La fe del convers

Els quaranta s¨®n una edat complicada: comencen els primers balan?os, sumem massa desenganys i els m¨¦s indefensos fan grans descobriments sobtats i es converteixen a una nova fe. Per¨° no sempre la conversi¨® ¨¦s bona eina per a la comprensi¨® de la realitat, i el que segur que ¨¦s una mala eina ¨¦s directament la mala fe. Generaci¨® Tap en va ple, de mala fe, per¨° tamb¨¦ d¡¯aclaparadora insolv¨¨ncia incomprensiblement avalada pel grup Som (alarmant). El que diguin la multitud d¡¯informes dels organismes internacionals sobre Espanya i el seu Estat del benestar, inclosa la seva just¨ªcia imperfecta, la seva sanitat p¨²blica retallada, la seva investigaci¨® universit¨¤ria insuficient, ¨¦s irrellevant perqu¨¨ Josep Sala ha preferit, com diu amb beat¨ªfica gansoneria, ¡°parlar amb la gent, remenar papers, voltar i veure qu¨¨ surt¡±.

El que surt ¨¦s un batibull del m¨¦s barroer populisme intel¡¤lectual per captar la bona fe del lector incaut i cr¨¨dul que passi, com molts, moments molt dif¨ªcils des dels ¨²ltims deu anys. Per aix¨° vol denunciar els vells i els menys vells com a amos d¡¯una gerontocr¨¤cia creada el 1978, la generaci¨® tap. Pel que sembla, el ¡°discurs dominant¡± al segle XXI ¨¦s el del Pujol, Felipe Gonz¨¢lez o Alfonso Guerra: aquests pillastres van ¡°aprofitar tots els espais nous¡± de 1978 i van tenir la barra d¡¯ocupar ¡°les institucions per al seu benefici personal¡± i despr¨¦s es ¡°van limitar a controlar el corral i a escap?ar tot aquell que els pogu¨¦s fer ombra¡±, com ara ¨¦s prou evident que va passar amb Zapatero i amb Pedro S¨¢nchez.

GENERACI? TAP

Josep Sala i Cullell
Ara Llibres
240 p¨¤gines
@9,49/18,90 euros

El lector maltractat per la crisi pot empassar-se amb gran predisposici¨® emocional fal¨°rnies com aquesta caricatura d¡¯Estat democr¨¤tic i creure que no es van ¡°trencar els lligams amb l¡¯Esgl¨¦sia¡±, ni tampoc es va ¡°establir un model federal que respectava els drets de les nacions hist¨°riques¡±, i sembla que tampoc es va tendir a ¡°transformar el model productiu per acostar-lo a l¡¯Europa del nord¡±, ah, ni tampoc ¡°es va garantir la separaci¨® de poders¡± ni es va fer res per ¡°l¡¯exist¨¨ncia d¡¯uns mitjans de comunicaci¨® independents¡±: Espanya viuria encara sota un franquisme essencial, nacionalcat¨°lic, amb premsa emmordassada com prohibit est¨¤ el catal¨¤ (i la Generalitat ha de finan?ar la divisi¨® digital patri¨°tica per fer-la independent dels poders).

Quan l¡¯autor va al detall, la cosa empitjora, perqu¨¨ de tant remenar i voltar no acaba sabent el que diu. Com tothom sap, aquest mateix diari ha tingut com a objectiu ¡°l¡¯ocultaci¨® sistem¨¤tica de totes les cultures espanyoles que no fossin la castellana¡±, al marge, suposo, de l¡¯anomalia que Quadern sigui el suplement cultural en catal¨¤ m¨¦s antic de la premsa en democr¨¤cia. Tamb¨¦ Josep Pla ha viscut una manipulaci¨® ¡°terror¨ªfica¡± perqu¨¨ no ha estat mai un ¡°escriptor biling¨¹e¡± ni va ser ¡°favorable a l¡¯enteniment amb Espanya¡±. S¡¯ho deu creure de veritat si pensa tamb¨¦ que s¨®n intercanviables Javier Mar¨ªas i Joaqu¨ªn Sabina, i fot-li fort que fa baixada, perqu¨¨ tamb¨¦ considera amb exemplar sind¨¨resi que a Mu?oz Molina i P¨¦rez Reverte nom¨¦s els diferencia la dosi de naftalina, acostumat com est¨¤ l¡¯autor a l¡¯excelsitud del seu precari trio heroic: Salvador Sostres, Jordi Graupera i Bernat Ded¨¦u. I entre els molts pecats de Guillem Mart¨ªnez ara li encoloma tamb¨¦ que tingui la barra de cridar ¡°visques a Espanya¡± en lloc de cridar, com fem a Catalunya, visca el Tibet.

Amb aquest panorama, ¨¦s natural que Sala descobreixi la necessitat d¡¯una ¡°ruptura social¡± liderada per la CUP. La veritat ¨¦s que aquest mestre a Noruega, graduat en Ci¨¨ncies Ambientals, sembla un protot¨ªpic representant de la mentalitat consentida i autocompassiva del petitburg¨¨s ploramiques. Havien pensat que sent obedients i seguint els passos correctes ¡°al final tindr¨ªem una vida pr¨°spera¡± i resulta que ¡°despr¨¦s d¡¯esperar tanda durant vint anys¡± ara han quedat enrere. Els quaranta, s¨ª, s¨®n una mala edat, per¨° sempre pot pensar que si hagu¨¦s muntat la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca ja l¡¯haurien fet com a m¨ªnim tinent d¡¯alcalde.