Visita a l¡¯amor religi¨®s

Temps era temps, als Jocs Florals es concedien tres premis principals: la Flor Natural, a una poesia d¡¯amor; l¡¯Englantina d¡¯Or, a un poema patri¨°tic, i la Viola d¡¯Or i Argent, a un poema religi¨®s. L¡¯¨²ltim premi Jocs Florals de Barcelona ha recaigut precisament en un recull que es pot incloure tant en el primer com en el tercer g¨¨nere, un fenomen molt poc freq¨¹ent en els darrers temps po¨¨tics. Aix¨ª, Maria, l¡¯obra que va portar Txema Mart¨ªnez (Lleida, 1972) a obtenir el guard¨®, cont¨¦ 33 peces m¨¦s o menys centrades, m¨¦s o menys inspirades, en la vida de la Mare de D¨¦u, m¨¦s unes altres set dedicades a ¡°les set ¨²ltimes paraules de Crist a la Creu¡±.

'Maria'

Txema Mart¨ªnez
Proa
96 p¨¤gines
16 / @ 7,99 euros

En el primer poema, Vetlla, una veu s¡¯adre?a a un ¡°Tu¡± (en maj¨²scula) que ¡°s¡¯encimbella damunt de tota mort i tot dolor¡±, enmig d¡¯un seguit d¡¯oposicions entre imatges de llum i de fosca; en el poema Mare s¡¯esmenta ¡°el Verb de cada g¨¨nesi¡±, i l¡¯¨²ltim, L¡¯anunciaci¨® de Maria, acaba amb el vers ¡°sang nova eterna pel teu calze sang¡±.

Tot fa pensar que la clau del conjunt, en la mesura que sigui desxifrable, s¡¯ha de trobar en la figura de la Mare de D¨¦u, encara que molts dels poemes tamb¨¦ es poden llegir independentment. Sovint com a poemes d¡¯amor, cosa que no t¨¦ res d¡¯estrany, ja que l¡¯analogia amorosa ¨¦s la m¨¦s habitual en la poesia religiosa i m¨ªstica. I alguns amb top¨°nims, catalans ¡ªCerdanya, Formentera, collada de Toses, riu Segre¡ª o no ¡ªPunda Maria, Unter den Linden¡ª, que serveixen per subratllar la universalitat de l¡¯experi¨¨ncia que se¡¯ns exposa.

Maria est¨¤ envoltada de paradoxes ¡ª¨¦s verge i mare, dona a llum el Qui l¡¯ha creada, va tenir cura del Qui t¨¦ cura de tot¡ª que sorgeixen en intentar encabir l¡¯exist¨¨ncia hist¨°rica de Jes¨²s en la visi¨® trinit¨¤ria de D¨¦u. La funci¨® de la paradoxa ¨¦s acostar-se a una realitat per a la descripci¨® de la qual el llenguatge de cada dia ¨¦s insuficient, i alhora mantenir l¡¯¨¤nim en suspens davant la transcend¨¨ncia de fets que no es poden reduir a principis l¨°gics.

L¡¯autor no pret¨¦n resumir q¨¹estions suscitades per les escriptures ni resoldre misteris insolubles, sin¨® aprofitar el for?ament del llenguatge que ¨¦s habitual en la teologia i les devocions per compondre breus poemes que s¨®n com un simulacre d¡¯oraci¨®. Un seguit d¡¯imatges poderoses i enigm¨¤tiques que se succeeixen sense cap entrellat racional; el valor del poema rau nom¨¦s en la seva capacitat de suggesti¨®: ¡°Per entre els llavis superf¨ªcie albiro / la sang del teu ponent / en la meva alba¡±. En el seu poemari anterior, Dol (2012, premi Ausi¨¤s March), ja s¡¯insinuava aquesta tend¨¨ncia, que ara s¡¯ha fet m¨¦s extrema, i tamb¨¦ s¡¯hi entreveia un afany d¡¯ultrapassar els l¨ªmits: un poema dedicat a Louise Gl¨¹ck, la recent guanyadora del premi Nobel, acaba dient: ¡°Busco per no trobar el que ja no / existeix sin¨® en mi¡±.

El llenguatge emprat per Mart¨ªnez, traductor dels Sonets de Shakespeare i reconegut amb un bon grapat de premis (des del Salvador Espriu de poesia jove, de 1996, al Carles Riba de 2007, passant pel M¨¤rius Torres de 1999), s¡¯ha anat tornant tamb¨¦ m¨¦s barroc. S¨®n recursos habituals, en aquest el seu vuit¨¨ llibre de poesia, l¡¯anacolut, les repeticions, les al¡¤literacions, els substantius en funci¨® d¡¯adjectiu... Les dificultats de la lectura s¨®n compensades per la composici¨® en vers, majorit¨¤riament decas¨ªl¡¤labs, que impedeixen que la correntia verbal es desbordi.

Esment a part mereix la secci¨® Les set ¨²ltimes paraules de Crist a la Creu (t¨ªtol tamb¨¦ d¡¯una important composici¨® de Haydn). M¨¦s intensa i m¨¦s densa de refer¨¨ncies, gaireb¨¦ converteix la secci¨® anterior en el seu pr¨°leg. Es tracta de set par¨¤frasis de les frases pronunciades pel Fill de D¨¦u en l¡¯escena de la crucifixi¨®, tal com les recullen els evangelis. ?s la culminaci¨® de la missi¨® hist¨°rica de Crist: la redempci¨®. Maria hi est¨¤ plenament implicada: ¡°La mort abraces com qui abra?a l¡¯¨²ter (¡­) ¨²ltima mort perqu¨¨ jo neixi¡±.