Pau Luque: ¡°Avui es creu que l¡¯artista no ha de caminar amb el diable¡±

Quan es tracta del regne de l¡¯¨¨tica o de la moral, sovint no importa all¨° que un vol i s¨ª, en canvi, all¨° que un necessita¡±. Ho escriu Pau Luque (Barcelona, 1982) a Las cosas como son y otras fantas¨ªas, obra guanyadora del premi Anagrama d¡¯assaig d¡¯enguany. Luque, investigador en filosofia del Dret a la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic, col¡¤laborador d¡¯EL PA?S, escriu que la moral no pot ser sin¨°nim de just¨ªcia, i que l¡¯art ha de mostrar la complexitat humana per formar ciutadans cr¨ªtics. ¡°En multitud d¡¯ocasions, un necessita que el convoquin a una tempesta, que l¡¯obliguin a reconsiderar all¨° que donava per descomptat, que el forcin a sentir-se inc¨°mode, que el facin repudiar els seus sentiments m¨¦s primitius i que abraci sentiments m¨¦s complexos i contradictoris¡±. L¡¯entrevista amb Quadern es realitza per videotrucada des de Viena, on Luque s¡¯ha establert durant un any sab¨¤tic.

Pregunta. Diu que l¡¯assaig no aporta conclusions, per¨° una podria ser que l¡¯artista ha de caminar amb el diable. ?s correcte?

Resposta. ?s una frase de Fellini. No pretenc donar conclusions taxatives, per¨° s¨ª que m¡¯agrada la idea que la hist¨°ria de les idees ¨¦s com una n¨°ria. Avui potser ens sembla que l¡¯artista no ha de caminar amb el diable, per¨° dem¨¤ la n¨°ria ens dur¨¤ de nou la idea que l¡¯artista s¨ª que ha de caminar abra?at al diable. Avui hi ha idees que a molts poden semblar contundents i molt indiscutibles, per¨° dem¨¤ probablement no ho seran.

P. Hi ha un tipus de creaci¨® que vost¨¨ critica per ser ineficient a l¡¯hora de formar pensaments cr¨ªtics, la que aporta conclusions mastegades, que pren part i que lliga moral amb just¨ªcia. Un exemple que analitza s¨®n les pel¡¤l¨ªcules de Michael Moore. Quina difer¨¨ncia hi ha entre aquestes obres i la propaganda?

R. Estructuralment ¨¦s possible que no hi hagi gaire difer¨¨ncia, per¨° s¨ª que n¡¯hi ha pel que fa al contingut. No hi ha difer¨¨ncia pel que fa al que puguis aprendre, perqu¨¨ de les pel¡¤l¨ªcules de Moore no es pot aprendre res, perqu¨¨ t¡¯ho dona tot mastegat, per¨° no ¨¦s el mateix la propaganda del fanatisme religi¨®s que diu que els gais s¨®n fills de Satan¨¤s o dir que la invasi¨® de l¡¯Iraq era immoral i il¡¤legal.

P. L¡¯assaig analitza la idea de l¡¯art emp¨¤tic, aquell que, solidaritzant-se amb minories i grups en situaci¨® de feblesa, acaba estigmatitzant aquests grups i tancant-nos m¨¦s en les nostres idees preconcebudes. ?s aquest art emp¨¤tic una caracter¨ªstica del nostre temps?

R. ?ltimament dono moltes voltes a la idea de la hipocondria moral. Ens passa molt a la gent europea: pensem que hem com¨¨s determinats errors morals, i aix¨° ens empeny a fer una determinada creaci¨® art¨ªstica. ?s el que en part l¡¯escriptora Namwali Serpell anomena art emp¨¤tic: voler quedar b¨¦ perqu¨¨ ens sentim culpables. El que ella sost¨¦ ¨¦s que l¡¯efecte que produeix ¨¦s el contrari, una mena de neteja p¨²blica de la nostra consci¨¨ncia. Potser ¨¦s millor fer aquestes coses perqu¨¨ evites convertir-te en un c¨ªnic.

P. Seria l¡¯ant¨ªtesi de l¡¯art emp¨¤tic una novel¡¤la en qu¨¨ un migrant, un manter, per exemple, pugui actuar tamb¨¦ de manera immoral?

R. Potser hi ha algunes coordenades que no funcionen amb segons quins personatges. Els personatges que tenen poder ens diuen m¨¦s sobre la crueltat; en canvi, un manter, una persona absolutament vulnerable, no s¨¦ qu¨¨ ens pot dir de la crueltat.

P. Comenta a l¡¯assaig que actualment el creador sovint t¨¦ por de ser etiquetat quan afronta la moral de manera m¨¦s complexa. Hi ha artistes, diu, que fan coses amb qu¨¨ no estan d¡¯acord. ?s una situaci¨® m¨¦s habitual del que imaginem la por a ser etiquetat?

R. Hi ha hagut una mica d¡¯horitzontalitzaci¨® de la cr¨ªtica amb les xarxes socials. Per¨° ¨¦s una cosa que sempre ha passat, potser ara ¨¦s molt m¨¦s visible. Probablement ara hi ha m¨¦s por de ser etiquetat, ara es fa molt d¡¯¨¨mfasi en la idea de la just¨ªcia i en el perfeccionisme.

P. Al llibre esmenta que hi ha un tipus de poder que considerem immoral, per¨° que acceptem. A qu¨¨ es refereix?

R. Hi ha determinades coses que acceptem malgrat que no ens semblen ideals. Aix¨° va des de relacions personals fins a relacions estrictament pol¨ªtiques. El candidat dem¨°crata a president dels Estats Units Joe Biden a mi em sembla un pall¨²s, un tipus lent, m¨¦s de centre del que m¡¯agradaria, per¨° em sembla prou acceptable com per preferir-lo per sobre de Donald Trump. ?s una idea for?a quotidiana que tots apliquem sense adonar-nos-en. No ens n¡¯adonem perqu¨¨ estem imbu?ts d¡¯una ¨¨poca en qu¨¨ la ret¨°rica moral est¨¤ farcida de perfeccionisme i pensem que all¨° que no ¨¦s ideal no ¨¦s acceptable.

P. Al llibre lamenta que manca m¨¦s imaginaci¨® dels escriptors i els artistes en el debat pol¨ªtic davant del predomini de les dades de la ci¨¨ncia pol¨ªtica. Aquesta imaginaci¨® creativa tamb¨¦ manca en el debat sobre la gesti¨® de la pand¨¨mia del coronavirus?

R. Sobre aquest tema tothom vol ficar-hi cullerada i a mi em supera absolutament. L¡¯¨²nica cosa que m¡¯atreveixo a dir ¨¦s que hi ha una manca de mod¨¨stia epist¨¨mica per part dels que s¨®n experts. Les declaracions del passat febrer o mar? de Fernando Sim¨®n i Oriol Mitj¨¤, les llegeixes ara i penses que les podria haver fet la meva ¨¤via. Per descomptat deien el que deien perqu¨¨ tenien l¡¯evid¨¨ncia que tenien, per¨° cal ser m¨¦s prudents des del punt de vista epist¨¨mic. Per¨° aix¨° no ¨¦s una recriminaci¨®, i no tinc cap mena de dubte que si hi ha una epid¨¨mia, prefereixo estar en mans d¡¯epidemi¨°legs.