¡°Les gestes impensables de Jordi Llopart¡±

Jordi Llopart va reunir el doble m¨¨rit d'aconseguir l'elit mundial i trencar esquemes en l'atletisme i en l'esport espanyol. Per dues vegades va obtenir el que cap altre atleta espanyol: la primera medalla d'or en una gran competici¨® internacional, als Campionats d'Europa el 1978, i la primera medalla ol¨ªmpica, la plata, als Jocs de Moscou el 1980, totes dues als 50 km marxa. El reconeixement del molt que va significar va aflorar dimecres una vegada que la seva fam¨ªlia va informar de la seva defunci¨®. El llegendari marxador tenia 68 anys. Estava ingressat a l'hospital Can Ruti de Badalona des de feia diversos dies. Va caure en un coma profund dimarts. Havia decidit donar els seus ¨°rgans quan mor¨ªs.

¡°Va aconseguir aut¨¨ntiques gestes, impensables per a un atleta espanyol en la seva ¨¨poca. No era un superclasse, per¨° visualitzava els seus objectius molt b¨¦, s'ho creia i per aix¨° va aconseguir el que va aconseguir¡±, sentencia Jes¨²s ?ngel Garc¨ªa Bragado. El marxador madrileny establert a Catalunya, que als 51 anys es prepara per competir en els seus vuitens Jocs Ol¨ªmpics, coneixia molt b¨¦ Jordi Llopart, que el va entrenar durant uns quants anys. ¡°Vaig aprendre molt d'ell i li agrair¨¦ eternament que em recuper¨¦s com a atleta. Venia de ser campi¨® del m¨®n el 1993 i pensant que anava a totes als Jocs d'Atlanta [1996], per¨° em vaig retirar i vaig acabar barallat amb la federaci¨®. Ell va creure en mi, em va fer tornar a ser el mateix que havia estat i l'any seg¨¹ent vaig estar a punt de ser campi¨® del m¨®n [a Atenes, el 1997]. Ho hauria estat si no hagu¨¦s aparegut un senyor que es deia Korzeniowski. Vaig aprendre molt del Jordi. ?s hist¨°ria de l'atletisme espanyol, un as, un pioner. El seu secret era psicol¨°gic. Feia que et creguessis bon¨ªssim, com feia ell en la seva ¨¨poca, i que arribessis com una moto a la competici¨®¡±.

¡°Tot va comen?ar amb Jordi Llopart. Va aplanar el cam¨ª per als corredors espanyols¡±, afirma l'actual subcampi¨® europeu dels 20 km marxa, el madrileny Diego Garc¨ªa. ¡°Va ser l'espurna que va incendiar la marxa espanyola¡±, va puntualirzar en declaracions a Efe Valent¨ª Massana, un altre dels grans destacats en aquesta modalitat, campi¨® mundial el 1993. ¡°?s una gran p¨¨rdua com a atleta i entrenador. El seu llegat ¨¦s molt important perqu¨¨ ell i Josep Mar¨ªn van obrir cam¨ª als altres. Sense ells no haurien arribat altres ¨¨xits com els de Dani Plaza o els meus¡±.

¡°Capa?os de tot¡±

Plaza, dirigit tamb¨¦ per Jordi Llopart, va aconseguir el primer or ol¨ªmpic per a l'atletisme espanyol, a Barcelona 92. ¡°Dani, si vols fer hist¨°ria has de quedar primer. Si no, sempre estar¨¦ per davant¡±, l'esperonava Llopart, en refer¨¨ncia al llist¨® que ell havia situat tan amunt amb la seva plata ol¨ªmpica, 12 anys abans a Moscou. El campi¨® en aquella cita, l'alemany Hartwig Gauder, va morir a l'abril, als 65 anys, i el tercer classificat, el sovi¨¨tic Yevgueni Ivchenko, va morir el 1999, als 60.

¡°Desgraciadament se'ns n'ha anat massa aviat el nostre primer medallista ol¨ªmpic, un gran entre els grans de l'atletisme. Va il¡¤luminar el nostre cam¨ª en la foscor. Sempre en el nostre record¡±, va escriure en una piulada el president de la federaci¨® espanyola, Ra¨²l Chapado, en refer¨¨ncia a l'atleta que va participar en tres Jocs, tres Mundials i quatre Europeus, vuit vegades campi¨® d'Espanya dels 50 km, dist¨¤ncia en la qual tenia el r¨¨cord d'Europa amb 3h 44m 33s.

El president del Govern espanyol, Pedro S¨¢nchez, ha elogiat la figura del marxador del Prat: ¡°Primer medallista ol¨ªmpic de l'atletisme espanyol, pioner de la marxa al nostre pa¨ªs, va servir de referent a molts dels esportistes que van arribar despr¨¦s d'ell¡±. Irene Lozano, presidenta del Consell Superior d'Esports (CSD), ha indicat: ¡°?s una llegenda que ens va descobrir que ¨¦rem capa?os de tot. Els nostres esportistes tenen en ell un referent de talent i esfor?¡±.

El mentor de Jordi i de molts altres marxadors espanyols va ser el seu pare, Mois¨¨s Llopart. Despr¨¦s de la guerra va treballar a la f¨¤brica de teixits La Seda del Prat. All¨¤ va fundar el club en el qual es va gestar la marxa espanyola d'elit. Jordi va tenir dues filles amb la seva primera esposa, Mar¨ªa del Carmen, i dues filles amb la seva segona esposa, la corredora ol¨ªmpica lituana Sonata Milusauskaite. Va passar per una mala situaci¨® econ¨°mica el 2013, quan es va quedar a l'atur i va sobreviure amb un subsidi de 426 euros. Un temps despr¨¦s va treballar per Bluebonnet, una empresa dedicada a la nutrici¨® i l'estil de vida saludable, a m¨¦s d'entrenar joves promeses a Canet i assessorar t¨¨cnicament l'equip japon¨¨s de marxa.

Es va mantenir actiu fins al final de la seva vida i caminava de 30 a 45 minuts cada mat¨ª per la Costa del Maresme a Canet del Mar, on vivia.