Construcci¨® maj¨²scula

El poliesportiu Camp del Ferro ¨¦s un edifici compacte amb un programa esportiu encaixat h¨¤bilment entre els seus murs perimetrals al districte de Sant Andreu de Barcelona, en un extrem de l¡¯Escola Superior de Disseny i Art. Cont¨¦ tres pistes, dues de soterrades situades en paral¡¤lel i desenvolupades transversalment a l¡¯acc¨¦s, i una a la primera planta que es pot dividir en tres pistes en sentit longitudinal. Aix¨ª poden arribar a funcionar fins a cinc pistes alhora: les seves dimensiones condicionen la grand¨¤ria del conjunt i donen lloc a un volum de planta quadrada que emergeix sobre la rasant del carrer Pare Manyanet.

El problema d¡¯encaixar les pistes no ¨¦s de superf¨ªcies, sin¨® de volums, i per tant no d¡¯¨¤rees sin¨® d¡¯aire, l¡¯aire que requereixen els esports en qu¨¨ la pilota en moviment ¨¦s determinant. Aix¨ª, cada planta de pistes necessita diversos pisos. Mentre que se superposen dos nivells de pistes, aquests es transformen en sis pisos d¡¯utilitats complement¨¤ries, serveis, vestuaris, alguns despatxos, escales i altres. D¡¯una banda, les pistes amb les necessitats espacials de la pilota en joc; de l¡¯altra, els espais de servei fets a la mida de les persones. En aquest tipus d¡¯edificis, en qu¨¨ parlar de distribuci¨® obliga a imaginar-ho en l¡¯espai i no tan sols a la planta, l¡¯ofici es mostra amb tota la seva complexitat.

L¡¯habilitat dels projectistes es deixa veure en algunes coses m¨¦s. Una s¨®n les graderies per al p¨²blic, que estan superposades i s¨®n transversals als accessos i determinen la situaci¨® de les escales als extrems de l¡¯edifici. Escales i grades pertanyen a una mateixa fam¨ªlia: el seu ADN es caracteritza per lligar plantes i usos i acaben fent visible l¡¯organitzaci¨® del conjunt i l¡¯encaix de rellotgeria de les seves parts.

Tota la feina, reeixida, es fa patent en l¡¯esfor? que suposa, i que aqu¨ª es tradueix en l¡¯estructura portant, en la qual les grans llums dominen i escriuen en l¡¯espai: CONSTRUCCI?, en maj¨²scules. Les barres de les 14 grans bigues en gelosia recorden, per sobre de les gr¨¤fiques del paviment de les pistes de joc, dels llums o dels enrajolats dels banys i vestuaris, que l¡¯arquitectura ¨¦s cosa de constructors. Ara que s¡¯ha perdut el respecte al fet de construir, entrar en aquest edifici i trobar-se de tu a tu amb les primeres bigues que es despengen del sostre ens posa a lloc. Al carrer semblem vacunats davant la grand¨¤ria dels edificis, per¨° trobar-nos a l¡¯interior amb aquesta demostraci¨® de dimensions fora del com¨² inquieta.

A l¡¯exterior, la part emergent de l¡¯edifici ¨¦s conceptualment diferent, per¨° les seves fa?anes es poden llegir com una traducci¨® sofisticada dels espais interiors. El m¨¦s destacat ¨¦s que la seva aparen?a transmet una idea convencional de plantes superposades expressades a partir d¡¯unes l¨ªnies d¡¯imposta que de fet no existeixen en tot el volum com a tals. Al contrari, aquesta lectura equ¨ªvoca resulta un recurs notable per dotar l¡¯edifici d¡¯escala, ja que permet llegir-lo com qualsevol altre, comptant les plantes. A m¨¦s, les diferents l¨ªnies d¡¯imposta s¡¯utilitzen per donar una expressi¨® diferent a cada planta i a cada cara de l¡¯edifici, amb l¡¯excusa encertada de la incid¨¨ncia solar de les orientacions. Aquest text ¨¦s fet amb variacions d¡¯un mateix material cer¨¤mic, emprant diverses peces i colors. Tot plegat construeix unes fa?anes sense sobresalts on es veuen panys cecs, gelosies o finestres, que enriqueixen la llum a l¡¯interior i tranquil¡¤litzen el pes de la construcci¨® en aquesta part de la ciutat. Per¨° el m¨¦s singular, i un encert indiscutible, ¨¦s com els dos panys laterals de les fa?anes es retallen contra el cel. Un final amb corbes enlla?ades que dibuixen el negatiu d¡¯unes voltes i que coronen l¡¯edifici amb una eleg¨¤ncia singular que destaca sobre les voltes dels lluernaris de caire industrial ve?nes.