Les mans lliures

Ja ho deixava clar Horaci: ¡°Natura incipit, ars dirigit, usus perficit¡±. Aix¨ª ¨¦s com es fan els escriptors acceptables. Alguns surten ben equipats de les escoles d¡¯escriptura, altres de casa seva. Amb sort, mantindran la flama que la natura els va encendre quan tocava repartir dons. Se sentiran afortunats quan trobin mestres (vius, morts, tant se val, privilegis de la posteritat amb els insignes). Reblaran la sort si han pogut viure molt. Viure molt els haur¨¤ servit per polir la t¨¨cnica mentre els altres, una comunitat de lectors que quasi s¡¯equipara en nombre a la seva, els diu que no escriuen per als calaixos.

Ara b¨¦, malgrat els dons i l¡¯ofici, hi ha qui no escriu per l¡¯ofec extraordinari de factors ambientals. Perqu¨¨ els ¨¦s dif¨ªcil escriure mentre el m¨®n es desf¨¤, sempre que no s¡¯escrigui sobre un m¨®n que es desf¨¤, ¨¦s clar. ?s el cas d¡¯Helena Carreras, flamant premi Just Manuel Casero amb el seu Dinou Vint que podrem llegir a principis del vint-i-u.

Sumant-se a la constricci¨® mental, n¡¯hi ha una de f¨ªsica: ¨¦s encara m¨¦s dif¨ªcil escriure sense mans. L¡¯amputaci¨® consisteix a tenir-les ocupades en els fills desescolaritzats, les tasques aliment¨¤ries i el reguitzell autoreproductiu d¡¯intend¨¨ncies dom¨¨stiques. Els escriptors professionals, com tants treballadors (i tantes m¨¦s treballadores) han estat representants d¡¯una trista constataci¨®, extensible a altres sectors: com que s¨®n econ¨°micament prescindibles, poden deixar de produir. Tamb¨¦ poden viure de l¡¯aire. Poden fer moltes coses. Natura incipit.

Conven¨ªem, no fa pas gaire, que l¡¯expressi¨® de la cultura a trav¨¦s de l¡¯escriptura, del teatre o de la m¨²sica dinamitzava una societat m¨¦s lliure i feli?. Tanmateix, els seus actius humans semblen ser d¡¯un altre m¨®n, un on s¡¯escriu amb el llapis a la boca, s¡¯actua amb el tel¨® abaixat o es toca sense m¨²sica. Temporalment, deixaran de ser ciutadans perqu¨¨ no tenen el tret fonamental per ser-ne: les mans lliures. Tenen, en canvi, aquella posici¨® que Arist¨°til reservava a dones i esclaus a la seva pol¨ªtica: una exist¨¨ncia individual irrellevant per¨° col¡¤lectivament molt estimable. Des que hi ha m¨®n, passa a totes les cases i a quasi tots els oficis per¨° anem tirant perqu¨¨ aquesta m¨ªnima maldat ens mant¨¦ l¡¯equilibri.

D¡¯altra banda, hi ha una mena d¡¯autor que no el trobareu en aquest pati. Confessa que els mesos de tancament han estat un b¨²nquer on ha produ?t m¨¦s que mai; en solitud i silenci, els millors companys d¡¯escriptori despr¨¦s de les passejades, que lamenta no haver pogut fer perqu¨¨ no tenia gos. Ha fet el mateix de sempre per¨° amb el barret d¡¯eremita. Ha comptat amb la pausa del m¨®n i la dilig¨¨ncia galopant de les seves mans.