Tercera onada, tercera oportunitat

?s m¨¦s probable que tinguem abans una tercera onada de la pand¨¨mia que no pas la vacuna posada. Tot i aix¨ª, en el debat p¨²blic es parla m¨¦s de desescalar que de preparar la tercera onada. ?s comprensible, com ho era que al juny es pens¨¦s m¨¦s en les vacances i en la necessitat de sortir que en la segona onada. Per¨° aleshores, com ara, sabien que despr¨¦s de la primera vindria la segona i despr¨¦s de la segona, la tercera... Un cop va comen?ar all¨° que se'ns va presentar com a desescalada sab¨ªem que tornar¨ªem a fer activitats que augmenten els contactes personals i que sense una acurada protecci¨® la transmissi¨® tornaria a cr¨¦ixer. A Catalunya la tercera fase de la desescalada, que ja podia ser gestionada per les comunitats aut¨°nomes, va durar 24 hores.

La setmana passada el Govern de la Generalitat anunciava que amb les noves contractacions que s'estaven fent es multiplicarien per 12 les persones encarregades de rastrejar les transmissions de la malaltia. En acabar el confinament anterior sab¨ªem que el rastreig era una pe?a clau per controlar la proliferaci¨® de la malaltia. No es va fer prou b¨¦. Despr¨¦s es va trigar a fer cribratges massius. Es va pensar que es podia controlar la malaltia en una situaci¨® d'alta transmissi¨®. En poques setmanes la malaltia es va tornar a descontrolar i es va haver de c¨®rrer a tancar. Ara, quan els hospitals i l'atenci¨® prim¨¤ria estan patint una gran pressi¨® assistencial no es deixa de parlar de desescalar. La Rt ha baixat per sota d'1, un fet necessari per aplanar la corba de transmissi¨® i fer-la baixar. Tamb¨¦ per assegurar que l'atenci¨® prim¨¤ria i els hospitals vagin rebent menys persones afectades. Per¨° aquest ¨¦s un proc¨¦s lent i caldr¨¤ pensar molt b¨¦ amb quines dades es decideix desescalar i de quina manera.

La pressi¨® que ara es viu per desescalar t¨¦ a veure principalment amb el tancament de determinats sectors comercials i la impossibilitat que semblem tenir com a societat d'assegurar-ne el manteniment per altres vies. En aquest moment no sembla que hi hagi ajuts, del tipus que sigui, que puguin assegurar la viabilitat d'aquests projectes empresarials, que assegurin les feines de les persones... Al principi de la pand¨¨mia actual es van comen?ar a plantejar algunes aportacions sobre la necessitat de no tornar a la normalitat. La normalitat era la realitat que ens havia dut fins a la pand¨¨mia, calia crear una altra normalitat que revert¨ªs les causes dels mals que ara patim.

La normalitat que ens va dur fins a la pand¨¨mia va ser la primera oportunitat perduda. Ja en aquella normalitat moltes veus, moltes organitzacions, moviments socials... ens avisaven i buscaven canviar la direcci¨® del m¨®n que ens ha dut fins aqu¨ª. No va ser suficient. En sortir del primer confinament vam entrar en all¨° que el Govern espanyol va anomenar ¡°la nova normalitat¡± i el Govern catal¨¤ ¡°represa¡±. Reprendre all¨° que hav¨ªem estat fent era insistir en l'error, i s'ha confirmat. La nova normalitat no va ser m¨¦s que fer d'una altra manera all¨° que ja f¨¨iem malament. Ha estat la segona oportunitat no aprofitada.

Ara tenim una tercera oportunitat. La segona onada ha comen?at a baixar. Les onades del mar s¨®n fen¨°mens naturals, per¨° les de la pand¨¨mia no. Les onades de covid-19 es creen, creixen i baixen a partir de les nostres accions com a societat. La pand¨¨mia ja ¨¦s aqu¨ª, ara no pot desapar¨¨ixer. Per¨° dependr¨¤ dels nostres comportaments que evolucioni d'una manera o altra. En aquest moment haur¨ªem d'aconseguir que diferents q¨¹estions fossin centrals en la nostra societat. Tenim evid¨¨ncies per plantejar que la nostra acci¨® de deforestaci¨® del planeta i d'utilitzaci¨® dels animals amb els quals convivim est¨¤ en l'origen de la pand¨¨mia. Tenim evid¨¨ncies per plantejar que la falta de pol¨ªtiques de rastreig i d'enfortiment del sistema sanitari comen?ant per l'atenci¨® prim¨¤ria i arribant fins a les UCI est¨¤ en l'origen del mal i les morts de la pand¨¨mia. Tenim evid¨¨ncies per plantejar que la falta d'una fiscalitat que ens permeti construir un veritable Estat del benestar est¨¤ en l'origen de les crisis econ¨°miques, socials, assistencials... que estem vivint.

Parlem molt de la tria entre salut i economia i sembla que oblidem que la nostra societat durant massa temps ha optat per l'economia, i ho continua fent ara. El nostre sistema politicoecon¨°mic, que precaritza la vida, n'¨¦s una bona mostra. Ara tenim una nova oportunitat per no tornar a aquesta normalitat.

Jordi Mir ¨¦s professor d'Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra