Un monument als caiguts del 92

Constru?t pedra a pedra, o testimoni a testimoni, ¨¦s un mur de resist¨¨ncia contra la desmem¨°ria, la por i el silenci dels treballadors d¡¯un pa¨ªs en crisi, El a?o del descubrimiento. ?s igual que sigui la reconversi¨® industrial de finals dels vuitanta, la bombolla immobili¨¤ria de fa una d¨¨cada o el sotrac del turisme d¡¯ara mateix. Les v¨ªctimes s¨®n les mateixes en aquesta pel¡¤l¨ªcula imprescindible. Un fresc de m¨¦s de tres hores en qu¨¨ l¡¯espectador assisteix sense parpellejar a les converses creuades, entrevistes i relats d¡¯una s¨¨rie de dones i homes que parlen d¡¯oficines, tallers, torns de treball, atur, desigualtat, comit¨¨s d¡¯empresa i sindicats. Asseguts en taules o recolzats a la barra d¡¯una vella cafeteria de la ciutat murciana de Cartagena, joves i grans intercanvien somnis i gestos d¡¯impot¨¨ncia davant d¡¯una lluita col¡¤lectiva estigmatitzada. La pel¡¤l¨ªcula inaugura avui el Festival de Cinema Independent de Barcelona L'Alternativa, que ser¨¤ en format virtual.

El punt de partida s¨®n els esdeveniments ocorreguts a Cartagena durant el simb¨°lic 1992. La crisi de la reconversi¨® industrial desembocava llavors en el xoc entre milers de treballadors i la policia. Un enfrontament que es va saldar amb desenes de ferits i la crema amb c¨°ctels molotov del Parlament auton¨°mic. La destrucci¨® de llocs de treball afectava empreses de fertilitzants i drassanes, com Bazan, Pa?arroya i Fesa-Enfersa, a m¨¦s de moltes d¡¯altres que estaven sota els seus paraig¨¹es, i posava en perill gaireb¨¦ 60.000 llocs de treball que se sumaven als caiguts de la mineria i l¡¯agricultura.

La fixaci¨® amb la cara b d¡¯aquell any no ¨¦s nova en el cinema espanyol, encara que la mirada generacional de L¨®pez Carrasco hi aporta el desencant iracund dels qui van arribar tard al malbaratament. A la magistral De Nens (2003), Joaquim Jord¨¤ ja apuntava cap a les ombres del projecte urban¨ªstic al darrere de la ciutat ol¨ªmpica. Barcelona 92 i l¡¯Expo de Sevilla van vestir de modernitat aquest pa¨ªs obsolet que tamb¨¦ plana en una altra de les pel¡¤l¨ªcules espanyoles d¡¯aquest any, Las ni?as, el debut de Pilar Palomero. Per¨° El a?o del descubrimiento, deutora del mestre Jord¨¤ o del brutal d¨ªptic sobre la Transici¨® Despu¨¦s de..., de Cecilia i Jos¨¦ Juan Bartolom¨¦, ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula robusta i comunit¨¤ria, que sense contemplacions va directa al gra per posar veu i rostre als que paguen el preu de cada nova normalitat. L¨®pez Carrasco, els primers passos del qual en el documental experimental cal situar-los dins del col¡¤lectiu Los hijos, ja va deixar veure la seva obsessi¨® per les cunetes del relat hegem¨°nic en el seu curtmetratge Aliens (2017), sobre la cantant de Zombies, Tesa Arranz, i sobretot a El futuro (2013), el seu primer llargmetratge en solitari.

Amb estrat¨¨gies similars a les d¡¯aquella indagaci¨® al final de la festa dels anys vuitanta, la seva nova pel¡¤l¨ªcula tafaneja per l¡¯ull d¡¯una c¨¤mera de v¨ªdeo d¡¯Hi8, la textura de la qual ¡ªsumada a decisions d¡¯ambientaci¨® tan m¨ªnimes i efectives com un adhesiu a la paret o el fum dels cigarros¡ª funciona com un t¨²nel del temps que juga amb enorme ast¨²cia a l¡¯anacronisme. L'ara ¨¦s el llavors i viceversa. Amb els plans tancats del bar on passa tot, el material documental dels enfrontaments del 92 a Cartagena i el recurs de la doble pantalla (una decisi¨® arriscada que va sorgir a la sala de muntatge), el cineasta aconsegueix penetrar en l¡¯espectador d¡¯una manera tan sorprenent que el seu mosaic polif¨°nic ¨¦s capa? d¡¯invocar que la insubmissi¨® era i ¨¦s un dret que no es pot enterrar sota tones de Curros i Cobis.