Ning¨² vol ser Mascherano

Fa temps que el Bar?a busca un central i no el troba, a l¡¯espera que torni Eric Garc¨ªa del Manchester City. La parella Piqu¨¦-Lenglet funciona com a titular sense cap m¨¦s pressi¨® que la d¡¯Araujo. Al catal¨¤ li aniria b¨¦ poder reposar algun partit, tot i haver renunciat a la selecci¨®, i al franc¨¨s segurament li convindria que el burxessin una mica m¨¦s, sempre aplicat i acad¨¨mic i sovint tamb¨¦ tan discret que quan deixa de ser-ho el descobreix el VAR i l¡¯expulsen, o li xiulen penal per agafar de la samarreta Segio Ramos.

Lenglet no s¡¯assembla encara a la millor versi¨® d¡¯Umtiti, castigat per les lesions, i li falten partits per poder ser un bon complement de Piqu¨¦, indiscutible als seus 33 anys tot i que cada cop est¨¤ m¨¦s exigit i se sent m¨¦s exposat, res a veure amb els temps en qu¨¨ va formar parella amb Carles Puyol. El t¨¤ndem Piqu¨¦-Puyol va fer fortuna perqu¨¨ es complementaven molt b¨¦ i perqu¨¨ el capit¨¤ marcava la l¨ªnia a dins i a fora del camp, pendent del vestidor i capitalitzador del gas sentimental de la grada del Camp Nou.

No ¨¦s f¨¤cil trobar l¡¯acompanyant de Piqu¨¦ des de la retirada de Puyol. No es tracta simplement d¡¯aconseguir una pe?a de recanvi, com si es tract¨¦s d¡¯un futbol¨ª, t¨¤ctica que ha fracassat moltes vegades, especialment en el cas de Neymar. La q¨¹esti¨® ¨¦s que s¡¯entengui amb Piqu¨¦ i, a m¨¦s, comprengui el joc del Bar?a. Aix¨° vol dir que moltes vegades no n¡¯hi ha prou amb ser un central natural, sin¨® que el jugador s¡¯ha d¡¯adaptar a les circumst¨¤ncies i renunciar fins i tot a la seva demarcaci¨® preferida, com va fer Javier Mascherano.

El Jefecito ha anunciat que plega despr¨¦s d¡¯una carrera d¡¯¨¨xits que passa pel Camp Nou. L¡¯argent¨ª era un volant central, que en diuen a l¡¯Argentina, un 5, que va jugar de defensa central al Bar?a. ¡°Vaig arribar per complir un somni i ha arribat l¡¯hora de despertar; ha durat m¨¦s del que hauria pogut pensar¡±, va dir el dia del seu comiat blaugrana despr¨¦s de set anys i mig i 18 t¨ªtols a Barcelona. Mascherano va ser molt estimat a River, Corinthians, Westh Ham, Liverpool, Estudiantes i a l¡¯Argentina.

Hi ha una jugada molt coneguda que defineix el seu futbol i la seva estada al Camp Nou. Va ser en aquell partit de vuitens de final de la Champions 2010-2011 contra l¡¯Arsenal, quan li va treure la pilota dels peus a Nicklas Bendtner en el moment en qu¨¨ el dan¨¨s estava a punt de rematar davant Vald¨¦s despr¨¦s d¡¯una assist¨¨ncia de Jack Wilshere. L¡¯argent¨ª va evitar aleshores l¡¯eliminaci¨® del Bar?a que acabaria essent campi¨® a Wembley. El jugador es va deixar la cama en un tackle, un recurs molt angl¨¨s, signe de distinci¨® de Mascherano.

Nom¨¦s cal repassar l¡¯acci¨® i veure la seva cara per adonar-se de l¡¯esfor? i el risc que va c¨®rrer pel b¨¦ col¡¤lectiu; aix¨ª s¡¯expliquen algunes declaracions que va fer despr¨¦s per explicar com vivia el futbol: ¡°Jo el pateixo, no en gaudeixo; durant 90 minuts hi ha un patiment per la necessitat d¡¯estar concentrat, per no equivocar-me, per estar al cas de mi i dels meus companys; no hi trobo sentit al que s¡¯ent¨¦n per gaudir; jo gaudeixo entrenant-me, aprenent, i no en els minuts que estic al camp¡±, va dir Mascherano a Panenka.

Humil, sacrificat i de car¨¤cter ferm, ha estat un jugador professional i comprom¨¨s amb el seu club; exemplar per la dedicaci¨® i referent per als seus companys d¡¯equip; competitiu i honest al camp, ben valorat per l¡¯aficionat perqu¨¨ sabia que no presumia de res sin¨® que intentava dissimular qualsevol mancan?a. ¡°Si no hagu¨¦s comen?at a jugar de central, segurament la meva estada al Bar?a hauria durat poc¡±, va confessar, conscient que el lloc de mig centre que tant li agradava era fet a mida de Sergio Busquets.

Busquets i Mascherano podrien haver jugar plegats al doble pivot de Koeman. No ¨¦s possible perqu¨¨ l¡¯argent¨ª ha fet 36 anys i ha decidit penjar les botes. No vol enganyar ning¨², i menys enganyar-se, actitud que l¡¯honora en un moment en qu¨¨ molts joves aspiren a ser figures i a jugar a la carta, com si els equips es dissenyessin d¡¯acord amb els seus gustos, res a veure amb Mascherano. Avui dir que vols ser un treballador com el Jefecito no puntua; el que compta ¨¦s dir que ets un virtu¨®s amb el talent de Piqu¨¦.