Els aut¨°noms, desemparats

Mentre les grans empreses aprofiten el seu coix¨ª financer i les pimes resisteixen una mica m¨¦s, els treballadors aut¨°noms ja comencen a esgotar l'oxigen econ¨°mic. Esperaven una tardor complicada, per¨° la duresa de la segona onada del coronavirus i les mesures de restricci¨® a la mobilitat per frenar-la els han deixat KO: advocats especialitzats ja admetien al setembre un creixent nombre de peticions d'informaci¨® per acollir-se a la llei de segona oportunitat, una f¨®rmula per desempallegar-se de la motxilla de cr¨¨dits una vegada tancat el negoci.

Per¨° la desesperaci¨® i la frustraci¨® encara s'han accentuat m¨¦s aquesta darrera setmana primer amb el caos al web i despr¨¦s amb l'esgotament en poques hores de les 10.000 ajudes de 2.000 euros per a treballadors aut¨°noms, conscient el Govern que serien insuficients. M¨¦s del 98% dels membres d'aquest col¡¤lectiu a Catalunya s'han quedat sense uns recursos que podien tenir un efecte bals¨¤mic en la seva situaci¨® actual. Despr¨¦s del fiasco de la mesura adoptada, agreujada per la imatge oferta per un web incapa? de suportar la desesperada demanda, el Govern sembla que hi ha posat remei, segons va explicar divendres el president en funcions, Pere Aragon¨¨s. Optaran per un mecanisme ¡°continuat¡± i no puntual al qual puguin accedir tots els treballadors aut¨°noms. ¡°Ho tenim molt avan?at, per¨° encara no ho podem precisar¡±, va dir sobre la novetat dos dies despr¨¦s de posar al web unes ajudes que han emprenyat un sector que, per primera vegada, ha sortit al carrer per protestar pel seu desemparament.

¡°Tinc un taller particular i per aix¨° he pogut continuar treballant. L¡¯any que ve ja veurem¡±

BERTA BLASI | Conservadora i restauradora de paper

Despr¨¦s de diplomar-se el 2003 com a restauradora de paper a l'escola de la Generalitat, Berta Blasi (Barcelona, 1981) va estudiar documentaci¨® a la Universitat de Barcelona. Sempre ha tingut clar que el seu m¨®n era el dels documents, llibres, ¨¤lbums i dibuixos a restaurar. ¡°I des de llavors no he parat. Nom¨¦s vaig tenir una aturada d'un any despr¨¦s de provar en una empresa que documentava arquitectura que va quedar afectada per la crisi del 2008, com tot el sector. No em van renovar, per¨° em va servir per adonar-me del que realment volia¡±. Aquell any va obrir el seu propi taller a Tiana (Maresme). ¡°Al principi, va ser dur perqu¨¨ costa guanyar-se la confian?a perqu¨¨ alg¨² et confi? un material d'un valor incalculable i irreempla?able; per aix¨° vaig haver de compaginar-ho amb diferents feines¡±.

Des de fa poc viu nom¨¦s restaurant. ¡°No ha estat f¨¤cil. Cal sacrificar moltes coses i m¨¦s de la meitat es queden pel cam¨ª. Hi ha moments en qu¨¨ has de decidir entre el que t'agrada o el que t'ofereix m¨¦s¡±.

Els enc¨¤rrecs que rep ara s¨®n, en un 90%, de centres p¨²blics com museus, biblioteques i arxius, que aquests dies de pand¨¨mia han continuat perqu¨¨ ja estaven pressupostats. ¡°No em puc queixar. Una altra cosa s¨®n els companys que treballen per a museus i institucions com a aut¨°noms, un sector per si mateix precari, que, amb el coronavirus, de sobte els han dit que no tornin m¨¦s despr¨¦s d'anys d'estar-hi vinculats. I no han tornat a treballar m¨¦s. Fora dels grans museus, la conservaci¨® dep¨¨n de la voluntat i de l'inter¨¨s del director de cada centre, perqu¨¨ la conservaci¨® no ¨¦s obligat¨°ria i, per tant, ¨¦s prescindible¡±.

Blasi recorda que la davallada dels museus per la falta de turistes i, en conseq¨¹¨¨ncia, d'ingressos, ha fet que la partida anual assignada per a conservaci¨® s'hagi destinat a altres objectius. ¡°Tinc un taller particular i per aix¨° he pogut continuar treballant. L'any que ve ja veurem, perqu¨¨ si un llibre fa 500 anys que est¨¤ aix¨ª, ja no li ve d'uns quants m¨¦s. La cosa es notar¨¤ a l'abril o el maig de l'any que ve¡±.

¡°Vaig estar m¨¦s de quatre hores intentant aconseguir les ajudes i va ser impossible. Va ser horror¨®s. No vaig aconseguir res¡±

?NGELES PASTOR | Propiet¨¤ria del restaurant Basilea

?ngeles Pastor va fundar amb el seu marit el 2002 el restaurant Basilea, a Barcelona, especialitzat en menjar su¨ªs, sobretot fondues i raclets. ¡°Fins ara, la crisi del 2008 va ser el pitjor moment que hem viscut. Llavors vam decidir augmentar, encara m¨¦s, la qualitat dels nostres productes. La vam encertar i vam aconseguir superar aquell sot gr¨¤cies als clients incondicionals que tenim¡±, assegura Pastor. De fet, el 2018 i el 2019 van ser els millors anys. ¡°Ja no nom¨¦s venien clients del barri, sin¨® de tot Barcelona¡±, mant¨¦ la propiet¨¤ria del restaurant.

Va arribar l'estat d'alarma i el tancament de la restauraci¨®. ¡°Vam estar tres mesos tancats. Nosaltres no podem fer fondues per take away i no era possible continuar amb el nostre negoci. Vaig fer tota la paperassa del cessament d'activitat. Al final nom¨¦s vam cobrar unes ajudes molt petites¡±, apunta. Al juny van reobrir. ¡°El Basilea no t¨¦ terrassa, els nostres productes s¨®n t¨ªpicament d'hivern ¡ªexplica¡ª i a m¨¦s la gent feia molt de temps que estava tancada a casa i per aix¨°, de seguida que van poder, van sortir de Barcelona. Aix¨ª i tot, vam obrir. Amb 12 comensals pod¨ªem, almenys, pagar les despeses que genera la nostra activitat¡±.

El negoci continuava una mica a trompades fins que a l'octubre la Generalitat va decidir tornar a tancar els restaurants. ¡°?s angoixant. Vaig decidir dedicar-me a preparar la paperassa i a sol¡¤licitar totes les ajudes a les quals aspirava. No n'hi havia. La Generalitat va fer aquesta ajuda de 2.000 euros. Vaig preparar tota la documentaci¨®. El dilluns a les 9.00 del mat¨ª ho tenia tot a punt. Vaig estar m¨¦s de quatre hores i va ser impossible. A la nit igual, i el dimarts tampoc, fins que van anunciar que s'havien acabat els diners. Va ser horror¨®s. No vaig aconseguir res¡±, lamenta.

Amb aquests diners Pastor havia de pagar les despeses que genera el negoci. ¡°El meu marit i jo ja hem esgotat els estalvis que ten¨ªem reservats per a la nostra jubilaci¨®. Els propietaris del local, despr¨¦s de 18 anys sense haver fallat ni un pagament, estan il¡¤localizables. Aguantarem fins que no es pugui m¨¦s. Tot aix¨° ¨¦s un desprop¨°sit¡±, lamenta.

¡°L¡¯Administraci¨® ni ha estat bona per limitar el desgavell ni per ajudar quan estem amb l¡¯aigua al coll¡±

EVA MART?NEZ | Emprenedora al Pirineu

Eva Mart¨ªnez-Pic¨® ¨¦s de Barcelona i fa 16 anys va reobrir l'antiga botiga i restaurant d'Espinavell (Ripoll¨¨s), un poble de 29 habitants. Amb els anys, va convertir l'antiga escola en un refugi de muntanya i hi va habilitar un petit allotjament rural. T¨¦ una treballadora. Sense estiuejants, turistes, muntanyencs ni esportistes, el cop de la pand¨¨mia ha estat terrible. ¡°Amb el primer confinament, l'alcalde em va demanar que mantingu¨¦s la botiga oberta, i encara que els beneficis van ser nuls i vaig patir a dalt i a baix, em va permetre mantenir-me activa¡±, explica. ¡°D'aquest forat vam passar a la bogeria despr¨¦s de Sant Joan i tot l'estiu. Va ser de zero a cent, tot i que vam extremar les precaucions: vam reduir taules, vam fer torns...¡±, continua el relat fins a arribar al pont del Pilar, el tancament de la restauraci¨® i el confinament de cap de setmana. ¡°Despr¨¦s de l'exc¨¦s de l'estiu, ara resulta que no podem treballar, s'hauria pogut gestionar millor. L'horitz¨® no era l'estiu, l'horitz¨® havia de ser el futur. Mires les corbes i a l'agost ja pujaven... i ning¨² va fer-hi res, em sembla irresponsable. I ja sabem quins s¨®n els llocs on es concentra la gent en el seu temps lliure: oci, cultura i restauraci¨®¡±. Mart¨ªnez-Pic¨® ¨¦s molt cr¨ªtica amb la gesti¨® de l'Administraci¨®: ¡°Intentes ser responsable i veus que l'Administraci¨® est¨¤ jugant: ni van ser bons per limitar el desgavell ni per ajudar quan estem amb l'aigua al coll¡±.

La seg¨¹ent pantalla ¨¦s ¡°el caos de les ajudes: servidors col¡¤lapsats, problemes per adjuntar documentaci¨®, ximplet l'¨²ltim¡­ i el mal rotllo de pensar que si aconsegueixes la teva, hi ha alg¨² altre que es queda sense. I mentrestant, els n¨²meros al banc van del gris al vermell¡±. Perqu¨¨, recorda Mart¨ªnez-Pico, per emprendre t'has d'endeutar.

¡°De vegades sembla que l'Administraci¨® sigui cega i sordmuda, tracten la gent com si f¨®ssim cl¨°nics. Seria m¨¦s ¨²til si en comptes de donar ajudes insuficients perdonessin despeses: els aut¨°noms o la Seguretat Social. No s¨¦ quin tipus d'economia pensen que tindrem, els aut¨°noms aguantem bona part de l'economia i ens estan tractant com a delinq¨¹ents¡±, diu gaireb¨¦ sense respirar. ¡°No hi ha ning¨² que els pugui explicar de qu¨¨ va la vida? Les ajudes s¨®n pura propaganda. ?s insultant, no se situen en la realitat de la gent, no saben amb qu¨¨ estan jugant¡±.

Malgrat l'angoixa i l'empipament, ¨¦s capa? de veure el costat bo del drama: ¡°Buscar la manera de continuar treballant encara que caigui el m¨®n t'activa¡±.