment¨¤ una famosa societat (...), imitaci¨® una mica niu-guerresca de les societats ma?¨°niques, en la qual cada individu tenia un nom grotesc i on es reunien (...) per explotar el bon humor i la innocent fac¨¨cia¡±.

Els membres de La P¨ªrica vivien fora del m¨®n ordinari ¡ªcom totes les colles quan collen¡ª i ho cremaven tot. Es reunien en cases senyorials, endrapaven i filosofaven, tenien calendari i moneda propis, sobrenoms hilarants i estatuts. I produ?en textos, obres de teatre i dibuixos humor¨ªstics sobre tota mena d¡¯esdeveniments, actualitat pol¨ªtica, tipus humans, descripcions sat¨ªriques i platx¨¨ries sobre les trifulgues mundanes.

Elegants, gambirots de guant blanc, autoir¨°nics, apologetes de la pr¨°pia classe social i d¡¯una manera de ser intel¡¤lectuals a la catalana, pre-rusi?olescos i co-pitarrescos, eren el contrap¨¨s de l¡¯estil de fer l¡¯intel¡¤lectual a la castellana, vull dir m¨¦s emf¨¤tic, volgudament indignable i seri¨®s, m¨¦s donat a la perca?a del prestigi funcionarial i m¨¦s enverinat per la hipocresia que tan sovint nia rere les medalles.

Ara que se celebren els 150 anys de la mort de Charles Dickens hi he pensat. Al meu cap, els de La P¨ªrica s¨®n personatges dickensians. D¡¯una corda concreta, la dels benestants il¡¤lustrats sense factures pendents, que ho troben tot interessant i meravell¨®s i que poden ficar la pota tant com vulguin, perqu¨¨ viuen en la infantilitzaci¨® impermeable que prodiguen els cabals i els c¨¤rrecs.

Al meu cap els de La P¨ªrica fan una vida pickwickiana sense acabar de saber-ho: individus d¡¯upa que viuen com qui fa una partida de videojoc i que quan es barregen amb la terregada encara queden m¨¦s en evid¨¨ncia.

Dickens els tenia ben apamats. Tant, que va farcir la seva primera novel¡¤la amb gent aix¨ª. Publicada com un fullet¨® entre els anys 1836 i 1837, es va convertir en un dels llibres m¨¦s intel¡¤ligents i divertits de la hist¨°ria de la literatura. He somrigut tant, amb Els papers p¨°stums del Club Pickwick, que de vegades l¡¯obro a la babal¨¤ per tornar a sentir la joia de llegir una bona hist¨°ria, l¡¯alegria de retrobar uns personatges memorables i la pietat de Dickens ¡ªfins i tot quan ronda la maldat.

Samuel Pickwick ¨¦s un empresari jubilat, glot i bonhomi¨®s, de bona soca i fundador del Club. Immune a les fatalitats, cosa que el fa entranyable i avui un punt odi¨®s, comen?a un viatge pels confins del pa¨ªs amb l¡¯objectiu de prendre nota de tot i d¡¯enviar les troballes al club. En aquesta mena d¡¯antropologia de la naci¨® l¡¯acompanyen altres pickwickians, inseparables i joves: Nathaniel Winkle (que de boca s¡¯ha presentat com un gran esportista, per¨° ¨¦s un potes), Augustus Snodgrass (home bullit, somiejador i presumpte poeta) i el domjoanesc Tracy Tupman, capa? de perdre els trucs darrere les dones. Viatgen, es veneren, beuen a cor qu¨¨ vols, es marquen uns tiberis fabulosos i sempre tenen un moment per sentir una bona hist¨°ria, per involucrar-s¡¯hi o per desencadenar-la.

?F¨¤brica de personatges

Dickens va ser ell tot sol una f¨¤brica de personatges immortals. Com els millors humoristes gr¨¤fics, m¨¦s aviat com Cervantes i Shakespeare, en tenia prou amb tres ratlles: l¡¯una per a l¡¯aspecte f¨ªsic, l¡¯altra per al temperament i l¡¯¨²ltima per posar el personatge en una situaci¨® en qu¨¨ el pensament i la fisiologia llu?ssin a la m¨¤xima temperatura de la contradicci¨®. Pickwick el tenim a punt de matar-se amb un cotxe de cavalls, ¨¦s capa? de posar-se la m¨¤ a la barbeta i de pensar en l¡¯inter¨¨s de la situaci¨®. Per¨° el retrat quir¨²rgic arriba a tot arreu. Una pagesa sense nom, malhumorada i amb la faldilla fins a les aixelles treu el nas i ja ens queda gravada a la mem¨°ria. Principals i secundaris, al Pickwick tothom ¨¦s formidable. Dames afectadisses o bruixotes, advocats talossos, capellans i convictes, estafadors i grans homes, i grans dones i estudiants, sabaters, carnissers, actors, literats, un pur¨¦ hum¨¤, acolorit i energum¨¨nic.

La tra?a de Dickens amb els personatges la trobem en la mitologia cl¨¤ssica i en els llibres sagrats, en Homer, i repica en tantes obres posteriors que ¨¦s impossible fer-ne la genealogia. En aquesta filiaci¨® jo hi posaria alguns secundaris i hereus, que de tan ben fets se¡¯m van clavar al suro del record: la Francisqueta d¡¯El carrer estret de Josep Pla, els terratinents de V¨ªctor Catal¨¤ i els pescadors de la sagarriana All i salobre. I els titelles contemporanis que pul¡¤lulen per les obres d¡¯Albert Pijuan (Tsunami) o de Max Besora (La musa fingida), per b¨¦ que en aquests dos casos la benvolen?a dickensiana s¡¯ha esbarriat una mica.

Tornant a Pickwick, m¡¯enamoren Rachael Wardle, la perfecta i t¨°tila solterassa, i Job Trotter, el criat teatral de l¡¯entabanador paradigm¨¤tic, Alfred Jingle. Dodson i Fogg, advocats prevaricadors. Slumpkey i Fizkin, candidats ofuscats a les eleccions. Els doctors Slammer i Payne, ultratjables de duel f¨¤cil, i el matrimoni Pott: ell ¨¦s un periodista aguerrit que un cop a casa ¨¦s un cal?asses. Peter Magnus, el nervi¨®s, i el sensacional Joe, servent adip¨®s i narcol¨¨ptic que a mi em sembla un plagi per anticipaci¨® de m¨¦s d¡¯un personatge pynchoni¨¤ o kennedytoolei¨¤. Martha Bardell, la dispesera del senyor Pickwick. Bagman, el borni. Ni a Primera hist¨°ria d¡¯Esther d¡¯Espriu ni a La broma infinita de David Foster Wallace no hi ha tants personatges tan ben cosits. I, per sobre de tots ells, els pickwickians, nobles de cor i de perdonable vida dissoluta, magn¨¤nims d¡¯¨¤nima i tanmateix els provocadors de grans incomoditats. Fa de bon pensar que si Dickens treball¨¦s avui, ho faria en una s¨¨rie els guions de la qual bascularien entre les astracanades de Benny Hill i la filosofia recreativa dels Monty Python.

Per¨° m¡¯he deixat un altre personatge estel¡¤lar. Abans de ser llibre, el fullet¨® del Club Pickwick entusiasmava els lectors. N¡¯esperaven el lliurament amb candeletes, tot i que la mec¨¤nica d¡¯implicar esnobs i perip¨¨cies no permetia gaire m¨¦s joc si no era a c¨°pia de repetir situacions de ximpleta redund¨¤ncia. Tot d¡¯una, doncs, al cap¨ªtol X apareix Sam Weller, un cockney (un Sancho Panza dels baixos fons londinencs, per entendre¡¯ns) bocamoll, arg¨°tic, amarat de sentit com¨² i de vida, benhumorat perpetu i lleial a l¡¯amo. Convertit en el criat del senyor Pickwick, l¡¯aterra i el compensa fins al final de l¡¯obra. Com diu l¡¯escriptor Albert Ullibarri, ¡°a partir d¡¯aquest encontre crucial Weller ser¨¤ el buf¨® principal i la resta de personatges aniran adquirint una progressiva dignitat¡±. Les vendes del fullet¨® es van multiplicar per cent i el criat Sam Weller, a la manera del Saul de la s¨¨rie Breaking Bad, va cobrar una vida paral¡¤lela en tota mena de subproductes. Dickens va entrar al pante¨® literari amb 24 anys.

Pickwick t¨¦ diverses funcions i aplicacions. Va liquidar el romanticisme angl¨¨s i va fundar el best-sellerisme de qualitat. Alhora hi tenim l¡¯ull de bou des del qual sotjar l¡¯¨¨poca, un mapa social en convulsi¨® per l¡¯arribada de la revoluci¨® industrial i el conseg¨¹ent trasbals de classes, de valors i expectatives ¡ªara passa una cosa semblant, amb la pand¨¨mia¡ª. Un fresc que, llegit avui, continua fornint d¡¯eines la comprensi¨® dels clarobscurs de les elits.

Pickwickians nostrats

All¨ª on hi hagi diners i cultura per fina for?a hi haur¨¤ vernissatges que acabaran en l¡¯an¨¨cdota, la historieta que tan aviat pot naufragar en una revista del cor com pot engreixar la mitologia cultural p¨¤tria. Ara penso en sengles representants actuals de la far¨¤ndula nostrada (actors, escriptors, artistes i c¨¤rrecs p¨²blics de la crosta cultural) que omplen les xarxes socials de selfies riallers i de relats autoreferencials en qu¨¨ els alegrois no deixen de ser la demostraci¨® del lloc que ocupen a l¡¯arbre social.

Tamb¨¦ penso en dinars de presidents del futbol, de puro i panxa, i en les migdiades d¡¯alguns periodistes encastellats als merlets del colesterol, com les raholes i els julianes. Penso en Fern¨¢ndez-D¨ªaz trobant aparcament gr¨¤cies a un ¨¤ngel. Penso en Pasqual Maragall i Josep-Llu¨ªs Carod-Rovira amb la corona d¡¯espines, en Joan Clos ballant samba, l¡¯estampa de Jordi Pujol i de tants convergents, i Donald Trump, dickensi¨¤ des del nom fins als ulls de poll. Em venen al cap les gales del premi Planeta. Diviso un carrusel hum¨¤ que comen?a amb Joan Bonanit, passa pel prestigi novel¡¤lesc de V¨ªctor Amela i acaba en la pickwickiana i dolorosa situaci¨® de Josep Maria Mainat.

No obstant aix¨°, hi ha una difer¨¨ncia entre menar una vida pickwickiana i ser pickwicki¨¤ vocacional. El primer cas crec que no ¨¦s conscient del tot. Es tracta de tenir coix¨ª i de mantenir la fascinaci¨® del nen petit que ha crescut entre cot¨® fluix. Tot ¨¦s divertit i solemne. Les pulsions org¨¤niques, fer passar per batalles el que s¨®n prebendes, l¡¯excentricitat i la picaresca, tant li fa des d¡¯on es despengi, perqu¨¨ el pal de paller de la personalitat estar¨¤ protegit pel patrimoni i per l¡¯estament.

El segon cas, en canvi, tot i sortir del mateix arbust cultural i social, implica un risc. Aqu¨ª hi tindr¨ªem Sagarra al seu pas per l¡¯Empord¨¤. Ara fa cent anys, ell i el seu amic Alexandre Plana (poeta noucentista i advocat lleidat¨¤) allargaven els estius a Can Batllle, una fonda antiga a la platja del Portb¨° de Calella. Sagarra prenia begudes estranyes al caf¨¨ Les Voltes, hi seia i tocava l¡¯ukelele. Un dia es va presentar en pijama a Palafrugell, un pijama de luxe, i la gent es va enfadar. Fent amics, a m¨¦s a m¨¦s, Sagarra havia escrit un paper que deixava mal parades les pubilles de Girona. Per aix¨°, una nit que el poeta era a la festa major de Llafranc, una facci¨® de joves gironins el va anar a ca?ar, li van clavar quatre masm¨¤rries i el van acabar llen?ant a l¡¯aigua. Mai m¨¦s no van tornar a estiuejar a Calella.

Ara com ara, el pickwicki¨¤ vocacional ja no sol disposar del coix¨ª que li permet enganxar-se als llen?ols. Penso en el Yes To All Club, els membres del qual s¨®n neuronalment portentosos i laboralment uns desgraciats. Quarantins d¡¯ordre, estimen l¡¯anarquia l¨²dica i saben exagerar tares f¨ªsiques i mentals per trencar-se de riure. Addictes a l¡¯amistat, queden per dinar als palaus de la nova gastronomia, premien la fac¨¨cia i s¨®n lleugerament mon¨¤rquics, per anar contra corrent.

Una altra colla que fa vida pickwickiana, parlo de petits intervals, ¨¦s el Clan Escrita. Integrat per un pallasso que ara fa vi, per un arquitecte que grava discos, per un encarregat de manteniment que filosofa mentre pesca monstres al mar i per un escriptor cretinitzat, es troben per menjar i beure, fan foc a terra i fan el boig, s¨®n llegits per¨° sense ordre, i quan despunta el sol han d¡¯anar a treballar.

La sort ¨¦s que poden i podem llegir Pickwick en catal¨¤ modern (bona traducci¨® de Miquel Casacuberta, A Contravent, 2012, a veure si corren a reeditar-la) i tenen a m¨¤ la traducci¨® m¨ªtica de Josep Carner (1931), ara reeditada per Univers i publicada de bracet amb l¡¯original angl¨¨s. ?s una de les joies de la nostra corona liter¨¤ria que fa levitar el lector a dos pams de terra.